LA CAPELLA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ A PERALADA. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava a retratar aquesta esglesiola situada als afores del poble, al costat del Llobregat i de la carretera de Figueres.

És un edifici de planta rectangular, amb capçalera orientada a ponent, i teulada a dues vessants. A la façana hi ha un petit portal d'arc de mig punt, adovellat. Els murs laterals són afermats amb contraforts. La capella roman coberta per una capa de remolinat tant a l'interior com a l'exterior. Malgrat això es poden veure algunes pedres reutilitzades, procedents d'una construcció més vella.

La capçalera de Sant Sebastià en el seu estat actual és obra dels segles XVIII-XIX, encara que va ser bastida aprofitant les pedres d'una construcció més antiga. A la creu de la façana principal hi ha la data de 1962, que segurament correspon a una restauració.

Sant Sebastià, durant l'Edat mitjana i moderna va ser invocat arreu d’Europa, com a advocat i protector contra la pesta, us deixo un enllaç que jutjo interessant.
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/04/05/peralada-exhibeix-25-monedes-dor-trobades-al-brac-dun-mort-al-cementiri/611550.html

Per descomptat, com sempre sou pregats a fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com castellardiari@gmail.com 

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que Sant Sebastià  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels peraladencs ,  pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANT PERE D’AIGUABELLA. LA TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes, recollia una bellíssima imatge d’aquesta esglesiola advocada a Sant Pere del poble de Aigua Bella, avui terme de la Torre de Capdella, a la comarca del Pallars Jussà.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular amb volta de canó i coberta de pissarra del país. Té afegides la sagristia, una capella a cada costat, un cobert de fusta i pissarra, sobresortint l'espadanya amb dues campanetes de bronze que hom diu que s’instal•laren al començament del segle XIX. Hi ha un petit fossar al davant del cobert i porta principal. Els murs de pedra del país resten, actualment, arrebossats.

Al segle XVIII era sufragània de Sant Martí de la Torre de Cabdella, l’any 1904 però, fou agregada a Sant Julià d'Espui.
D'aquesta església procedeix un fragment de pintura gòtica del segle XIV que es troba en el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

El topònim, Aiguabella, fa referència a l'abundor i bondat de l'aigua que hi ha a les fonts d'aquest poble.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL RENTADOR DE SANT FRANCESC. CASTELLÓ D’EMPURIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El safareig públic de Castelló d'Empúries que fou construït l'any 1863, incorpora elements de l'antic convent de Sant Francesc; edificat l'any 1264 prop d'aquesta zona, fou suprimit temporalment l’any 1822, i amb la fugida dels framenors, el lloc va ser víctima del saqueig;

l’any 1835 exclaustrat i abandonat definitivament fou saquejat novament.

L’any 1845 es va posar a subhasta l'antic solar del convent i s’hi va fer constar que estava en ruïnes.

la família Delhom de Castelló va comprar el solar, amb l'hort i les ruïnes del convent, obtenint així tots els drets i les accions sobre la part de les parets del convent i de l'església.

Tot fa pensar que les columnes toscanes documentades al rentador devien formar part del claustre de l'antic convent dels franciscans (segles XVI-XVII).

El trobem al paratge conegut com el Pla de Sant Francesc, fora del nucli emmurallat de Castelló, seguint el cabal del Rec del Molí, després de passar per la Farinera (actual Ecomuseu).

De planta més o menys triangular, el conjunt té forma d'atri porticat amb un gran safareig central. La galeria que circula al voltant del rentador pròpiament dit, està coberta per teulada a una sola vessant, de teula àrab, sustentada per un embigat de cairats i llates de fusta. Aquesta coberta es recolza damunt d'una sèrie de columnes toscanes de base cilíndrica, amb fust llis i capitell dòric, que s'assenten damunt del rentador.

