dimecres, 23 de juliol de 2014

SAINTE-MARIE DE GRANYENA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

L’ Angelina Llop retratava la vila de Granyena de Segarra, fent destacar molt especial l’església parroquial, advocada a Santa Maria; un edifici que poem qualificar de majestuós, que està totalment aïllat de les cases , i alhora però, integrat plenament al nucli.


Una impressionant escalinata, aporta majestuositat i elegància a la seva façana principal. De planta rectangular, s’estructura a partir de tres naus i teulada a doble vessant.


L’edifici es va construir amb pedra local propera a la vila i se’n presenta amb de carreus de pedra ben escairats i aparellat amb morter de calç. A la seva façana principal hi troben la porta d’accés al edifici amb d´arc carpanell. Adossats ambdós costats d’aquesta porta, uns pilars de secció quadrada i presenten decoració amb motius vegetals. Per sobre de la porta d´ accés i damunt del seu arc carpanell hi trobem ,en relleu, l’escut de la vila, una garba d´espigues de gra, envoltada amb decoració vegetal. Una cornisa ens separa aquesta estructura descrita fins ara, de la fornícula que deuria acollir l’advocació a qui anava adreçada la parròquia i que actualment no hi ha cap imatge. Per sobre hi troben un òcul, tot seguint el seu eix vertical. La imatge d’aquesta façana principal es completa amb la presència de quatre pilastres adossades a la paret i que abrasen la seva longitud fins arribar al timpà que corona aquesta façana. Dins del timpà hi troben un obertura en forma de creu grega, seguint l’eix vertical de la portada (porta, òcul i creu). El timpà ve rematat per cinc pinacles. Un campanar octogonal, situat al costat esquerra, ens dibuixa la totalitat de la seva fisonomia. Està format per tres cossos separats per motllures. L’últim cos té quatre obertures d´arc de mig punt, on es resguarden les campanes. La part superior d’aquest campanar està rematat per una balustrada.

la construcció fou començada l’any 1786 (data que apareix a l'escut de la portalada) i finalitzada l’any 1804 gràcies a les aportacions econòmiques dels veïns, que com per arreu s’ho podien permetre gràcies al comerç amb les colònies americanes.