dimecres, 21 de desembre del 2016
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MIÀNIGUES. PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Llegia que fins a l'any 1934 Miànigues no tenia escola, en aquest moment s'arrenda el mas Guardiola que s'habilita per escola.
A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.
En la meva visita a aquest nucli de Porqueres a la comarca del Pla de l’Estany – particularment oblidada en matèria de documentació del patrimoni històric i/o artístic – tenia la sort de coincidir amb la NÚRIA GUARDIA AYATS que m’ensenyava el lloc on hi havia l’escola.
Quan topònim Miànigues/Miànegues , atès que Mià, és una reducció del nom personal Damià pel diccionari català valència balear , podem deduir-ne un sentir de possessió. Potser sobre un espai susceptible de quedar sota les aigües?. Negues podria ser la segona persona del present d’indicatiu del verb NEGAR.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Porqueres està format pels següents nuclis de població, Mata ,Miànigues, Porqueres, Pujarnol, Usall, i les Pedreres, atesa la distància entre uns i altres, està fora de dubte que hi havia MÉS ESCOLES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
dimarts, 20 de desembre del 2016
IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT DE LA ‘MÚTUA DELS AMOS’. SABADELL.
Llegia a : http://www.raco.cat/index.php/AnnalsMedicina/article/viewFile/283273/371170
A finals de novembre de 1917, una vintena d’industrials es van reunir a la seu del Gremi de Fabricants de Sabadell, amb l’objectiu de constituir una entitat que permetés complir les obligacions que establia una llei publicada el 30 de gener de 1900 sobre els accidents soferts pels obrers en el seu lloc de treball. Per Andreu Castells, també hi ha havia un sentit social en part dels empresaris sabadellencs: « són els moments en què els fabricants més seriosos estudiaren amb sentit de responsabilitat fer obra social. Així es va crear la Mútua Sabadellenca »
Darrera d’aquesta iniciativa hi eren el propi Gremi de Fabricants, la Unió Industrial i la Cambra de Comerç i d’Indústria. D’aquesta reunió va sortir la constitució de la Mútua Sabadellenca d’Accidents del Treball destinada a tenir cura que els obrers tinguessin l’assistència mèdica adequada en cas d’accident i evitar que la família quedés desemparada.
L’any 1926 l’assemblea anual de la Mútua va decidir l’adquisició d’una nova seu social que permetés que les seves activitats es realitzessin de forma més adequada.
L’any 1929 s’inauguraren les instal•lacions del carrer de la Creueta, encara que el trasllat de l’atenció mèdica hauria d’esperar un any i l’activitat real de la clínica quedà sense activar-se en els nou següents.
Finalment, la Mútua va arrendar-la a Lluís Bach i Rexach (1898-1973), qui començà l’activitat assistencial el 1939. Els anys següents veieren canvis importants en l’assegurament dels treballadors amb l’aparició de la Seguretat Social el 1942, que portà a un replantejament dels objectius de la Mútua i a la necessitat d’una ampliació important de la seva clínica per atendre les necessitats derivades de la nova situació, tant mèdiques com quirúrgiques. Amb aquest objectiu es va aprovar l’any 1947 el projecte d’una nova edificació que contemplava tres plantes per hospitalització i una zona de quiròfans i serveis, inaugurada el 1952 .
Les noves instal•lacions, les més modernes de la ciutat, van ser conegudes pels sabadellencs com la ‘Mútua dels amos’ fins la seva desaparició, encara que, més endavant, el seu nom oficial fou el de Clínica La Creu, que no aconseguí desbancar l’anterior.
dilluns, 19 de desembre del 2016
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CEBRIÀ D'ESPONELLÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA
Patrimoni Gencat ens explica que La família Corbera va fer la reforma d'una ogiva damunt el portal i d'una llinda gòtica a l'entrada. La porta presenta reforços de ferro forjat en forma d'espirals, de clara influència romànica i un cap de serp al pany. S'hi venera una verge amb el nen, de marbre policromat, del segle XV, que és segurament de l'escola de Girona. També es guarda una creu processional de plata del segle XVI, d'estil gòtic o plateresc.
Actualment l’edifici presenta la nau originàriament romànica i una altra de posterior, paral•lela. La façana principal presenta un portal d'accés d'estil romànic, una finestra superior d'arc de mig punt i dos finestrals tapiats procedents de l'antic campanar d'espadanya del temple primitiu. El campanar actual segurament va ser afegit al segle XVI i presenta planta quadrangular i coberta en forma de petita cúpula, construïda cap a l’any 1920.
La porta presenta quatre arcs en degradació de mig punt. Tant els arcs com els brancals estan fets de pedra treballada. L'arc exterior presenta un guardapols motllurat acabat en ogiva. Els arcs arrenquen d'una imposta de pedra motllurada que descansa sobre un escut gòtic a cada banda. Un dels escuts és de la família Corbera, amb el corb en un camp d'or; l'altre és el de la família Des Plà, amb tres faixes d'or i vuit roses d'or. En una reforma posterior van col•locar una ogiva sobre la llinda. L'intradós és cec i està fet de carreus.
La porta, de fusta, està coberta per ferramentes en forma d'espiral, típiques de l'època romànica. El pany presenta un cap de serp i la balda és de ferro forjat.
Durant la última reforma litúrgica fou trobada la imatge gòtica de la Verge amb el Nen, trencada, i es restaurà. Ens agradarà rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com
Conserva restes del retaule dedicat a la Verge del Roser, del segle XVI.
Retratava també alguns d’edificis que aixoplugaven les escoles públiques abans de la dictadura franquista – estic a l’espera de rebre’n informació des de l’Ajuntament – i el pont sobre el Fluvià refet amb material de l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832-París, 27 de desembre de 1923).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ‘posar en volar’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – NOMÉS ho farà la ciutadania, així doncs, TOTS estem cridats a fer-ho.
Que Sant Cebrià i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels esponellanencs , besaluencs , medionencs, font-rubinencs , sabadellencs, corberencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Preguem a Maria que com havia fet a les Noces de Canà, explicant a Jesús " no tenen vi", faci una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,...,, s'adrecés novament , ara per dir-li " no tenen Pau"
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
diumenge, 18 de desembre del 2016
SANT ISCLE I SANTA VICTORIA , LA PRIMERA ERMITA DE NOSTRA SENYORA DE LA SALUT DE SABADELL
La meva visita no coincidia amb els horaris de visita, del lloc llegia :
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada la imatge de Nostra Senyora de la Salut, tocant a la font del Torrent de Canyomeres, començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, que exerciria com a morberia *, on els empestats de la vila eren conduïts.
L’any 1696 es duia a terme el primer Aplec, el segon diumenge del mes de maig, l’any següent, el Consell de la Vila, ‘institucionalitza’ l’aplec, i designa a la Mare de Déu de la Salut com a Excelsa Patrona de la Ciutat de Sabadell.
Des d’aquella data, en diverses ocasions relacionades sempre amb la pesta i/o altres epidèmies, la imatge era portada a l’església parroquial de Sant Felix.
No serà fins a la segona meitat del segle XX, que es planteja necessitat de construir ex novo un edifici per acollir la imatge de la Mare de Déu de la Salut, i als fidels que en nombre creixent la visitaven.
L’11 de maig de l’any 2008, Josep Àngel Saiz Meneses (Sisante, Conca, 1956), primer bisbe de la nova diòcesi erigida de Terrassa, va proclamar a la Mare de Déu de la Salut, Excelsa Patrona del Bisbat.
* MORBERIA f. ant.
Edifici on s'hospitalitzaven els malalts de pesta o d'altra malaltia contagiosa; cast. lazareto. Havem manat traure totes les persones ayxí malaltes com sanes de les dites cases fora de la vila en la morberia, doc. a. 1592 (RLR, lv, 91). Se a comensat a obrir las flecas... per provisió de las ortas y morberia, doc. a. 1654 (Canyelles Descr. 42).
Etim.: derivat de morber.
La capella de Sant Iscle i Santa Victòria es troba adossada a l'edifici de l'Hostatgeria de la Salut.
L'ermita, que data del segle X, va ser edificada damunt de les restes d'una vil•la romana.
D'aquests vestigis romans podem veure a dins de la capella la piscina de les termes i una imatge d'un mosaic amb la representació de Neptú que pavimentava l'espai, mentre que el mosaic original es troba exhibit al Museu d'Història des de l'any 1934.
La rehabilitació de l'ermita ha posat al descobert murs i altres elements arquitectònics de les diferents etapes constructives de l'edifici, que van tenir lloc en època gòtica (segles XIII i XIV) i més tard en època barroca (segle XVIII).
IN MEMORIAM DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA D'OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Li devíem al Lluís Planas i Calvet (1879-1954) arquitecte català, titulat l'any 1906, que va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya. La seva obra s'inclou dins de l'estètica del noucentisme. Projectà la Casa Santamaria (1908) i la Casa Pujades (1909) a la Garriga. Amb el seu projecte presentat el 1916 es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919).
També és seva la Biblioteca Popular Serra Moret de Pineda de Mar, que projectà el 1920 segons consta als plànols de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i que sovint ha estat atribuïda erròniament a Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987).
Els feixistes abans i els cleptofeixistes ara, tenen l’absoluta convicció de que el seu poder perdurarà pels segles dels segles, està clar que van camí de superar la previsió dels savis antics ‘no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir’, com ens recorda però, la cançó del Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948), diputat avui al Parlament de Catalunya, l’estaca està força podrida.
Ni el franquisme, ni els seus successors, tenen cap interès en qüestions com la cultura, l’educació, ..... , la noticia d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és un mal averany, tant per les persones, com pel Patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.
dissabte, 17 de desembre del 2016
EL NUCLI DE PUJARNOL I L’ESGLESIA DE SANT CEBRIÀ. PORQUERES. ARA, PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA
Quan al topònim, etimològicament deriva del llatí , vegis, pŏdĭu Arnulfi (nom personal germànic), ‘muntanya d'Arnolf’. La documentació més antiga que se'n coneix dóna les formes pugo Arnulfo (a. 1017) i puio Arnulpho (a. 979).
La descripció que en fa patrimoni Gencat ens diu, edifici de planta rectangular amb cossos afegits. Presenta dues torres situades a dues cantonades oposades en diagonal. Una és de planta quadrangular, amb teulada a dues aigües, constitueix la torre de l'homenatge; l'altra és de planta circular, amb teulada a una vessant.
L'edificació principal té planta baixa, pis i golfes i s'estructura al voltant d'un pati interior, al qual s'accedeix per un vestíbul cobert amb volta de rajola. La façana principal presenta el portal d'accés de llinda plana i tres finestrals al primer pis de similars característiques. La façana sud té un gran contrafort. La planta baixa presenta sostres amb volta de rajola i el primer pis amb cairats.
Retratava també l’església parroquial de Sant Cebrià, edifici de planta rectangular amb absis semicircular. La nau presenta la volta lleugerament apuntada i les parets llises enguixades. En època posterior, al costat nord de la nau, s'hi afegiren capelles, la sagristia i, als peus, el cor. Separen la nau i el presbiteri dos arcs decreixents. Una cornisa segueix tot els seu perímetre a l'alçada de l'inici de la volta. El campanar és situat a sobre la portalada. És de planta quadrada i té un sol pis, amb dos finestrals a les cares est i oest, i un a les cares nord i sud. La façana és llisa i presenta una porta adovellada i un rosetó.
Al costat i al darrera del temple hi ha el petit fossar, en indrets com aquests de Pujarnol i la seva església de Sant Cebrià, és perceptible la presència de l’Altíssim, tant almenys, com l’absència de qualsevol suport de les administracions locals, comarcals, provincials, autonòmiques i del REINO DE ESPAÑA.
Reiterava aquí la pregaria dels catalans, Senyor ; allibera el teu poble!
Els actuals residents desconeixen si el nucli va tenir escola abans de la dictadura franquista, penso que possiblement a la rectoria de l’església parroquial de Sant Cebrià , s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si ho feu Catalunya us ho agrairà.
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA D’ESPONELLÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Retratava a indicació de l’alcalde d’Esponellà, l’edifici de l’antic Ajuntament, que acolli l’escola pública abans de la dictadura franquista.
A Sabadell tenen el Santuari de la Salut, prop del Cementiri, d’això se’n ha fet motiu de critica’ tenir la salut al costat del cementiri’, a Esponellà, l’edifici de l’antic Ajuntament, és en un dels seus murs, límit del fossar, aquí es podria dir que tenien ‘l’administració al costat del cementiri’, i certament si atenem a les dades de patrimoni històric i/o artístic d’Esponellà que publica el COAC, Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya-Girona:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Esponell%C3%A0
Haurem de convenir que l’Administració Local ha fet una minsa feina en aquest camp.
Malgrat la ‘catalanitat’ dels representants politics locals, no s’han fet les mínimes tasques de recuperació de la memòria històrica en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic. A 40 anys de la mort del sàtrapa, qualsevol explicació sona com la clàssica excusa del ‘mal pagador’.
M’explicaven que possiblement també a la rectoria de l’església parroquial de Sant Cebrià, s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.
Hi ha una ‘nova escola’ , el Centre Educació Infantil i Primària Carles de Fortuny, donació l’any 1934 de Ramir Fonbtanet Sagrera, i Baldiri Bosch Ginjaume. Ens agradarà saber quan entraven en funcionament i qui en va ser l’autor.
Les 'cases dels mestres' acullen actualment la Llar d'Infants.
Esperem rebre dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com des de l’Ajuntament d’Esponellà, de les escoles d’aquella població, i de les del Vilert.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.


.jpeg)




