https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/858
L’església consisteix en un edifici romànic que queda amagat per la
construcció de la rectoria. Aquesta consta d’una nau, coberta amb volta de canó
amb un arc de reforç i un absis semicircular cobert amb volta de quart
d’esfera, amb una única finestra al centre de l’absis. El campanar i la façana
de ponent queden totalment tapats per la vegetació. A l’interior, tant els murs
com les voltes es troben enguixats i s’hi poden veure fragments de pintura
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol
Defensem la procedència del topònim de la població, des de la localització en aquest indret d’un temple i/o santuari dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .
Roma – que acceptava encantada qualsevol divinitat, ja fos grega, egípcia, ibera o germànica - la transformarà en la “Santa dea Tutela “.
El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.
Negàvem – i neguem – la vinculació que es fa popularment amb els vàndals, i
això malgrat l’infinit abandó que percebíem en la nostra visita a l'església de
Sant Cristòfol (situada al costat del cementiri), i a l’església de sant Quintí
de Puig-rodon.
Consten 1312 ànimes al cens de l’any
1900, s’assolirà el sostre demogràfic l’any 1970 amb 3765 veïns, i es tancava
l’exercici 2024 amb 3.262 habitants de
dret.
Se’ns fa difícil d’entendre que el Campdevànol anterior a l’any 1900 pugues
aixecar i mantenir un tant esplèndid patrimoni històric, que avui va desapareixen davant l’abandó, la incúria
i la tàcita conformitat i/o acceptació
dels campdevanolencs, ripollesos i
catalans en general.
Que sant Quintí , elevi a l’Altíssim
la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el
clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món
practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies
dels que no reben assistència sanitària i/o social al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la
corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a
emprar el foc com element de distracció de les seves accions.
inFeliços els perseguidors dels justos i
de les minories ètniques i/o
culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada