divendres, 5 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. SANT QUINTÍ DE PUIG-RODON. CAMPDEVÀNOL.EL RIPOLLÈS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/858

L’església consisteix en un edifici romànic que queda amagat per la construcció de la rectoria. Aquesta consta d’una nau, coberta amb volta de canó amb un arc de reforç i un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, amb una única finestra al centre de l’absis. El campanar i la façana de ponent queden totalment tapats per la vegetació. A l’interior, tant els murs com les voltes es troben enguixats i s’hi poden veure fragments de pintura






https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/10/goigs-sant-quinti-puig-rodon.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol

Defensem la procedència del topònim de la població, des de la localització en aquest indret d’un temple i/o santuari dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

 Roma – que acceptava encantada qualsevol divinitat, ja fos grega, egípcia, ibera o germànica - la transformarà en la “Santa dea Tutela “.

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.

Negàvem – i neguem – la vinculació que es fa popularment amb els vàndals, i això malgrat l’infinit abandó que percebíem en la nostra visita a l'església de Sant Cristòfol (situada al costat del cementiri), i a l’església de sant Quintí de Puig-rodon.

Consten  1312 ànimes al cens de l’any 1900,  s’assolirà el sostre demogràfic l’any 1970 amb 3765 veïns, i es tancava l’exercici 2024 amb  3.262 habitants de dret.

Se’ns fa difícil d’entendre que el Campdevànol anterior a l’any 1900 pugues aixecar i mantenir un tant esplèndid patrimoni històric,  que avui va desapareixen davant l’abandó, la incúria i la tàcita conformitat  i/o acceptació dels  campdevanolencs, ripollesos i catalans en general.

Que sant Quintí ,  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern