L’antiga quadra pertanyia a la jurisdicció del sotsveguer dels Prats de Rei fins que es fusionà, el 1788, amb Solanelles i Puigdemàger, i el 1840 amb el terme dels Prats de Rei, municipi de l’Anoia, als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera de la riera de l’Anoia.
La seva església dedicada a sant Pere i sant Feliu fou una parròquia independent des d’abans de l’any 1152, a causa del despoblament del segle XIV però, passà a ser una sufragània de l’església de Sant Miquel del castell de Castellar, població del terme d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages.
L’any 1878 fou creada parròquia i se li assignà una feligresia de 20 famílies, algunes de les quals eren dins el terme municipal d’Aguilar de Segarra. Amb motiu d’aquest fet - amb els diners d’Amèrica - es féu una nova església parroquial. El nucli, un xic dispers, de Seguers, tenia 7 cases habitades a mitjan segle XIX, quan es va fusionar amb els Prats de Rei.
L’any 2005 la caseria era ocupada per 6 habitants.
Ens rebia un gos blanc que ens acompanyaria en la nostra visita.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com més dades d’aquesta parròquia. Va tenir escola abans de la dictadura franquista?. En cas afirmatiu en quin local es feien les classes?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada