dimarts, 17 de febrer de 2015

LA CASA BATLLÓ. BARCELONA

Passejàvem plàcidament l’Antonio Bazan Ramos, i l’Antonio Mora Vergés, un cop feta la feina que ens duia a Barcelona, volia veure i fotografiar algunes de les ‘millors façanes’; ho feia amb la casa Batlló, al número 43 del Passeig de Gràcia, que l’any 1877 aixecava l’arquitecte Emili Sala Cortés, i que reformava l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), que havia treballat en els seus anys de formació al despatx de l’Emili Sala Cortés.


La reforma de edifici manté l'estructura general i el ritme d’obertures, tot emmascarat amb pàtina que immortalitzava l’Antoni Gaudí i Cornet.

La façana es resol conjuntament amb part de la coberta i en destaquen la tribuna de la planta principal, els balcons amb barana que recorda una màscara i el tractament ondulat de la resta de paraments, revestida de trencadís i discos de diferents grandàries que li donen una imatge de tela ondulant i que reflecteixen de diferents maneres la llum del sol en un intent de semblar la superfície del mar. El coronament és especialment impactant, que recull part de les golfes, ja que està fet amb escates de ceràmica vidriada i en les formes sinuoses l'insereix una torreta culminada per una creu de ceràmica.

Menys rica, però també molt interessant, és la façana posterior. Hi destaquen els elements de forja (tancament de la planta principal respecte de la terrassa i de les baranes de les altres plantes) i especialment els ceràmics de coronament i la unió amb la coberta.

També l'han l'esmentar la riquesa dels espais interiors, la decoració que encara es conserva a la planta principal (i només en petita part a la resta de plantes), així com la disposició dels celoberts i l'escala de veïns, l'una gran riquesa espacial i formal. La decoració d’aquests espais, l'aplacat ceràmic, disminueix la intensitat de color en sentit descendent per tal d'aconseguir que la llum que entra pel lluernari es reparteixi de manera homogènia.

L’ Emili Sala Cortés és un dels ‘gran oblidats’ quan es parla de l’arquitectura modernista a Catalunya