Els murs que delimiten el recinte i donen accés a l'interior del porxo, estan bastits mitjançant una successió d'arcs de mig punt sustentats per pilars de planta quadrada i bastits amb maó vist. Per sobre del nivell del porxo, estan rematats per un mur sèrie de pilars rectangulars, a mode de merlets. Al bell mig del safareig destaca el brollador.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Empuries&page=4&pos=39

Rentador d'ús públic situat a l'indret conegut com a Pla de Sant Francesc, limitant al nord amb el Rec del Molí. El conjunt és de planta triangular format per el safareig central envoltat per un passadís cobert amb un teulat en pendent construït amb embigat, cairats i llates de fusta amb teula àrab, recolzat tot ell en unes columnes de pedra de base cilíndrica amb capitells dòrics situats sobre la base del rentador. Els murs que donen a l'exterior estan formats per uns porxos construïts amb arcs de mig punt i pilans de planta quadrada de fàbrica de maó vista. Per sobre d'aquest porxo s'alça un mur de forma emmerletada que remata la coberta. Les columnes cilíndriques del brollador procedeixen del claustre de l'antic convent de Sant Francesc que estigué fins 1835 vora aquest paratge. A l'any 1843, l'edifici del convent dels franciscans ja estava totalment en ruïnes. Amb la desamortització, es va fer l'alienació del patrimoni que pertanyia a comunitats i corporacions religioses, i es posaren a venda judicial tots els béns. La família Delhom de Castelló va comprar el solar, un hort i les ruïnes del convent, tenint tots els drets i les accions sobre una part de les parets del convent i de l'església.

Autor : Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890)
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/dades/fitxa/27.html

SANT PERE I SANT PAU. EL PRAT. LLOBREGAT JUSSÀ

No està inclosa dins dels ‘monuments’ d’aquesta ciutat de la comarca del Llobregat Jussà, en la que la destrucció dels temples assolia la categoria de deport ‘olímpic’ en els dies foscos que seguien a la sedició militar dels feixistes contra el Govern de la II República.

Trobava imatges de l’església parroquial gòtico-renaixentista del segle XVI , que feia el Josep Salvany Blanch els anys 1915 i 1919; cremada l'any 1936, no tot però va ser destruir, l’informe de la parròquia al Prat de Llobregat ens diu que van desaparèixer: un retaule renaixentista de la Mare de Déu del Carme (pàg. 66), un retaule barroc de l’altar major i el de Sant Isidre, ambdós barrocs (pàg. 69), i una notable creu processional (pàg. 85). El campanar fou destruït i les campanes robades.

A partir de 1948, es començà per construir la cripta neogòtica sota la direcció de l'arquitecte municipal Joaquim de Moragas Ixart , d’aquella època és també el campanar i la cripta.

El campanar es va inaugurar el 1960 per l’Arquebisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), que l 'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats

L'actual església, obra de Robert Terradas i Via (Barcelona, 1916 - 20 de juny de 1976) , és del 1969-71.

SANTA MARIA DE COLOMERS. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Max Schreck, publicava unes fotografies de l’'església parroquial de Santa Maria de Colomers, documentat al segle IX com ‘Columbarios’ en el sentit de «lloc on es crien coloms»

A la façana s'obre la porta d'accés barroca. És rectangular, i la corona un frontó trencat , per damunt del qual hi ha una finestra romànica d'arc de mig punt. La torre, a la banda dreta, té base quadrada, cos superior vuitavat amb obertures de mig punt i coronament amb barana de balustres.

És un edifici d'una nau amb capelles laterals , absis semicircular i torre als peus. Té coberta de teula a dues vessants. L'aspecte actual del temple reflecteix les intervencions experimentades al llarg del temps, a partir de l'estructura original romànica. A l'interior, la nau es cobreix amb colta apuntada; al llarg del seus murs s'obren les capelles, amb tres arcs, de mig punt que recolzen en pilastres. Un arc triomfal doble separa la nau del presbiteri, que en els seus dos trams es troba resseguit per arcs cecs sostinguts per columnes amb capitells decorats, alguns d'aquests capitells havien desaparegut i s'han hagut de reconstruir. Exteriorment, s'observen dues etapes constructives: la part inferior correspon, amb moltes modificacions (capelles laterals , portada), a l'obra romànica, metre que la part superior, amb espitlleres, és el resultat de les obres de fortificació dels segles XVI-XVII.

Colomers tancava l’any 2012 amb 205 habitants.

L'escut oficial té el següent blasonament: Escut caironat: d'argent, un colom contornat d'atzur perxat sobre una branca de sinople movent del cantó sinistre de la punta. Per timbre una corona mural de poble.

