dilluns, 14 d’abril del 2025

EDIFICI DE L’AUDITORI MUNICIPAL DE MONTCADA I REIXAC. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

El dimecres 12.3.2025 ens portava fins a l’ Església parroquial de Montcada i Reixac , dedicada a Santa Engràcia, l’assistència a les 19,30 hores  a la funció litúrgica en memòria de la Montserrat Parra Sánchez, que ens deixava el 31.1.2025 a l’edat de 57 anys.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/03/esglesia-parroquial-de-montcada-i.html

Aprofitava per retratar la façana de l’Auditori Municipal.


https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arquitectonic/15327-auditori-municipal.html#



Autor, Josep Graner i Prat, Mestre d’Obres (Casserres, Berguedà, 1844- Barcelona, 27 de desembre de 1928) (Remunta i reforma de 1884). Victor Bonet i Bertran, Arquitecte (Adaptació Auditori, 1987).

Adquirit per l’Ajuntament, l’any 1987 es va iniciar el procés d’adaptació de l’edifici en auditori municipal, a partir d’un projecte de l’arquitecte Víctor Bonet. L’any 1992, Nelson Morgado Larrañaga va proposar algunes modificacions als plànols inicials, dirigides per l’arquitecte tècnic municipal Josep A. Noguera.

El nou auditori es va inaugurar l’any 1993.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i tres plantes ocupant el 100% de la parcel·la ( 7,30 x24,00 m.).

 En planta baixa hi ha una sala d’exposicions amb un taulell d’atenció al públic, els serveis i l’escala d’accés al Foyer i una mica més amunt a l’auditori. El pati de butaques és en fort pendent i en la part posterior hi ha la cabina de control. La maquinària de climatització està en la coberta plana, dins un volum exterior, tocant a façana.

L’únic element original és la façana principal, en la que s’han afegit uns elements metàl·lics  i vidres, darrera dels quals encara es pot veure el balcó corregut del primer pis i els tres forats ovalats de les golfes i la barana de gelosia de la coberta. En planta baixa, s’ha mantingut el portal central amb brancals de pedra i arc escarser i s’han tapat les obertures laterals. En planta primera, hi ha tres balconeres unides per un balcó corregut, amb barana metàl·lica i suportat per vuit mènsules. Les obertures estan protegides per una cornisa recta, que abans era triangular. En la planta segona, hi ha els tres forats ovalats amb la corresponent motllura. El parament està arrebossat i pintat de color rosa. La fusteria és d’alumini, sense persiana. En la coberta, la barana de balustres ha estat massissada i s’ha afegit el volum de xapa ondulada horitzontal i prelacada en blanc amb sostre de fibrociment a una vessant. Pel davant de la façana, s’han afegit quatre pilars (greys) que suporten uns vidres emmarcats, que tapen la barana del balcó i la part alta de les balconeres, i tres vidres més en escala que tapen els oculs. En la part superior dels pilars hi ha llums; estan units per una planxa en corba de color vermell amb llum de neó. La mitgera de ponent és de fibrociment vermellós.

Ús actual: Sala d’exposicions i auditori.

diumenge, 13 d’abril del 2025

CAPELLA DE PUIGDELLÍVOL, ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. SANT MATEU DE BAGES

 

Llegia de la Capella de Sant Antoni de Pàdua construïda a l'any 1976 prop de la masia Puigdellívol en el fondal del vessant meridional de Castelltallat.



Es una construcció realitzada tota ella en pedra i intentant reviure l’esperit popular.

Presenta una nau amb absis semicircular llis.

Està construïda en una pendent del terreny que és aprofitada per fer una cripta amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà

Té finestres en la part superior i un ocul amb vidriera en la façana.

L’interior està molt arreglat i té l’altar alçat sobre la cripta.

https://www.santmateudebages.cat/el-municipi/els-nuclis/castelltallat/capella-de-sant-antoni-de-padua.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17102

https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdellivol

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-antoni-de-padua-puigdellivol

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , imatges del interior, i posats a demanar, les dades de l'autor

Que Sant Antoni de Pàdua, elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

dissabte, 12 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DE MONTNER O DE TUBAU, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. SANT JAUME DE FRONTANYA. EL BERGUEDÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-tubau-o-de-montner-sant-jaume-de-frontanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3687

Sant Esteve de  de Montner o Tubau es troba a tocar de la masia de Tubau, en un indret elevat que domina la vall.


