LA MARINEDA. CALELLA DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la Marineda al carrer Punta d'en Blanc, 23, de Calella de Palafrugell.

No en trobava cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=B%C3%A0scara&page=3&pos=22

a la pàgina 260 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Llegia, edificis de grans dimensions, voltats d’extens jardí-bosc, limitat pel traç del Camí de Ronda. La casa és al sector de llevant de la finca. Diferents cossos de volum divers. El principal alt i massís, quadrangular i de tres plantes; teulat a quatre vents. Al nord s’enlaira una torre quadrada, de quatre plantes i coberta de piràmide.

L’entrada a migdia precedida de pòrtic cobert. A llevant cos adossat d’una planta amb terrassa a sobre que té una glorieta d’obra i, més endavant, un pavelló d’arc de mig punt o rectangulars. A la darrera planta galeries d’arquets correguts, sobre columnetes de tipologia idèntica a les obertures bífores del darrer pis de la torre. Façanes estucades i encalcinades; decoració de ceràmica vidrada verda en els remats. interior amb àmplies estances i gran espai de l’escala. El jardí clos amb tanca i murs de contenció fets amb blocs de granit, integrant-se amb els afloraments rocosos del litoral.

L’extens jardí integra la vegetació natural del lloc, sobretot la pineda. Conserva conjunts arboris molt notables per l’envelliment.

Ha estat però, reduït i modificat per la construcció successiva d’altres edificis dins la finca, com el de tipus “masia” que es troba al sector de ponent o un pavelló en forma de proa de vaixell al nord-est, sobre el passeig. D’altres de més recents, també a llevant i a migdia són els que més han contribuït a malmetre espais en origen enjardinats.

Creada per a residència d’estiueig de la familia Barris, importants industrials suro-tapers de Palafrugell, concretament per Joan Vergés i Barris ( 1873 + 1914) , que fou alcalde de la vila i destacà com a poeta. La finca passà posteriorment a mans de la família Martí, de Barcelona, la qual remodelà el jardí, segons projecte de Joan Mirambell y Ferran (1892-1983) i ha anat construint els altre edificis escampats pel seu extens espai.

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2007/0245_074.pdf

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, ens agradarà com sempre tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan a la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, s’ha fet una feina extraordinària seguint les instruccions del ‘Régimen’; dissortadament d’ençà de 1978, NO S’HA FET per part de les ‘institucions democràtiques’ un semblant esforç per recuperar tot el que s’ha perdut. La qualitat de ‘demòcrata’ només es pot demostrar amb fets.

SANT JOAQUIM D’OLIVARS. SANT JULIÀ DE RAMIS. GIRONÈS

El Joan Dalmau Juscafresa s’arribava fins al veïnat d’Olivars situat al nord del nucli urbà de Sant Julià de Ramis, format per diferents masies: Cal Frare, Cal Carreres, Can Font, Can Martí, Cal Sereno i l'ermita de Sant Joaquim.

A http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21791

L’edifici religiós el situen al terme de Sant Julià de Ramis, i el descriuen així ; edifici d'una sola nau, de volta de canó, ara enfonsada, i absis semicircular.

L'entrada és a l'oest i la llinda de la porta és bisellada i té una data inscrita (1633). A sobre hi ha un òcul de dues peces i dos incisions circulars de decoració i restes de l'Ave Maria. Clou la façana un campanar d'espadanya de dos forats, del qual només queden els pilars. Sembla que antigament la façana era a solana i ara hi ha un esbornac. La façana nord té tres contraforts posteriors.

L'interior té el sostre enfonsat i l'absis mig tapat pel pedruscall. Al costat de la façana nord hi ha dos arcs de punt rodó, així com restes de l'arrencada de la volta i d'una cornisa. Molta vegetació també. A l'absis hi ha restes de l'arrencada de la volta i d'una cornisa, així com forats on hi podia haver un baldaquí.

Està realitzada amb carreus irregulars i de diferents materials. Hi ha restes romanes a l'absis (tegulae).

L’edifici ha estat objecte de tota mena d’actes d’incívics, i adhuc d’espoli d’algunes de les seves pedres, actualment està encerclat, no tant per evitar que continuí el vandalisme, com perquè ningú que vulgui contemplar-lo prengui mal.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) imatges antigues d’aquesta església. Destruir és una feina tan senzilla !

El Joan Dalmau Juscafresa, em deixava un missatge al facebook; segons el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya es dins el terme de Sant Julià de Ramis i no de Medinyà.

Sant Julià de Ramis, no els considera 'un lloc d'interès'.

https://www.ccma.cat/324/el-bisbat-de-girona-cedeix-tres-ermites-a-municipis-perque-no-les-podia-mantenir/noticia/3133367/?fbclid=IwAR0bUYdvuDh9Nc3Ts_ARUkaop9xeDfxsClU6FjJHDljBf8hDEwqw12dFTKA

L’església de Girona començava a retornar al poble el que és del poble, i ho feia com pertoca, modificant la titularitat dominical dels edificis, amb l’única reserva de poder celebrar funcions litúrgiques, si algun dia, els fidels poden oblidar com se’ls va trair – per garantir-se una “nomina” de l’estat,  i els beneficis socials que això comporta -, no és cert allò “ de que més va tard que mai” com bé deia l’Ermessenda de Valrà, m’agrada però, que sigui l’església de Girona, l’església catalana, la primera en fer aquest reconeixement. Déu els hi tindrà present.    

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS DE L’ASIL D’ANCIANS DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies del interior de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil d’Ancians de Palafrugell.

Llegia que l’Esteve Casadevall i Pareres deixava l’any 1897 deixà els seus bens per fundar un asil d’ancians. Havia de ser regentat per les Germanes dels Ancians Desemparats, congregació que havia estat fundada 25 anys abans per Teresa de Jesús Jornet (Aitona, Lleida , 9 de gener de 1843 - Liria, Valencia, 26 de agost de 1897) Fou beatificada el 27 de abril de 1958 pel Sant Pare , Pío XII y canonitzada por Pau VI el 27 de gener de 1974.

L’asil començà amb una casa modesta que acollia 7 ancians. Molt aviat es construí la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor, així com de l’edifici que també s’anà ampliant.

La capella no té la consideració de BCIL [ bé cultural d’interès local ], se’n fa esment ‘0biter dicta’ a la pàgina 141 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Fem una crida a TOTS els palafrugellencs perquè s’afegeixin a la recerca de la ‘petita història’ del patrimoni col•lectiu, a l’email coneixercatalunya@gmail.com dissortadament avui hi ha sectors que consideren un ‘especial mèrit’ l’absoluta ignorància en aquesta matèria.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un email en el que em deia; he anat a l'arxiu a buscar informació de qui va fer la capella de l'asil de Palafrugell i he trobat que el 22-9-1899 es va ficar la primera pedra,el 13-9-1899 es va demanar permís a l'ajuntament,el mestre d'obres va ser en Baldomer Brias Torrent ,t'adjunto plànol,el 27-10-1890 es va fer la benedicció, també hi algo publicat dintre la col•lecció Quaderns de Palafrugell De Palafrugell a América pàgina 143-145 (adjunto copia) a l'arxiu també hi ha un petit llibre que es va publicar arrel del I centenari de l'asil, no està però escanejat,també hi ha publicat alguna cosa a la publicació Nou Palafrugell concretament al número 100 del 31-10-1997

Des de l’1 d’abril de 1939 s’ha fet una feina excel•lent en la ‘destrucció’ i/o ‘confusió’ de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, el fair play obliga a felicitar a TOTS els que s’afegien a aquella iniciativa miserable; a Catalunya sortosament comptem amb persones com el Joan Dalmau Juscafresa, que esmerça temps i esforços en corregit aquell crim execrable.

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ORFES, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . VILADEMULS. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial d’Orfes, al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany, advocada l'Assumpció de la Marededéu, maldita  Santa Maria, per la nefasta influència de la llengua castellana,  de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici del segle XVIII – fet amb els diners d’Amèrica – del que ens diu patrimoni Gencat ; estructurat en una sola nau, amb diverses capelles laterals obertes en els murs.

La façana principal presenta un portal amb pedra amb els brancals formant pilastres estriades. La llinda forma tres cossos sobreposats amb frontó partit al damunt, amb una fornícula rematada amb un altre frontó amb la data de 1765. el campanar és de planta quadrangular amb coberta piramidal i balustrada en el perímetre.

Originàriament hi havia una església romànica que devia ser del segle XII o principis del XIII. La primera notícia d'un temple en aquest lloc és de l'any 1279, referida als delmes.

Al segle XIV ja era parròquia.

