dijous, 19 de març de 2015

LA CASA MILÀ & ROSER SEGIMON ARTELLS. LA PEDRERA. BARCELONA

Pere Milà i Camps (Barcelona, 1874 - 22 de febrer de 1940), i Roser Segimon i Artells (Reus, 2 d'octubre de 1870 - 1964), encarregaven a l’Antoni Gaudí i Cornet ( Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), un casa al Passeig de GRÀCIA 92, cantonada al carrer PROVENÇA 261-265 , la construcció es duria terme entre els anys 1906-10. Els promotor van tenir problemes amb Gaudi, i la qüestió va acabar al jutjat, on l'arquitecte va guanyar el plet.
Pere Milà i la seva esposa Roser van seguir vivint a la casa fins a la seva mort.


La descripció tècnica ens diu que l’edifici se'ns presenta com una escultura abstracta monumental. La façana, contínua, de forma ondulant, que eludeix les cantonades, s'ha convertit amb el temps en l'element emblemàtic de l'edifici: modelada en pedra simplement desbastada, sense més element decoratiu que les baranes de forja dissenyades per Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) , contrasta amb la coberta, revestida de ceràmica de trencadís i culminada per insòlites xemeneies. Els dos accessos independents, un pel xamfrà i l'altre pel carrer de Provença, confereixen a l'edifici unes característiques singulars quant a l'organització i concepció, allunyades de les solucions típiques dels edificis de l'Eixample. Gaudí introdueix una innovació, la supressió de les escales de veïns, de manera que només es pot accedir als pisos mitjançant els ascensors o les escales de servei. L'edifici s'ordena així entorn de dos patis de grans dimensions, de planta circular i ovoide, respectivament, concebuts com a segona façana de l'edifici (com a la casa Batlló). També és innovadora la situació de les cavallerisses al soterrani, al qual s'accedeix mitjançant rampes helicoïdals. Gaudí havia previst de continuar aquestes rampes fins als pisos alts, però finalment tot quedà en una escala fins a la segona planta. Tota l'estructura de l'edifici recolza sobre pilars de pedra o maó i jàsseres de en entramat, de forma que no hi ha murs de càrrega i la façana esdevé pràcticament un "mur cortina". Això fa que l'organització interior reposi en una planta lliure, que permet a Gaudí de trencar amb la geometria rectilínia tradicional i organitzar una rica seqüència d'espais domèstics amb paràmetres corbs i traces poligonals, cels rasos ondulants, etc. Aquesta situació d'extraordinària densitat plàstica culmina a les golfes, resoltes amb arcs parabòlics diafragmàtics, a la manera de mansardes de perfil sinuós per damunt de les quals discorre un terrat esglaonat, poblat per sorprenents xemeneies de fums i de ventilació, de formes gairebé antropomòrfiques. Pel que fa a la decoració dels interiors, Gaudí dissenyà tots els elements dels acabats (portes, ascensors, etc.), i l’Aleix Clapés i Puig (Vilassar de Dalt, 1850 - Barcelona, 1920) dirigí a tots dos vestíbuls una extensa decoració pictòrica, que avui es troba en molt mal estat de conservació. El caire expressionista de les obres de gaudí arribà al seu punt àlgid a la Pedrera, on va anticipar-se a una sèrie de plantejaments, posteriorment usuals, com ara la coberta-espectacle, la façana sense pràcticament funció de suport, o la planta lliure.

l’Antoni Gaudí i Cornet – amb l’ajuda d’un nombrós grup d’arquitectes – aixecava edificis quasi arreu de Catalunya, alguns - com aquesta casa – son ‘trending topic’ de l’admiració mundial, i altres com :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/xalet-de-catllaras-la-pobla-de-lillet.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/el-celler-guell-de-garraf.html
per citar-ne alguns, son quasi desconeguts pel ‘ gran públic’; a Catalunya li cal una política ‘cultural’ de país, només si volem substituir el centralisme de Madrid, pel centralisme de Barcelona, es clar.

Em preguntava l’Antonio Bazan Ramos, perquè m’enriolava desprès de retratar la casa, i li recordava una frase popular que no he entès mai ‘ tres Antoni fan un burro’, i el feia caure en la coincidència : Antoni Gaudí i Cornet, Antonio Bazan Ramos, Antonio Móra Vergés.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com