dilluns, 31 d’octubre de 2016

ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA. LA FULIOLA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Tornàvem de Balaguer on havíem assistit a la 9ª Fira de l’Alimentació i la Salut, i on sentia qualificar d’ATROCITATS PÚBLIQUES, als que habitualment se’ls anomena com AUTORITATS. El sol declinava quan entrava a Boldú per retratar la seva església parroquial advocada a l’Assumpció de Santa Maria, feta aquesta feina seguia fins a la Fuliola on retratava també el temple, dedicat en aquest cas a Santa Llúcia.


La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres acanalades sobre uns grans sòcols bombats, rematades amb capitells de volutes que sostenen un entaulament amb pinacles en forma de pinya. L'arc d'entrada és conopial i al mig, entre volutes enfrontades, hi ha la data 1783, que correspon a l'última etapa de remodelació de l'església. Damunt la portalada hi ha una rosassa. La major part de la façana és d'obra vista amb carreus de pedra perfectament regulars. A la part dreta s'aixeca un campanar de base quadrada i dos trams d'alçada acabat amb una balustrada superior amb coronament piramidal. Interiorment la planta és basilical, de tres naus sense transsepte. Les naus es troben dividides per columnes vuitavades amb capitell dòric que sostenen arcs de mig punt. La nau principal és més elevada que les laterals, fet que permet situar-hi un claristori amb tondos. La coberta és de volta de canó subdividida en vuit trams. L'absis és poligonal.

L’autoria com en el cas de Boldú se li adjudica a Güell de Poblet, del que ens agradarà rebre’n més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava ningú per a preguntar-li on anaven a escola els de la Fuliola , abans de la dictadura franquista. L’afirmació de que els feixistes inventaven l’abecedari, descobrien el paper, i promovien l’educació, no passa de ser una mostra més del ‘tontisme feixista’.

diumenge, 30 d’octubre de 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE LA SAGRADA FAMÍLIA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia que l'Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp,[1] 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) , va ser l’autor als anys 1908/9 de les escoles públiques que estaven ubicades en una cantonada del solar que ocupa la Sagrada Família, i que es varen construir -de forma provisional- per atendre l'educació del fills dels treballadors.


Fotografia de amadalvarez

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol dels amics lectors a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dissabte, 29 d’octubre de 2016

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE TAPIOLES. VALLGORGUINA. VALLÈS ORIENTAL

Llegia a la pàgina de l’ajuntament de Vallgorguina ; el conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa.


L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles.


La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII.

La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo.

Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.



Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Es tractava d'un edifici senzill amb teulada a dos vents i obertures fetes de totxo. Només es conserva part de les quadres. Es tenen notícies de que en l'any 1860 s'anomenava l'edifici com "la casa de l'ermita de Santa Eulàlia".

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Santa Eulàlia de Tapioles havia estat una cel•la monàstica. Documentada des del 878 com a cel•la ce Santa Eulàlia i Sant Genís, prop de la vila de Pinells, el 986 fou confirmada al monestir de Sant Cugat. La capella, que era en ruïnes el 1373 fou reformada en època barroca, no obstant això conserva l'absis semicircular, bastit amb carreus tallats, de tradició i estructura romàniques.

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8191/qmem6635_web.pdf?sequence=2
http://www.monestirs.cat/monst/vallor/vr40eula.htm

Al cens de 1877 , Vallgorguina tenia 823 habitants, en aquella època Santa Eulàlia exercia com a parròquia. Al cens de 1994 es superava el nombre d’habitants 857, desprès d’una davallada que havia durat 117 anys, i que s’enduia a més de Santa Eulàlia de Tapioles, l’església vella de Sant Andreu, Can Palomer ,....

Fèiem la visita el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el Josep té 90 anys, i malgrat les limitacions físiques que això li comporta es deleix encara per conèixer Catalunya. Ambdós viatgers compartim despeses, està clar que si fóssim més el resultat final seria menor, oi?. Tothom està convidat a participar, si us sembla interessant digueu-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan identificàvem els interessos del nostre blog, dèiem ‘ Catalunya, només Catalunya, sempre Catalunya’, i en això seguim fins que Déu vulgui.

divendres, 28 d’octubre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CLARAMUNT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. FIGOLS DE TREMP. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Es pot entendre que durant la dictadura franquista ningú fes cap acció per recuperar la ‘memòria històrica’. El Pallars està massa lluny de Barcelona, i la repressió no tenia cap ressò a les terres baixes.

Ara, qui ens pot explicar perquè a la mort del sàtrapa no es va començar a desfer aquest ‘mal hàbit’?

I, fins com es que en l’actualitat es continua SENSE FER RES ?.

Llegia a : http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com.es/2009/11/claramunt-lleida.html que Claramunt, aleshores terme de Fígols de Tremp, agregat ‘manu militari ‘ l’any 1970 a Tremp, tenia escola pública .


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/espai-terra/dilluns-2-de-maig/video/5598762/

S’ha d’agrair al Faustino Calderón, una persona NO CATALANA, que esmerci temps i diners en recuperar ‘la nostra història’, i alhora encara que tingui cognom català a més d’un se li han de recordar les malediccions de Déu :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!"
I tot el poble respondrà: "Amén."

