El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, havien visitat aquest indret l’any 2012, i per descomptat us recomano les fotografies que acompanyaven el seu post.
Nosaltres podíem però accedir a l’interior, que es troba en molt bon estat.
La fèiem petar en acabar la ‘feina’ , i es donava la feliç coincidència que tots plegats teníem ascendència tarragonina, de Vimbodi-Poblet en el seu cas, i de l’Argentera en el meu. Sens feien quasi les 13,00 , i declinàvem – a contra cor – la invitació a dinar a casa seva, al Molí de Querol. Ens quedaven coses a veure, i havien esmerçat a Sant Joan de Castellar de la Ribera, més temps del que tenia previst.
Ens aconsellaven anar a Cal Ton ‘Parador les Amèriques’ d’Ogern, i l’encertaven de ple, tant que també nosaltres us reiterem el suggeriment.
Farem seguir aquesta crònica a info@molidequerol.com amb el prec al Valentí, de fer-ne arribar una còpia, als amics que ens atenien a Sant Joan de Castellar de la Ribera, i també el nostre agraïment.
Ah!, i el millors desitjos per aquest Sant Joan 2024.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada