https://www.benifallet.cat/esglesia-parroquial
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13380
L'església parroquial de Benifallet , advocada a l'Assumpció de la Marededéu,
mal dita santa Maria, per la influencia nefanda de l’església herètica dels nostres invasors , està situada a la plaça major del poble i va
ser bastida el 1635. Datada entre els segles XVI i XIX i és d'estil neoclàssic.
Edifici aïllat, d'una sola nau, amb
contraforts i capelles laterals. La façana és de composició simètrica, amb un
cos central on es troba la porta d'accés a l'església, amb un arc de mig punt,
elements decoratius molt sobris i l'arrencada de dues torres. Una de les torres
no va arribar a aixecar-se i l'altra, on es troba el campanar, va ser restaurada després de la victòria dels
sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, episodi criminal que els
historiadors feixistes batejaven – exitosament
– com “ Guerra Civil “ , i l’església herètica
coma “ Cruzada”, dada que malgrat els
esforços de la jerarquia , els catalans no hem oblidat - . La
coberta és de teules, a doble vessant. Sobre l'entrada hi ha un rosetó i
finestres laterals en cada una de les capelles.
Va patir desperfectes durant el conflicte bèl·lic que van afectar al frontal de l'altar major de festa d'estil barroc
El 31 de gener de 2009 es va instal·lar en una vitrina de seguretat en una
capella lateral de l'església parroquial de Benifallet
una marededéu del segle XIII, una talla de fusta
policromada de transició entre el romànic i el gòtic . Es va optar per
instal·lar-la a l'església parroquial, al centre del poble, en comptes de l'ermita,
l'espai originari de la talla, per motius de seguretat.
La talla, de 86 centímetres d'alçada per 35 d'amplada, representa la Mare
de Déu coronada, en una posició frontal molt hieràtica, un tret característic
del romànic. Per contra, els plecs de la túnica i el fet que la verge s'estigui
aguantant el mantell amb la mà esquerra són característiques més pròpies del
gòtic. Li falta la mà dreta, i tot fa pensar que hi sostenia el nen Jesús,
també desaparegut.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/antiga-esglesia-parroquial-de-la.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/02/goigs-la-mare-de-deu-de-benifallet-en.html
Quan al topònim:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7668
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.
Amén !!!
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada