dimarts, 21 de juny de 2016

SANT MARTÍ DEL CLOT. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Sant Martí era l’església de la parròquia del veïnat del Clot, del que havia trobat una fotografia anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que acredita que hi havia escola:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-les-escoles-publiques-de_29.html

Sant Martí va perdre la ‘categoria’ de parròquia per convertir-se en sufragània de l’església de Sant Salvador de Bianya.

Es documenta ja al 1145 i és citada, l'any 1253 com "Sancti Martini de Teneriza", nom que va modificar-se més tard per "Terneriza" i "Tornariça", fins a arribar a la denominació de Sant Martí de Tornadissa, encara vigent. El temple actual és romànic del segle XII, refet després dels terratrèmols del segle XV, tal com consta en la inscripció gravada en la clau de dovella de la porta d'entrada. Durant el segle XVIII va ser novament renovat i es va annexionar la sagristia al costat de migjorn de l'absis.

La descripció tècnica de patrimoni Gencat ens diu; construcció del segle XII molt modificada.

D'una sola nau, sobrealçada i modificada durant el segle XVIII amb afegitons a les façanes nord i sud que li donaren, a l'interior, forma de creu.



A la part romànica dels murs es pot veure un fris sostingut per senzilles mènsules. El campanar, de torre i amb telat a quatre vessants, es troba a l'extrem Sud-oest de l'edifici. Té una campana que porta la frase: "Ave Maria Gratia Plena. 1649."

L'absis és semicircular, amb finestra central cega, i mig amagat per la construcció de la sagristia. L'interior es va enguixar després e la guerra per tapar la negror que deixà l'incendi iconoclasta del juliol de 1936. Ens agrada afegir que aquells fets tenien el seu origen en la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, recolzats per la Jerarquia Eclesiàstica de l’època :
http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com.es/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.html
amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), el cadàver del qual no tornaria a Catalunya fins a l’any 1978. http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

Curiosament fou un altre prelat tarragoní Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940), l’inductor del recolzament al franquisme.

A la dovella central de la porta d'entrada, hi ha una inscripció que fa referència als terratrèmols del segle XV. Més o menys diu així:

"Com la present església fos destruïda per raó dita terratrèmol, l'any MCCCCXXVIII, los prohoms de la parròquia tornaren la dita obra, l'any MCCCCXXXVIII. La mà d'obra ha duta en Francesc M. Coromina, del Clot, òbit; la mà d'obra fèu en Pere del Massegur de La Pinya. 1439".

El Josep Olivé Escarré, creu – com deia Francesc d’Assís Vidal i Barraquer – que l’església catòlica ha estat la gran perdedora , per haver traït els seus orígens, recolzant el franquisme i els seus crims.