A la pàgina de l’ajuntament de Vilademuls trobava : http://www.vilademuls.cat/el-municipi/orfes/

L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l’ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l’església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d’ells s’eleva un frontó d’entaulament sortint. A la part central s’obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l’opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L’any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l’església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual

Calaixera de la sagristia. És de fusta de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema gràcies a l’ interès del poble,  en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC de la II República, - els vencedors batejarien aquella acció criminal com a Guerra Civil i fins com a CRUZADA - 

 El campanar, de planta quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou col•locat el 1856.

Interior. L’edifici pertany a la segona meitat del segle XVIII. Consta d’una sola nau amb diverses capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del monestir de Banyoles. Entrant a l’esquerra hi ha l’anomenada capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l’exterior, i que durant un temps -al voltant de l’any 1945- va ser adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn Francesc Vallmajor.

La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple, del qual és la titular. Procedeix dels tallers d’imatgeria d’Olot i és posterior a l’any 1939.

A la primera capella de l’entrada a l’esquerra hi ha la imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada, d’estil barroc, obra d’un artista popular del segle XVII-XVIII.

No en tenen dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

  Que la Marededéu     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA I CASTELL DE SANT MARTÍ DEL FAR D’EMPORDÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana de l’església de Sant Martí del Far, un bell edifici romànic fortificat que no ha sofert gaires modificacions.

Reprodueixo de :
https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=FAR&page=2&pos=18

L'Església apareix documentada en els segles XIII i XIV.

L’any 1229 hi ha notícia de l’homenatge retut al bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) , per part de R.de Fallines i G.Alió per raó de part del delme de Sant Martí del Far.

Temple de nau única amb absis de planta rectangular. La volta de la nau és apuntada i seguida igual que la del presbiteri. L'arc triomfal, igualment apuntat, se sosté per columnes semicilíndriques adossades.

Totes les façanes presenten fileres de carreus ben tallats, col.locats amb cura. A llevant, la façana presenta unes interessants gàrgoles amb forma de lleons. També s’endevina un antic rellotge de sol, que posseeix el gnòmon. La portalada de la façana principal és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. La porta presenta decoració de ferro forjat de tipus romànic (el forrellat duu la data de 1692), amb ferradures (en al•lusió a Sant Martí). Al costat d’aquesta porta hi ha una petita làpida amb inscripció gòtica del segle XIV.

Al centre de la façana hi ha una gran finestra de doble biaix, amb dos arcs de mig punt en degradació resseguits per un fris de dents de serra. Damunt d’aquesta façana s'alça el campanar de cadireta. Està format per tres grosses i sòlides pilastres que es clouen en dues arcades de mig punt. És coronat per una corsera, sostinguda per nou mènsules.

 
Els murs laterals de la nau presenten elements defensius que corresponen a una etapa posterior a la de l'absis i la portalada.

Al costat de llevant hi ha un petit espai de terreny que antigament devia ser el cementiri. Actualment és un petit jardí que forma una terrassa o mirador. La sagristia es va afegir posteriorment.

Foto del interior de Jacob Casquete. 2009

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana del castell del Far d’Empordà , bastir pel comte Ponç-Hug d'Empúries el 1294, del que només se'n conserven restes del recinte. El tram millor conservat és un tram atalussat que delimita l'església de Sant Martí del Far per la part meridional, amb 38 metres de llargària. Aquest mur està construït amb pedruscall sense treballar exceptuant l'aparell de la part superior de la cantonada a on els carreus són escairats i col•locats ordenadament. Aquest gira cap al nord-est en un altre tram del qual se'n conserven 17 metres.

Dels edificis que acollien les escoles publiques, no se’n troba cap referència a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Empord%C3%A0#Far_d.27Empord.C3.A0.2C_el

Sortosament l’ ESTER BARTOLOMÉ , en el seu magnífic treball “Origen i evolució de l’escola del Far d’Empordà” , deixa clar que els farencs ja sabien llegir i escriure, molt abans de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franc contra el govern LEGÍTIM de la II República.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/10/de-can-dalmau-ledifici-de-lajuntament-i.html
 
En la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista necessitem a TOTS els catalans, sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de les escoles on anaven els vostres pares, avis o besavis, tenim el temps, i les "Administracions democràtiques catalanes" en contra.

https://far.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesia-de-sant-marti/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-del-far-el-far-demporda

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/11/goigs-sant-marti-el-far-demporda-alt.html

Que la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026), víctima d’un homicidi per desnonament, màrtir laica, elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu  poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

Que sant Martí   elevi  a l’Altíssim la pregaria dels  farencs,  esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA LESTONNAC DE CARDEDEU ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. FARINERA ‘ LA DOLORES’. VALLÈS ORIENTAL.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , al que devem un bon nombre de ‘troballes’ d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, em feia arriba una imatge de l’edifici que havia acollit la primera ESCOLA LESTONNAC DE CARDEDEU
http://www.santamariacardedeu.com/index2.php?cat=maria

La primera comunitat es va establir a Cardedeu l'any 1919 a l'edifici de la que havia estat la Farinera, “La Dolores”. Allà estigué instal•lada l'escola fins l'any 1941.

No teníem cap dada ni del promotor, ni de l’autor d’aquest edifici, d’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Seguidament la comunitat i l'escola es traslladaren al Mas del Pla, on es continuà la seva tasca, ampliant els nivells de formació, Parvulari i estudis de Batxillerat Elemental, que suspengué a partir de l'any 1968. El Col•legi deixà d'impartir els estudis d'Ensenyança Primària l'any 1976 i el Parvulari continuà fins el 1995. Durant tots aquests anys molta gent de Cardedeu ha estat formada a les seves aules.

Actualment la Comunitat està formada per germanes que per la seva edat o salut no poden realitzar tasques docents. Des la realitat pròpia se senten obertes i implicades en les necessitats del món, de l'Església, de la parròquia i de la vila. La pregària, l'acollida de persones i grups i l'animació de les antigues alumnes constitueixen elements d'una presència que crea relació propera i d'amistat tota vegada que participen activament en la vida de la parròquia i de la vila.

Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans, estimem en uns 3000 el nombre d’edificis escolars existents abans de la dictadura franquista, en tenim poc menys de 1100 a https://issuu.com/1coneixercatalunya , l’administració local - la que hauria de tenir particular cura d’aquesta tasca - salvant algunes honroses excepcions ens ha fallat estrepitosament. Parleu als pares, avis, besavis, i demaneu-los on era l’escola pública, privada i/o confessional a la seva infantessa, i ens ho feu saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE MÉS EN SABEU DE L'ERMITA DE SANT NICOLAU DE BOÍ?. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, publicava un fotografia datada a l’octubre 2016 de l’ermita de Sant Nicolau de Boï, que NO FORMA part de la relació de MONUMENTS d’aquell terme.

Llegia que es controvertit, que aquesta església sigui romànica, bàsicament perquè no apareix entre les monografies de la Catalunya romànica. Entenc que allò que no està catalogat com a romànic per Catalunya Romànica, no tant sols NO ÈS ROMÀNIC, sinó que clarament NO EXISTEIX, recordo almenys una església NO CATALOGADA en aquella obra, Sant Pere de Vilanova, que TOTHOM – imagino que fins la mateixa Catalunya Romànica – admet que ho és.

La descripció, feta amb bona voluntat, ens diu que Sant Nicolau de Boí és una ermita d'una sola nau i absis, situada al terme de la Vall de Boí, just a l'entrada de la zona interna del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per la Vall de Sant Nicolau, a la que dóna nom , Pertany al territori de Boí, inclòs en l'antic terme municipal de Barruera.

Està en bon estat, i pel seu aïllament normalment sols està oberta el primer diumenge de juliol, quan els habitants de Boí fan un aplec i un dinar a l'ermita.

Ens agradarà rebre a l’email  castellardiari@gmail.com coneixercatalunya@gmail.com totes les dades històriques que es tinguin de Sant Nicolau de Boí

El Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) em deixa un comentari al facebook :

apareix citada al ‘Inventari d'esglésies’ del Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930)

Vicenç Buron i Llorens (desembre del 1912 - juny del 2001) la inclou com ‘ romànica’ en el seu llibre "Esglésies romàniques catalanes. Guia"

Rebia una imatge des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), foto Josep Sansalvador Castellet – 12-VIII-1996 -, Capella de Sant Nicolau, Boí (La Vall de Boí), Situada a uns 600 metres de l’estany Llebreta , al Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Alta Ribagorça

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Nicolau   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ribagorçans  trempolins,  llersencs ,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís, iranians, libanesos, sirians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya,  victimes del monolingüisme genocida,  victimes dels aiguats, dels incendis, de la manca de cribratges de mama, de la corrupció politica, administrativa,  , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.