diumenge, 19 de juny de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ROQUETES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Retratava l’església parroquial de Roquetes, advocada a Sant Antoni de Pàdua, a la comarca de l’Ebre jussà.


Roquetes es segregava oficialment de Tortosa el 22 de març de 1850, per un reial decret d'Isabel II d'Espanya o de Borbó, coneguda com «la dels tristos destins» (Madrid, Espanya, 10 d'octubre de 1830 – París, França, 9 d'abril de 1904).

Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici del segle XIX , de planta rectangular d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts (quatre trams de nau, amb vuit capelles laterals, de les que només funcionen com a tal sis). L'absis és rectangular, amb la sagristia i una altra capella, a banda i banda, completant la capçalera regular del rectangle.

Façana exterior de gran sobrietat, en la que destaquen la portalada, en forma d'arc triomfal, amb una petita fornícula amb la figura del sant titular. Presenta un senzill frontó que domina la façana i una torre campanar, de planta quadrada (al costat esquerre de la façana), i que es troba inscrita dins del propi edifici.

A nivell interior, encara que la planta és d'una sola nau, sembla funcionar com una església de tres naus, a l'estar oberts els murs interiors dels contraforts, amb grans arcs de mig punt. La nau està coberta per volta de creueria amb arcs de mig punt, situant-se primer una volta semiesfèrica (punt central del creuer que no es manifesta exteriorment), i a l'últim una gran tribuna. Dolenta il•luminació degut a la gran alçada de les capelles laterals.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalaunya@gmail.com
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, batejada com ‘la Guerra Civil’ pels cronistes del guanyadors, es va fe servir com a mercat. L'estructura de l'edifici no va sofrir grans desperfectes, però tots els elements ornamentals i els altars van ésser destruïts.

El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.

Els dos actors d’aquell drama eren nascuts a la província de Tarragona Isidro Gomá Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agost de 1869 - Toledo, 22 de agost de 1940) seria el gran defensor del feixisme, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va representar alhora que la dignitat que calia esperar d’un prelat, la conducta que els fidels esperaven escoltar.