Ens diu de l’Església de Santa Maria; A la meitat del recinte casteller hi ha l'església a la que, al segle XVIII, li fou afegida una capella neoclàssica com a santuari de la imatge del Sant Crist. És d'una sola nau amb volta de canó apuntada sobre arcs formers a la qual s'afegí, al segle XIV, un absis poligonal amb volta nervada. En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República l’edifici fou incendiat, encara que la imatge del Sant Crist fou salvada.
El santuari fou restaurat en bona part l'any 1940 per la diputació de Barcelona.
La solitud d’aquest indret és la mostra més palesa de la despoblació que pateixen les terres catalanes situades darrera de la serralada litoral.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , molt particularment, si la teniu la imatge de la Pica baptismal de Santa Maria de Mediona, de la que ens diu la descripció tècnica que és de forma troncocònica, amb la boca molt ampla en relació a la base. A l'interior, al fons, hi ha un rebuidat quadrat, detall executiu poc freqüent en les piques del Penedès. Completament llisa, sense decoració. Estava situada sobre un peu no solidari amb la pica però probablement de la mateixa època. Algunes fotografies i documents la mostren directament a terra. De 70 centímetres d'alçada original, es conserven 34 centímetres. El diàmetre de la base és de 40 centímetres i el de la boca, a l'interior fa 70 centímetres i a l'exterior 110 centímetres, el vas té una profunditat d'uns 41 centímetres i les parets tenen un gruix de 17,5 centímetres.
Sota la torre superior hi havia el fossar de Mediona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada