https://web.archive.org/web/20081120034936/http://comapedra.ddl.net/Turisme/Cultura.aspx#casavella
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17306
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lleir-de-casavella-la-coma-i-la-pedra
Situat entre el riu Cardener i el torrent de la Barata, a 1642 metres.hi trobem
l’anomenat turó de Sant Lleïr, prop de Casavella i just al costat de Casa
Clots, és aquí on hi trobem l’ermita de Sant Lleïr, que té un seguit d’elements
que ens criden l’atenció com són el Porxo amb tres arcs apuntats, el cementiri,
el campanar d’espadanya de dos ulls i, sobretot els elements escultòrics que
apareixen a banda i banda de la porta.
L’església de Sant Lleïr estava situada dins l’antic terme del Castell de
la Pedra, dins el terme parroquial de Sant Sadurní de la Pedra i depenia del
monestir de Sant Llorenç de Morunys. És probablement per aquesta dependència,
que al 1040 tenim les primeres notícies de Sant Lleïr a l’acta de Consagració
del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on apareixen com a propietats del dit
monestir diverses esglésies de la Vall de Lord, entre elles la de “Sancti
Licerii” (Sant Lleïr). Cal tenir present que al 1019, el monestir de Sant
Llorenç de Morunys s’havia constituït com a Priorat depenent de Tavèrnoles.
Sant Lleïr és un conjunt format per l’església, un porxo amb tres arcs
apuntats paral•lel a la llargada de la nau i el cementiri. L’església era d’una
sola nau, coberta amb volta de canó i sense absis diferenciat. La nau va ser
ampliada potser al Segle XIII, amb dues capelles laterals, una a cada banda.
Altres transformacions anteriors, serien un canvi en la situació de la porta
(fet que va propiciar un regruiximent del mur del costat de tramuntana per a
col•locar-hi una porta) i el sobreeixecament de la nau. Aquestes modificacions
haurien tingut lloc en època romànica i atorguen la possibilitat d’afirmar el
seu origen pre-romànic.
La llum entrava per una finestra situada al mur de llevant que es cobria
per un arc de mig punt amb ampit d’una sola pedra rectangular (actualment és
tapiada). Damunt d’aquesta, hi ha una altra finestra amb ampit i llinda
monolítica, al mur que tanca la capella n’hi una altra pel cantó meridional,
formada per dos carreus rectangulars i encara observem una altra finestra al
mur que tanca el porxo pel cantó de ponent, d’arc monolític i de mig punt.
L’estructura original d’aquesta església (una sola nau rectangular sense
absis diferenciat) representa el tipus més senzill d’edifici religiós i que ha
tingut una difusió cronològica molt àmplia. És per això que es fa difícil datar
la part més antiga de Sant Lleïr, que Xavier Sitges i Molins (Sallent, 1921) situa
plenament dins època preromànica mentre que Xavier Barral i Altet (Barcelona,
enero de 1947 no exclou que pogués ser d’època romànica: l’estructura del seu
aparell permetria situar-ne la construcció al segle XI com una persistència d’un tipus senzill
sense influències dels nous corrents arquitectònics.
El sostre demogràfic de la Coma i la
Pedra s’assolia al cens de 1857 amb 821 ànimes,
i es tancava l’exercici 2024 amb 282 habitants de dret, al cens de
1553 s’hi comptaven 39 focs. Catalunya ha patit i pateix un creixement
quantitatiu, i d’ençà de 1714 un decreixement qualitatiu que ens temem és hores
d’ara irreversible.
Que la Marededéu, mal dita Santa Maria, i sant Lleïr , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble
català per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada