diumenge, 27 de juliol de 2014

VIATGE A L’EMIRAT DE LÀRIDA [ AL-TARG AL-ALA ] FRONTERA SUPERIOR DE AL-ANDALUS

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, principalment a la comarca del Segrià, els Alamús, Albatàrrec, Alfés,.. saltant a les Garrigues, fins Albagés,.. està clar que no sempre aquest Al- té una connotació àrab, tant almenys – des del meu punt de vista – com que no la té en CAP CAS.

Alamús, els ; Albatàrrec ; Alcanó ; Alcarràs; Alcoletge; Alfarràs ; Alfés ; Alguaire ; Almacelles ; Almatret ; Almenar ; Alpicat ,...

Cercava una de les obres més ‘oblidades’ de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), l’edifici de la Societat Agrícola La Practica d’ Albatàrrec.


Retratava al Josep davant la malmesa façana ; la descripció ‘tècnica’ de forma quasi telegràfica ens diu ; edifici entre mitgeres que correspon estructuralment a una sola nau, tot i que l'interior ha estat objecte de diferents remodelacions. La façana principal és de maó i fa un joc de línies horitzontals i arcs escalonats; la façana està rematada en forma triangular i resseguit per una motllura que imita un entaulament clàssic.

Quan al topònim llegíem com un sentit possible, en tesis de Miguel Asín Palacios ( Saragossa 15-07-1871- Sant Sebastià 12-08-1944 ), atesa la seva situació al llarg d’una via de comunicació ‘al-watira ‘ , la senda.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com