És una construcció preromànica de planta rectangular, té una sola nau i està rematada per un absis de secció trapezial. Els dos murs testers sobrepassen l'alçada de la teulada fins l'ara de l'altar i de l'absis.

 L'absis està cobert amb volta de canó i té dues finestres sobreposades finestra singular

La portalada d'entrada, oberta a ponent, disposa d'un arc de mig punt adovellat i presenta una porta de fusta amb ferramenta de tradició romànica

Aquesta façana és coronada per un gran campanar d'espadanya de dos ulls.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Sant Jaume de Frontanyà s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb  26 habitants de dret.

Únicament es podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat sobirà. Ho tenim difícil, oi?

Que el protomàrtir Sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

divendres, 11 d’abril del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SOLANLLONG, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE, ABANS A SANTA MAGDALENA. GOMBRÉN. EL RIPOLLÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-magdalena-de-solanllong-o-solallong-gombren

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/998

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1136

https://misas.net/capella-de-sant-esteve-de-solanllong-santa-magdalena/

Construïda sobre la roca una petita església de planta rectangular i d'estil romànic tardà, anomenada Capella o Església de Sant Esteve.


Fotografia de Pere Català Roca.

A partir del segle XIV apareixen notícies sobre aquesta església, amb expressions de visites pastorals a la capella, que abans era dedicada a Santa Magdalena.

Els orígens d’aquesta capella es remunten al segle XII, juntament amb la dels senyors de la casa forta de Solanllong.

En el seu moment, depenia de la parròquia de Sant Martí de Puigbò, però avui dia, pertany a la parròquia de Gombrèn.

Les visites pastorals assenyalen una etapa d’abandonament entre els segles XVII-XVIII, tot i que les celebracions es van recuperar a partir de l’any 1780.

El mas va ser abandonat, es calcula, cap als anys cinquanta i seixanta del segle XX.


https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53449/64019

El frontal de Santa Magdalena està en una col·lecció particular. 

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de  Gombrèn s’assolia al cens de 1787 amb 1.089 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 196 habitants de dret

Únicament es podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat sobirà. Ho tenim difícil, oi?

Que el protomàrtir Sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dijous, 10 d’abril del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DE SOÏLLS/SOLLS. SANT JAUME DE FRONTANYÀ. EL BERGUEDÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-soills-sant-jaume-de-frontanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40165

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/santa-eugenia-de-soills

Petita edificació que actualment es troba en estat ruïnós, de la que s'observen restes dels murs fins a 1,7 metres d'alçada. El cos principal, que correspondria a l'edifici original, té la planta rectangular de 45 metres quadrats aproximadament, amb la façana encarada a ponent. Aquest consta d'un cos annex a la paret de migdia, de 10 metres quadrats aproximadament, el que seria d'execució posterior, amb una finestra allargada amb els extrems circulars emmarcada amb maó. L'accés des del cos principal és a través d'una petita obertura a la paret de migdia, en volta de maó. L'aparell constructiu és de pedra irregular, molt rústic, amb carreus a les cantonades i morter de calç. A la façana de ponent hi ha una obertura i restes del que seria una gran portalada d'arc de mig punt (encara documentada en fotografies antigues) que actualment està enderrocada i només se'n veuen algunes restes dels carreus. Aquesta façana seria coronada per una finestra circular.  Des de l'interior del cos principal, a la paret de tramuntana s'aprecia restes d'una capella encastada al mur. Actualment s'aprecia un mur de pedra de mig metre d'alçada aproximadament que va de la casa pairal de Santa Eugènia fins a l'església.





L’església de Santa Eugènia de Soïlls també era coneguda com església de la Vallcabrera el segle XVIII i era una de les moltes esglésies estretament vinculades a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí.

 De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús.

El topònim SOLLS,  'Corts de porcs', en la tesis de  Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia

Exemplar dels Goigs 


https://patrimonicultural.diba.cat/cercador?municipis=710

El sostre demogràfic de Sant Jaume de Frontanyà s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb  26 habitants de dret.

Únicament es podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat sobirà. Ho tenim difícil, oi?

Que Santa Eugènia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


dimecres, 9 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DE FONTSCALDETES, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. CABRA DEL CAMP. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12932

https://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerar-de-lalt-camp/fontscaldetes-tombes/

Fontscaldetes és un petit despoblat enganxat a la banda de mar de la zona muntanyosa que hi ha cap a l'est del municipi de Cabra del Camp sobirà de Tarragona

El poble està situat concretament a la serra Voltorera, sota el puig de Cabdells i a l'est de les roques de Migdia.

L'Associació d'Amics de Fontscaldetes és una entitat creada a Cabra del Camp l'any 2008. La seva missió fundacional va ser la d'encarregar-se de la recuperació del poble de Fontscaldetes, agregat del municipi de Cabra del Camp abandonat al voltant del 1960.

Des de la seva fundació l'AdAF s'ha encarregat de netejar els carrers del poble i evitant els enderrocs perillosos; arranjar la Font de Fontscaldetes i condicionar l'espai que ocupa; restaurar l'estructura externa i la teulada de l'església de l'Assumpta de Fontscaldetes; reconstruir la portalada de pedra d'arc de mig punt posant-ne una de cedida per un veí de Cabra del Camp; restaurar la totalitat de la façana de l'església i construir una nova porta per a l'església amb fusta provinent d'una antiga porta donada per una família de Cabra del Camp.


 Els projectes més immediats són la restauració de l'interior de l'església, l'altar i el retaule; i l'empedrat de l'espai de la plaça i de la font.

https://fontscaldetes.blogspot.com/2011/09/consagracio-de-lesglesia.html


La nova benedicció  de l'església de Fontscaldetes, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, es duia a terme per  l'arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol i Balcells el dia 28 de setembre de 2011.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dimarts, 8 d’abril del 2025

IN MEMORIAM DE LA L’ESGLÉSIA D’ORRIOLS, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. NAVÀS. EL BAGES

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dorriols

Llegia que  l’església d’Orriols , advocada a Sant Joan Baptista , era el nucli que aglutinava un seguit de masos dispersos que hi havia a la zona. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella.

El 12 d’abril de 1923 Joan Palà i Claret  (1876 - 1960) , propietari del mas, va sol·licitar ajuda al bisbat per poder reparar la capella, que estava ruïnosa (la volta del temple es trobava en mal estat), a canvi de cedir-ne el domini a l’església. El novembre de 1923 un decret del bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), certificava el domini directe de la capella de Sant Joan de Riols, agregada de Torroella.

Pocs anys després el rector de Torroella vetllava per l’estat de la capella i n’era el responsable.

Amb els anys, però, la capella fou transformada en un cobert


La descripció ens diu ; Antiga església d’origen romànic situada uns metres al nord de la masia de Riols. Tal vegada a partir del segle XVI, o posteriorment, fou substancialment transformada o reconstruïda, i ja al segle XX es va adaptar com a magatzem o graner. Per tot això la construcció actual no sembla haver conservat gran cosa de l’obra romànica originària. És de planta rectangular, orientada més o menys cap a llevant i d’una sola nau. La capçalera de la nau és plana, ja que en un moment donat s’amplià per situar-hi la sagristia, que per un lateral té una porta cap a l’exterior. A la façana nord es conserva un portal d’arc de mig punt amb dovelles, actualment tapiat, que podria ser ja del segle XVI. La façana de ponent, que devia ser la principal, va quedar molt alterada quan s’hi obrí una gran com a accés al magatzem. A la part superior es conserva un petit òcul. Els murs exteriors són de paredat comú i conserven part de l’arrebossat tradicional. No s’hi observen traces clares que puguin atribuir-se a l’obra romànica.

 


A l’interior la nau és coberta amb volta de canó feta amb maons. Als peus es conserva el cor. Ara l’espai de la nau encara té les instal·lacions de totxo que s’hi van fer quan es destinà a graner.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/11/goigs-sant-joan-baptista-navas-bages.html

El terme del municipi de Navars/Navàs,   és el segon més gran en extensió de la comarca del Bages. Els seus 80,6 km² s'estenen de riu a riu per l'ample interfluvi Llobregat - Cardener, al sector nord de la comarca, en contacte amb el Berguedà.

La riquesa Patrimonial que conté acredita la seva importància a l’època en que l’agricultura era el motor econòmic de la zona i àdhuc del país,  l’adveniment de la manufactura i la creació de les colònies tèxtils, marquen alhora el creixement  demogràfic i la progressiva pèrdua del Patrimoni històric.

Que Sant Joan Baptista elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i poder així vetllar pel seu Patrimoni Històric i pels seus habitants.