EL COLUMBARI ROMÀ DE VILA-RODONA AL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA.

El Marcel Morató Tort retratava el columbari de Vila-rodona al camp sobirà, l’edifici constitueix la resta romana més important que es conserva en aquesta població.

El columbari s’ha de relacionar amb el ritus religiós funerari de la incineració, practicat pels romans, i no amb els colomars ( llocs on s’aixopluguen coloms ).

S’ha establer una datació aproximada al segle I, a través de la seva estructura formal, i pels fragments de ceràmica sigil•lata trobats als voltants.

L'any 1976 el columbari va ser adquirit pel municipi; es va iniciar aleshores el procés d'intervenció i es va presentar el 3 de novembre de 1984, un projecte de restauració, a càrrec de l'arquitecte municipal J. Ferrer Bosch.

Aquesta restauració consolidà les estructures existents i intentà recuperar les parts restants de manera que s'oferís la imatge més semblant possible a l'original romana. Seguint aquest criteri, s'eliminaren les modificacions d'èpoques posteriors d'escàs interès arquitectònic, una reconstrucció medieval i una porta més recent, practicada al mur est. En canvi el mur sud, també medieval, es respectà. També es construí un mur que envolta el conjunt.

La descripció tècnica ens diu , panteó familiar inserit en el marc d'una vil•la, que va ser bastit en el segle I. Està format per un edifici de planta rectangular, de 10,10 x 5,90 metres amb absis semicircular no manifestat a l'exterior, i consta d'una cel•la damunt del podium. La cella es va construir amb parament exterior d'opus vittatum i interior de maçoneria irregular idèntica a la del podium. Està decorada amb pilastres dòriques. La coberta consistiria en una volta, avui ensorrada, damunt la qual se suposa una teulada a dues vessants de tegulae i imbrices.

L'interior devia posseir el terra a l'altura de la cornisa exterior del podium, pujant-hi per unes escales. A tots dos costats, oberts a les parets longitudinals hi ha uns nínxols destinats a les urnes funeràries (6 nínxols a cada banda).

A l'exterior, les cares est i oest presenten característiques i dimensions similars: damunt d'una base de morter i pedres hi ha un estilobat decorat amb 7 arcuacions. Tanca el conjunt un repeu sobre el qual recolzen 4 columnes amb capitells, damunt dels quals hi ha una cornisa. La resta dels murs són d'època medieval, i la porta oberta al mur és d'època moderna. La façana nord és la millor conservada, excepció feta de la petita porta que es va obrir a l'absis. Apareixen sobre la base quatre arcuacions amb columnes. La cara sud és medieval ja que la original es va ensorrar.

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE TIANA. EL MARESME

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’edifici que s’aixecava l’any 1890, com a seu del Consistori Municipal de Tiana. Em comentava el Josep Maria Toffoli Carbonell que té la Vila un Catàleg de Patrimoni, i ens aclaria que les obres començaven essent alcalde Pere Cruspinera Bernadàs, i que en va ser responsable el mestre d’obres Isidre Reventós i amiguet (Barcelona , 1849 + Juliol 1911).

La descripció tècnica ens diu ; edifici format per dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos central més elevat sobre el que recau la major part de l'ornamentació. Aquest cos tendeix a marcar la verticalitat de l'edifici, contrastant amb els cossos laterals, Cal destacar el pòrtic inferior suportat per dos pilars, la balconada que ocupa tot el segon pis del cos central, les motllures geomètriques que decoren les finestres, les balustrades de les finestres dels cossos laterals, la cornisa suportada per mènsules que s'allarguen i recorren gran part de la façana, arribant a esdevenir veritables elements decoratius, i les antefixes que decoren la mateixa cornis. Les cobertes del terrat són transitables.

Josep Maria Toffoli Carbonell, afegeix que com era ‘costum a l’època’ l’edifici aixoplugava també les escoles de nens i nenes.

Us deixo un enllaç al bloc del Josep Maria Toffoli Carbonell,
http://lamallerengatiana.blogspot.com.es/search?q=CASA+CONSISTORIAL
en el que trobareu més informació.

Les flors que llueixen damunt de les finestres em recorden a ‘l’arquitecte de les margarides’