https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-bellcaire-demporda
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/6905
L'església de Sant Joan es troba prop de la carretera d'Albons als peus del
pujol on se situa el poble de Bellcaire d'Empordà coronat pel castell gòtic.
.jfif)
.jfif)
.jfif)
Fotografia Jordi Contijoch _Boada
La construcció és de planta basilical de tres naus amb transsepte i un
absis semicircular precedit per un espai presbiteral. Presenta sectors i
elements de cronologia diversa. Les tres naus pertanyen a l'edificació
preromànica. La central té volta de canó i les laterals de quart de cercle; en
totes tres s'endevinen les empremtes de l'encanyissat. Els arcs formers eren de
ferradura, però van ser modificats tardanament per ampliar-ne l'espai de pas.
El transsepte, no sobresortint en planta, fou bastit encara abans que les
naus, però el seu interior fou força alterat en construir-se la capçalera
romànica actual, del segle XI. Els braços, coberts amb volta de canó, presenten
una planta trapezial i d'una marcada irregularitat en la unió amb les naus,
fruit de la seva construcció en èpoques diferents.
La capçalera està formada per un presbiteri cobert amb volta de canó i
l'absis de quart d'esfera; a l'exterior posseeix decoració llombarda formada
per arcuacions que emmarquen una galeria de finestres cegues. De la capçalera
preromànica -absis central rectangular i absidioles semicircular- queden restes
de l'absidiola del costat nord. Els fragments de pintura mural trobats a
l'absis, són del segle XII i representen la Pentecosta: aquests van ser
arrancats i es troben una part al Museu d'Art de Girona i l'altre al Museu
Nacional d'Art de Catalunya.
La façana principal tenia tres nivells, corresponents a les naus interiors,
però va ser elevat més tard per acabar en un mur de coronament horitzontal
sobre el que es dreçava una espadanya, avui desapareguda. La portada i el
rosetó pertanyen a una reforma d'època gòtica, així com l'ossari que hi ha en
aquest lloc. Entre la portada i la rosassa queda visible els muntants d'una
finestra preromànica que va ser mutilada en la reforma gòtica.
El parament de les naus és de lloses de gres, amb algunes filades d'opus
spicatum; el del transsepte el formen pedres calcàries desbastades; el de la
capçalera és de petits carreus, escairats. Hi ha dues portes laterals i algunes
finestres preromàniques que són d'un sol biaix i arcs de ferradura bastits amb
llesques primes de pedra en ventall. També hi ha finestres romàniques a la
capçalera, de doble esqueixada i arc de mig punt, i una finestra gòtica al
frontis.
Aquesta primera església de Sant Joan, manté funcions com a capella del
cementiri (ubicat al costat mateix).
Fou consolidada l'any 1960 i restaurada definitivament als anys vuitanta.
Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Que sant Jon Baptista i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,bellcairencs , trempolins , llavorsinencs, santjoanencs, Olianesos , urgellencs , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya, monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada