Hi ha divinitats que governen els llamps, les tempestes o el destí dels
homes. I n’hi ha d’altres, més modernes, que governen el Diari Oficial , les
rodes de premsa i les ordres de confinament meteorològic. Núria Parlon, deessa
dels vents del PSC, ha decidit invocar Oyá per aturar el món cada cop que Eolo esternuda
sobre el Barcelonès.
Aquest cop, els parts del cel anunciaven ràfegues de fins a 100 quilòmetres per hora. Aleshores, com si l’apocalipsi bufés des del Maresme, van tancar-se escoles, consultoris, hospitals , empreses ,.. , i fins i tot la paciència ciutadana. Tot perquè el cel podia rumiar algun espetec més del compte.
Així doncs, mentre les comarques del nord i del sud , acostumades a tramuntanes o gregals que fan volar vaques i teulades, miraven la tele entre incrèdules i divertides, la deessa del vent del PSC agitava el ceptre de la prudència extrema: “Millor prevenir que respirar”.
Però, estimada Oyá socialista, potser la teva energia huracanada caldria destinar-la a d’altres vents: els que bufen dins del partit, els que aixequen pols municipal, o els que s’emporten cada any les esperances dels qui esperen decisions sensates. A Catalunya, ja tenim prou meteorologia política com per quedar-nos tancats per una ventada avorrida.
Una mica de mesura, deessa: que els déus del fred, de la pluja i del seny
també reclamen el seu espai. I si ha de bufar el vent, que sigui per ventilar
la burocràcia, no les aules, no els serveis sanitaris, no l’activitat econòmica,
no, no ,...
Que s’ha fet d’aquella Núria Parlon partidària de fer una consulta a Catalunya sobre la independència, que deia que "al PSC li queda molta feina per fer. Hem aconseguit que el PSOE viri cap al federalisme, però ara hem d'aconseguir que Sánchez entengui que, tard o d'hora, Catalunya haurà de votar el seu encaix a Espanya, perquè és el que vol el 80% dels catalans. La reforma constitucional hauria d'obrir la via perquè es pugui fer una consulta a Catalunya. Així aconseguiríem que una majoria de catalans recolzessin aquesta reforma"
Ah!, avui 14.2.2026 s'ha enregistrat un ratxa de més de 147 quilometres al Mas de Barberans, al Montsia, lluny, molt lluny, de les comarques barcelonines.
.webp)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada