ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA VALL DE VILA-RAMÓ. GAIÀ. BAGES

Retratava l'església de Sant Esteve de la Vall de Vilaramó, la descripció de patrimoni Gencat, ens explica que és una construcció romànica força modificada. D'una sola nau. Al mur de ponent hi ha una porta amb l'arquivolta. L'absis ha desaparegut. Adossada a la casa veïna, i modificada per la construcció posterior d'un campanar, conserva però, els seus elements basics d'estructura romànica.

La porta amb ferramenta romànica d'aquesta església es conserva a la casa de la Vall de Vilaramó, degut al seu lamentable estat de conservació.

En el camí a l’església es troba el fossar.

M’expliquen que hi havia un edifici escolar anterior a la dictadura franquista, que va ser enderrocat. Ens agradarà rebre imatges d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

ELOGI DE L’ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE JUNCOSA DE LES GARRIGUES. LLEIDA

Llegia que l’església parroquial de Juncosa, advocada a la Nativitat de la Mare de Déu, fou construïda entre els segles XVIII i XIX – amb els diners d’Amèrica - i restaurada l'any 1992, amb façana i torre d'estil neoclàssic.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'una església de tres naus i transsepte amb cimbori a la zona del creuer. La nau central, més alta, està coberta amb volta de canó i les laterals, d'aresta. Murs, pilars i arcs separen les naus; el paviment és de mosaic i tots els murs estan policromats, destacant les sanefes vegetals dels pilars i intradós amb tons pastels verds i blavosos. Una cornisa ressegueix la nau central i el transsepte. La cúpula del cimbori també té amb pintures, imiten un espai obert, es veu el cel i balustrades; a les trompes hi ha medallons.

No trobava cap dada de l’autor de la singular decoració d’aquesta església que ens ensenyava amb delectança la Ramona Vilà Virgili.

El nostre infinit agraïment.

El topònim ens evoca un lloc de joncs.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE SANT MER. SANT ESTEVE DE GUIALBES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Tradicionalment es considera a l’arcàngel Rafael, protector dels viatgers, les mitologies d’arreu del món tenen però, altres deïtats ‘especialitzades’ en aquesta tasca, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, tenim el costum d’encomanar-nos a la Mare de Déu de l’Ajuda, venerada en el seu santuari de Balenyà, a la comarca d’Osona.

La invocava en el llarg camí que des de l’església parroquial de Santa Maria, a Pujals dels Pagesos, mena fins a l'ermita dedicada al Sant abat de Banyoles anomenat popularment Sant Mer (Narbona, segle VIII – Sant Esteve de Guialbes, entre 800 i 827).

Segons documents de la casa Lleal d'Olives, ja en el segle XIII existia una ermita dedicada al sant.

Aquesta primitiva església fou reedificada l'any 1627 per iniciativa del noble Ramón de Xammar i Samsó amb les pedres derruïdes del proper castell de Turris Durris i amb autorització del capítol de Girona.

Excavant el subsòl de la capella es va trobar una arqueta amb les relíquies d'un cos sagrat, dipositades en un altar dedicat a Sant Mer a l'església de Sant Esteve de Guialbes i des d'on el porten en processó.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu , edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, de planta baixa i dos pisos. A la façana nord-oest té un porxo d'accés, també cobert a dues aigües, encara que més baix. El parament exterior presenta nombroses obertures disposades de forma desordenada. Dins el porxo s'hi ha construït un balcó o púlpit que tapa la porta d'accés. Molt modificat

Al costat hi ha un pou, embolcallat d’una particular vegetació que li atorga un singular aspecte.

http://demarcacions.escoltesiguies.cat/girona/estatic/santmer

En el primer cens que prenia com a base les persones, i no els focs, el de l’any 1717, consten a la província de Girona 94.495 ànimes, a darreries de l’any 2014 consten 756.156 habitants, la pregunta és simple, com aquell minso nombre de persones, amb pocs recursos, i vencent innombrables dificultats tècniques van poder fer tantes i tantes esglésies, capelles, ermites,... ?. I, com és possible que avui que comptem amb TOTS ELS RECURSOS, i FACILITATS TÈCNIQUES, es permeti que es vagin malmeten?.

Les respostes – si les sabeu- a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la ‘degradació’ de la mal dita espècie humana no és una resposta admissible.

CAPELLA DE SANT JAUME DEL CASTELL DE CASTELLVÍ DE ROSANES. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Havia tractat de la capella de Sant Jaume del Castell de Castellví de Rosanes, en almenys dues ocasions :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/12/el-record-de-la-capella-de-sant-jaume.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/12/in-memoriam-de-la-capella-de-sant-jaume.html

En referència a la mal dita ‘ Guerra Civil’ - tothom sap que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República- el filòsof catòlic Jacques Maritain (París, 18 de novembre de 1882 – Tolosa, 28 d'abril de 1973), en definia perfectament l’origen en una situació que dissortadament al REINO DE ESPAÑA, sembla repetir-se tràgicament de forma periòdica “Erigir odi contra odi és preparar la catàstrofe de la vida pública”.

El Dret Penal ens diu que ‘ el que és causa de la causa, és causa del mal causat’. No podem oblidar que malgrat la seva victòria militar – que convertia als bons en dolents, i viceversa – el conflicte bèl•lic el començaven els feixistes. Això no disculpa la destrucció del patrimoni històric i artístic de Catalunya, diferencia però, els ‘autors materials’ i els ‘autors intel•lectuals’, ambdós culpables.

Reprodueixo del Martiri dels Temples :

Segons l’informe de Castellví, alguns dirigents del comitè ajudaren a què els sacerdots poguessin escapar (pàg. 46). Van desaparèixer: el retaule de l’altar major d’estil renaixentista (pàg. 65), el retaule barroc de Sant Isidre (pàg. 67), el de la Mare de Déu del Roser (pàg 76), un Sant Crist renaixentista del segle XVI, una creu processional i les campanes, entre les qual n’hi havia una que mesurava un metre de diàmetre (pàgs. 85 i 86).

L’informe també ens diu que els objectes del temple foren amagats, però que després hagueren de lliurar-los al comitè (pàg. 45). Cap feligrès va denunciar el sacerdot (pàg. 45).

Tots els altars i imatges d’aquest temple parroquial foren llançats al foc el 1936, quedant però l’edifici intacte.

No trobava confirmació de que la capella de Sant Jaume fos ser cremada l’any 1936 – en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà - i aleshores es perdé la imatge de Sant Jaume, policromada i de tradició romànica, que s'hi conservava.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), dues imatges de la Capella de Sant Jaume, de Castellví de Rosanes, a la comarca del Baix Llobregat.

Vista de la façana : datada l’any 1936.

Vista de l’absis datada a l’ abril 1934.


Jomovi publica algunes imatges de l’edifici, en les que s’aprecia alhora que la seva degradació, la incúria i abandó en que es troba.

Podeu veure més imatges actuals a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=140

http://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-jaume-castellvi-de-rosanes-baix-llobregat/

I, a les pàgines 90 a 98 del llibre ART ROMÀNIC I FEUDALISME AL BAIX LLOBREGAT de la Montserrat Pagès Paretas, trobareu informació de l’edifici i la seva història.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

  Que  l'apòstol  sant Jaume  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pagesos, ramaders,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

ERMITA DE SANTA FE DE LES SERRES. MEDINYÀ. GIRONÈS

Començava a declinar el sol quan ens aturàvem el 23.12.2016, el Josep olivés Escarré i l’Antonio Mora Vergés, davant de l’ermita de Santa Fe de les Serres, al terme de Medinyà, recuperava la ‘qualitat’ de municipi el 4 de juny de 2015, i l’havia perdut l’any 1972 quan la dictadura franquista, quasi agonitzava , en aquella data deixava de ser un municipi independent i s'adscrivia a Sant Julià de Ramis. No he trobat cap raó, ni lògica, ni política, per aquella manifestació d’estultícia administrativa.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. La porta s’obre a la façana de ponent on hi ha també una finestra petita d’una sola esqueixada, i un campanar d’espadanya d’un sol ull. Tant la porta com la part superior del campanar són reformes posteriors.

L’aparell està fet amb petits carreus units amb morter. Molt ben tallats i disposats de llarg i a través dels angles.
Malgrat s’afirma que és un edifici és romànic, no n’hi ha cap notícia fins a mitjans del segle XIV.

Llegia que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, l'ermita fou saquejada i apartada del culte, i durant algun temps va servir de quadra.

L'any 1962 començaven les obres de reconstrucció i abillament de l'ermita. El 8 de novembre de 1963 el Vicari Capitular de la Diòcesi, Josep Maria Taberner Collellmir ( Castanyet, Santa Coloma de Farners, 1911 + Girona, 1999) comissionava el rector de la parròquia de Sant Sadurní de Medinyà , mossèn Xavier Arnau, perquè la capella fos reconciliada i oberta de nou al culte i posava l'ermita de propietat particular, sota la jurisdicció eclesiàstica.

La Festa de la Reconciliació de l'ermita tingué lloc el diumenge 10 de novembre de 1963, a les 3 de la tarda.
Des de llavors, el segon diumenge d'octubre i dins dels actes de la Festa Major, el poble de Medinyà celebra el tradicional aplec de Santa Fe. http://medinya.blogspot.com.es/2008/12/santa-fe-de-mediny.html

Quan retratava l’interior de la capella, advertia que la imatge de la Santa llueix la palma del martiri, no però, les graelles en les que com Sant Llorenç, fou cremada segons la tradició.

A la capella li caldria un arranjament en profunditat

Ens agradarà rebre confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , de que l’advocació és la de Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle III - entre 287 i 303) http://www.preguntasantoral.es/2012/10/santa-fe-de-agen/

Retratava al Josep Olivé Escarré amb el matrimoni que exerceix les funcions d’ermitans.

Rebia un email del Josep Sansalvador Castellet, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), on em dia ; tens l'any posat malament. En faig la immediata correcció.

Quan a la imatge; he mirat el fons del Santoral i Santa Fe la tenim representada de les tres maneres, amb la palma del martiri i res mes, amb les graelles i res mes i amb la palma i les graelles juntes, cadascú la representa com vol, pensa que Sant Josep el tenim representat de 1553 maneres diferents

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ SESSERRES.CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Cabanelles, té un terme de 55,62 km², i una població a darreries de l’any 2014 de 243 habitants, no està lluny de Besalú o de Figueres, poblacions de gran importància històrica. Visitar Cabanelles és molt gratificant, ja que el poble té molts elements d’interès, entre molts altres :

Església parroquial de Santa Coloma de Cabanelles
Sant Miquel de la Cirera
Església Sant Romà de Casamor
Església parroquial de Sant Llorenç d’Espinavessa
Església de Santa Maria de l'Estela
Església de Sant Cristòfol i masia Cal Magre, o Mas Sant Cristòfol
Església de Sant Martí de Queixàs
Ermita de Sant Benet, o ermita del Mas Castenys
Església de Sant Mateu de Vilademires
Edifici de l’ajuntament i antigues escoles a Cabanelles
Edifici de les antigues escoles d'Espinavessa
L'alzina de Cabanelles

De l’església de Església de Sant Martí Sesserres, ens diu patrimoni Gencat que és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó seguit de perfil apuntat, mentre que l'absis està cobert amb volta ametllada i obert a la nau mitjançant un doble arc triomfal apuntat. Les voltes arrenquen d'una senzilla motllura que recorre el perímetre interior del temple i també l'extradós de les finestres de la nau. Les tres finestres del mur de migdia i la del fons de l'absis són de mig punt i doble esqueixada, força esveltes. La sagristia, probablement oberta en posterioritat, està situada al costat de migdia de l'absis i el cor, situat als peus de la nau, se sosté amb un arc carpanell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per quatre arcs de mig punt en gradació decreixent, amb llinda i timpà llisos en origen, tot i que actualment presenten creus pintades de color vermell. La porta en sí està forrada amb una planxa de ferro gravada amb la llegenda "SERRA ME FE 23 ABRIL DE 1842". Damunt aquesta obertura, una rosassa circular va substituir la primitiva finestra de les mateixes característiques que les anteriors. A l'angle nord-oest de l'església hi ha el campanar de torre, de construcció posterior, planta quadrada i coberta de pavelló, amb els finestrals de mig punt. Cal destacar que exteriorment, l'absis fou ornamentat amb un ràfec sostingut per un fris de mènsules decorades amb boles. En una d'elles hi ha esculpits un petit cap humà.

La construcció està bastida amb un parament de carreus de pedra ben escairats, tot i que actualment en algunes zones es troben erosionats, disposats en filades regulars. La sagristia és de pedra desbastada disposada en filades, regularitzades mitjançant fragments de maons. Per últim especificar que sobre la testera oriental de la nau hi ha les restes d'una creu de pedra.

L'església de Sant Martí Sesserres apareix mencionada l'any 1031 quan pertanyia a Lladó.

Sembla, però, que ja existia l'any 922 com a possessió de la seu de Girona, situada al comtat de Besalú. L'any 1204, Dalmau de Creixell i la seva mare, Berenguera, van cedir la senyoria feudal de la parròquia al priorat de Lladó. Encara que existeixen aquests documents anteriors, l'obra actual data dels segles XII-XIII. El campanar és una obra molt posterior al romànic, i data probablement dels segles XVII-XVIII.

El fossar acarona l’edifici, tampoc aquí els ‘efluvis perniciosos’ que esgrimia Carles III, han causat cap mal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail., ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que es conserva – encara – al nostre país, és feina de TOTS ELS CATALANS.

Agrairem la tramesa d'imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Cabanelles i Espinavessa a l'email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. MANRESA. BAGES

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la capella del Remei de Manresa, havíem pujat des del Vallès per fer la ‘compra del pa nostre de cada dia’ al Font Jorba, comparteixo amb molts catalans la intolerància a la farina de blat, en el nostre cas el pa blanc encara que no mata, fa patir.

Feia un tomb per la ciutat i entre altres racons li ensenyava la fàbrica Bertrand i Serra; el Pou de la Gallina, i la capella de Sant Ignasi del Pou ; i la Capella de la Mare de Déu del Remei, de la que ens diu patrimoni Gencat; edifici d'una sola nau d'estructura rectangular amb capçalera lleugerament còncava. El sostre està cobert amb una volta en forma de canó, enguixada, que reposa directament sobre els murs laterals. La capella mesura 8'5 metres de llarg per 6'5 metres, d'ample aproximadament. L'interior és a pedra vista excepte el sostre, el cor és posterior a l'època de construcció de l'edifici. A ambdós costats dels murs s'obra una fornícula d'estructura rectangular.

El portal, a migdia, presenta forma allindada; sobre d'aquest hi ha una petita fornícula amb la imatge de la verge del Remei. La façana acaba amb un campanar d'espadanya força enlairat en relació a l'alçada general de la capella. Dues finestres de mig punt i adovellades a l'est i un ull de bou al sud són els punts d'iluminació del recinte. L'aparell és obrat amb carreus ben disposats en filades, i solament presenta arrebossat a la part alta del lateral dret exterior.
Va construir-se dins el primer quart del segle XVII (abans de 1621), en el lloc conegut fins llavors com "Altiplà" o "Roquer d'Amigant", i que a partir d'aquest segle es començà a conèixer amb el nom de "raval del Remei". Una clàusula testamentària del 18-VIII-1621 revela el nom del fundador: el ballester manresà, Gaspar Picalquers, que l'escollí com a sepultura per a ell, i la seva família. El 2-VII-1627 els seus familiars cediren la capella als Trinitaris, diferents ordres religioses de la ciutat però, s'oposaren a l'establiment d'una nova ordre a Manresa; i així el 2-VI-1632 aconseguien de Roma l'expulsió dels Trinitaris d'aquell lloc. El capítol de la Seu reclamà els drets sobre la capella a l'estar aquesta dins la seva parròquia i n'aconseguí la cessió el 26-V-1637. Al 1861 s'hi feren algunes reformes. Sofrí les conseqüències de la Guerra Civil. El febrer del 1986 fou acabada la seva restauració. Avui es troba en molt bon estat de conservació i és una capella que té vida.

Manresa, el Bages, Catalunya, tenen molt a ‘viure’, i a TOTS ELS CATALANS ens pertoca ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que sortosament es conserva – encara – al nostre país.