Fa anys i panys que maldem per aconseguir fer l’inventari dels edificis escolars
de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista fàcil, fàcil no
és, els catalans som una minoria a la nostra nació, i bona part dels que venien
fins aquí son – molts sense ser-ne conscients – un monolingües empedreïts , i alguns – que de tant en tant surten als diaris- son, i
així es reivindiquen, uns monolingües
genocides.
Llegia de Serinyà que els nens i nenes juntament amb els seus mestres
s’ubicaven en edificis particulars com a Ca la Paquita, Cal Xerric, el
sindicat, Cal Tuià, Cal Veterinari.
El 9 de juny de 1919 s’inaugurà
l’edifici de l’actual Ajuntament, que acollia les sales consistorials, el
jutjat, les escoles de nens i de nenes i les habitacions per a mestres. La
construcció va ser possible gràcies a la col·laboració de la gent del poble,
que va aportar diners, materials i estones de treball, i del doctor Valentí
Carulla, aleshores rector de la Universitat de Barcelona. Ens agradarà però,
tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com
El 14 de gener de 1996 s’inaugurà un nou edifici - ens agradarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com - que actualment
acull els nens i nenes d’Educació Primària i una aula d’Educació Infantil. Degut
a l’augment del nombre d’alumnes aquest edifici no tenia prou cabuda, per això
es continuen utilitzant dues aules dels baixos de l’Ajuntament per a Educació
Infantil i es van instal·lar dos barracons al pati de Primària havent de
reubicar la zona d’esbarjo en un solar annex.
.jfif)
https://sites.google.com/boragran.cat/contelescolaqueestimem/inici
Adreçat només als que s’estimen Catalunya ; necessitem la vostra ajuda.
Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de
la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser
tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni
familiar.
Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens
alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus
silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre
aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot
fer-la viure per sempre.
Catalunya us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada