dimecres, 30 de juliol del 2025

ERMITA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITÀ, MERLANT. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

Llegia que l’ermita  de Sant Quirze i Santa Julita està a  la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la riera de Garrumbert, al terme de Porqueres



A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada i un guardapols.



Edifici  d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular amb un arc en degradació.

Sobre la porta s’hi troba una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt de dintell monolític.

 A l’absis i al mur de migdia es troben dues finestres de les mateixes característiques que la de la façana principal.

 El primitiu campanar d’espadanya amb dues obertures, es va transformar en reformes posteriors en un campanar quadrangular. El campanar té un teulat d’un vessant sostingut sobre dos pilars.

Els paraments dels murs són de carreus molt ben escairats i formen filades molt regulars.

L’interior de la nau té una coberta de volta de canó lleugerament apuntada.


Alguns historiadors atorguen un origen visigot a l’ermita de Merlant, malgrat que les restes que es conserven pertanyen a l’època romànica.

 Els documents citen una església a Merlant  a l’any 979 quan fou cedida pel comte Miró de Besalú al monestir de Sant Esteve de Banyoles.

L’any 1097 apareix com a “Sancti Quirici et Sancti luliani de Meritania.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes dirigits pel general Franco conra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC de la II Repýblica,  va ser saquejada i entre d’altres béns desapareixerien – no per a tothom -  una majestat, una taula amb pintures romàniques i les campanes.

L'any 1942, el propietari de Can Gallifa, el senyor Francesc  Gallifa i Rifa, va començar les obres de restauració.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/02/can-gallifa-i-la-seva-capella-advocada.html

El 1952, l’artista barcelonina Anita Solà d’Imbert   (1906-1995) la va decorar amb unes pintures sobre la vida de sant Quirze i santa Julita. 


Entre el 1983 i el 1985 s’hi feren obres de restauració impulsades pel Centre Excursionista de Banyoles.

 Que  Sant Quirze i Santa Julita  elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català  per assolir la nostra llibertat nacional, perquè s’aturin els genocidis contra les minories ètniques i/o culturals, i les “ morts evitables “ provocades per la corrupció endèmica i sistèmica del mal dit  REINO DE ESPAÑA