dijous, 26 de juny del 2025

SANT LLEÏR DE CASAVELLA. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS.

 

https://web.archive.org/web/20081120034936/http://comapedra.ddl.net/Turisme/Cultura.aspx#casavella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17306

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lleir-de-casavella-la-coma-i-la-pedra

Situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata, a 1642 metres.hi trobem l’anomenat turó de Sant Lleïr, prop de Casavella i just al costat de Casa Clots, és aquí on hi trobem l’ermita de Sant Lleïr, que té un seguit d’elements que ens criden l’atenció com són el Porxo amb tres arcs apuntats, el cementiri, el campanar d’espadanya de dos ulls i, sobretot els elements escultòrics que apareixen a banda i banda de la porta.



L’església de Sant Lleïr estava situada dins l’antic terme del Castell de la Pedra, dins el terme parroquial de Sant Sadurní de la Pedra i depenia del monestir de Sant Llorenç de Morunys. És probablement per aquesta dependència, que al 1040 tenim les primeres notícies de Sant Lleïr a l’acta de Consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on apareixen com a propietats del dit monestir diverses esglésies de la Vall de Lord, entre elles la de “Sancti Licerii” (Sant Lleïr). Cal tenir present que al 1019, el monestir de Sant Llorenç de Morunys s’havia constituït com a Priorat depenent de Tavèrnoles.

Sant Lleïr és un conjunt format per l’església, un porxo amb tres arcs apuntats paral•lel a la llargada de la nau i el cementiri. L’església era d’una sola nau, coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. La nau va ser ampliada potser al Segle XIII, amb dues capelles laterals, una a cada banda. Altres transformacions anteriors, serien un canvi en la situació de la porta (fet que va propiciar un regruiximent del mur del costat de tramuntana per a col•locar-hi una porta) i el sobreeixecament de la nau. Aquestes modificacions haurien tingut lloc en època romànica i atorguen la possibilitat d’afirmar el seu origen pre-romànic.

La llum entrava per una finestra situada al mur de llevant que es cobria per un arc de mig punt amb ampit d’una sola pedra rectangular (actualment és tapiada). Damunt d’aquesta, hi ha una altra finestra amb ampit i llinda monolítica, al mur que tanca la capella n’hi una altra pel cantó meridional, formada per dos carreus rectangulars i encara observem una altra finestra al mur que tanca el porxo pel cantó de ponent, d’arc monolític i de mig punt.

L’estructura original d’aquesta església (una sola nau rectangular sense absis diferenciat) representa el tipus més senzill d’edifici religiós i que ha tingut una difusió cronològica molt àmplia. És per això que es fa difícil datar la part més antiga de Sant Lleïr, que Xavier Sitges i Molins (Sallent, 1921) situa plenament dins època preromànica mentre que Xavier Barral i Altet (Barcelona, enero de 1947 no exclou que pogués ser d’època romànica: l’estructura del seu aparell permetria situar-ne la construcció al segle  XI com una persistència d’un tipus senzill sense influències dels nous corrents arquitectònics.

El  sostre demogràfic de la Coma i la Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,  i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de 1553  s’hi comptaven 39 focs.  Catalunya ha patit i pateix un creixement quantitatiu, i d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que ens temem és hores d’ara irreversible.

Que la Marededéu, mal dita Santa Maria, i sant Lleïr  , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.