Permeteu reiterar al llarg d’aquest breu el mot GOIG, tant en el seu significat de ‘composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant’, com en el ‘ sensació d’extrema alegria’.
Mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 + Vacarisses , 2.1.2026 ) ), fill predilecte de Vacarisses, va ser en el món dels Goigs una autoritat, i alhora un esser entranyable pels que han hem tingut el goig de tractar-lo.
En la meva darrera visita, 28.09.2017 em regalava un exemplar dels Goigs a llaors dels Sant Avis, en el que recull poèticament, les dramàtiques circumstàncies que en l’àmbit de les famílies s’estan patint com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA :
.. i alguns avis han entès
que els seus fills la passen magre;
dels estalvis s’han desprès
oferint, de cor, la bresca
del pa a taula exuberant :
amb vosaltres farem gresca
i us direm: sempre endavant !
Per la seva condició de prevere, no ha viscut en primera persona el Sebastià el rol dels avis, i s’excusava per les possibles errades i/o mancances.
Els fills s’han de tenir quan encara es té fortalesa física, tots els pares hem viscut nits sense dormir; i així, quan arriben els nets, ens fan reviscolar el cor, ens retornen les il•lusions i les esperances, i recuperem el goig de viure, malgrat tots els entrebancs que se’ns presenten.
La trobada tenia ‘ música de fons ‘ , el "¡A por ellos!" , que remou – per als que encara en tenim/tenen – consciencies, un cop més, la cridòria no deixa sentir el missatge que el Sebastià a practicat i predicat al llarg de la seva vida:
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
Avui, com ahir, com demà, tot està en mans de Déu.
Fotografia de l'any 2016. El Josep Olivé Escarré i el Sebastià Codina Padrós
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i del que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i del que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Senyor, hi ha festa grossa al Cel, el "Tià", Sebastià Codina Padrós, com el fill pròdig ha retornat a la casa del Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada