L’església de la Marededéu de Vilaró , mal dita Santa Maria de Vilaró, per la
nefanda influencia de l’església herètica del REINO DE ESPAÑA, que nega el que
s’acordava al Concli d’Efes de l’any 431,
es dreça en un indret solitari
del serrat de Santa Maria.
És una edificació romànica modificada.
.jfif)
.jfif)
.jfif)
La primitiva església fou escapçada i en lloc del absis s'allargà la nau i
afegí un nou absis semicircular. Aquest tram de la nau és cobert amb volta de
canó apuntada i el que correspon al temple més antic va ser reformat i cobert
amb volta de llunetes. L'absis presenta una finestra de doble esqueixada i una
cornisa decorada amb dos relleus circulars amb el motiu d'una flor.
La porta actual es troba al frontis i és fruit d'una reforma del segle XIX,
moment que també es construí l'espadanya que el corona.
En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat
no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies,
els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta
d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó
també el temps i el sentit de la comunitat.
Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria
compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.
l’eclosió del capitalisme, comportaria
la progressiva transformació del món rural, i aquella
trama sagrada es va anar esfilagarsant.
L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen
material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un
llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui,
aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps,
convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com
una presència quotidiana i no com una excepció.
En la llengua catalana, les paraules església, capella, ermita, son homònimes,
s’acostuma de designar capella l’edifici religiós situat dins d’un nucli
habitat, o formant part d’una propietat, i ermita a l’edifici religiós situat en un indret
allunyat de nuclis urbans.
Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA
Museu Episcopal de Vic, imatge de la Mare de Déu, la qual consta ja ingressada abans del l’any 1893. Actualment és inventariada amb el núm. 1 959.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