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dijous, 27 d’octubre de 2016

RESTAURANT DEL SANTUARI DE LA MISERICÒRDIA DE CANET DE MAR. EL MARESME

Retratava al Josep Olivé Escarré de 90 anys d’edat, davant del restaurant que s’aixecava l’any 1914 sota la direcció tècnica de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), relacionat amb el Vallès Occidental per part de la seva mare, natural del mas homònim, avui en terme de Castellar del Vallès, a tocar del límit amb Sant Llorenç de Savall, on va néixer el Josep Olivé Escarré.


No en diu gaire cosa patrimoni Gencat, nau principal de doble alçada amb un arc parabòlic emmarcant finestres realitzat amb un acurat treball de totxo. El mateix tractament es pot observar al cos annex, les instal•lacions del restaurant i la torre amb coberta a dues aigües.


Dinàvem – cal fer-ho si visiteu Canet de Mar – al Restaurant del Santuari de la Misericòrdia de Canet.

Quan fèiem la visita i deixàvem el nostre llantió advertia que la imatge de la Verge canetenca, no és ‘portadora’ del infant Jesús, com si que ho son les de Reus i Moià, per citar-ne dues de catalanes. Esperem rebre explicació d’aquest fet al coneixercatalunya@gmail.com per part de l’església catòlica i/o d’algun expert seglar en la iconografia de la Mare de Déu.


Us deixo un enllaç als Goigs; http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-misericordia.html

Acostumen a visitar els pobles de la costa passat l’estiu, ho fèiem en aquesta ocasió el dia 05.10.2016, i per efectes possiblement del escalfament global - que només neguen els estults – encara patíem alhora que per la calor, per la prolongació del turisme ‘estival’, que dificulta extraordinàriament el trànsit per aquestes poblacions que creixien exponencialment a partir dels anys 50/60 del segle XX durant la dictadura, i en l’actual ‘democraciola’ dissortadament hereva de ‘ tots els mals usos’ d’aquell regim corrupte.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

CAN TURANZAS. MONTMELÓ. VALLÈS ORIENTAL.

La Maria Antònia Carrasco del Centre d’Estudis de Montmeló, m'explicava que l’ Enric Turanzas Boixeda (Vic, Osona, 1915 – Barcelona, 1997). Alcalde de Montmeló (12/04/1956 al 14/10/1964), va fer edificar aquesta casa cap a 1942, com a casa d’estiueig de la seva família La finca on es troba la casa actualment, era de dimensions més grans. Anteriorment, quedava entre els carrers d’Anselm Clavé i Enric Granados, amb accés a la propietat per ambdós carrers.


Carles Caballer Gómez, va comprar la casa al Sr. Enric Turanzas Boixeda l’any 1975 i ha estat el seu darrer propietari. Abans de comprar-la, Carles Caballer, vivia a Can Caballer (actual Museu)

Cridava l’atenció una gran piscina amb un pont que la travessava. Però els darrers anys, el darrer propietari, va fragmentar la propietat en dues parts. La part que dona al carrer d’Enric Granados es va edificar amb una casa unifamiliar feta de nova planta i actualment només entrada pel carrer d’Anselm Clavé.

Agraïm a la Maria Antònia Carrasco, del Centre d’Estudis de Montmeló, la seva tasca que posa un xic més de llum sobre el patrimoni històric i artístic català.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/la-desconeguda-casa-andalusi-del-turo.html

No trobava cap imatge de la GRANJA DE LAS “DOS MERCEDES” C/ Nou, 68 Autor: Avelino Baldellou Martinell ( 1914 + Barcelona 12-10-1990) Data: 1962 Promotor: Enric Turanzas Boixeda Aquest mateix propietari també va edificar al final del mateix carrer que la casa, una granja anomenada “dos Mercedes”, perquè la seva esposa i la seva filla se’n deien. Actualment només se’n conserva la portalada. Ens agradarà rebre'n una imatge a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 25 d’octubre de 2016

CAL BOADA. BOLDÚ. LA FULIOLA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Tornàvem de Balaguer on havíem assistit a la 9ª Fira de l’Alimentació i la Salut, i on sentia qualificar d’ATROCITATS PÚBLIQUES, als que habitualment se’ls anomena com AUTORITATS. El sol declinava quan entrava a Boldú per retratar la seva església parroquial advocada a l’Assumpció de Santa Maria, feta aquesta feina em cridava l’atenció un edifici estructurat en tres plantes seguint un eix vertebrador en tota la façana , que presenta una magnífica balustrada superior que dóna a la terrassa.

Patrimoni Gencat identifica la casa com Ca Boada, i explica que la planta baixa és la que es conserva es més mal estat, ja que el mur presenta encara l'arrebossat original damunt la pedra, que està caient. Només hi ha la porta principal, en un extrem, i una petita finestra en l'altre. Cal destacar la portalada, amb llinda motllurada en la que es pot llegir la data de construcció de l'edifici i una inscripció: "Protere domine, 1790, habitantes in me". Cal ressaltar també la presència del sòcol realitzat amb grans plaques de pedra dibuixada que ressegueix tota la part inferior.

Un aspecte totalment diferent el trobem a partir de la primera planta fins a la part superior. Aquí el mur està pintat de blanc i a més, presenta un paredat en forma de carreus puntejats col•locats a les cantoneres de la casa i en el perímetre de cada una de les obertures.

A la primera planta hi ha tres finestrals els quals donen a una llarga balconada que travessa horitzontalment tot l'ample de la planta.

A la segona es repeteix el mateix esquema que a la primera, amb tres finestrals més petits. En aquest cas, però, només la central dóna a un petit balcó.


El més destacable de Cal Boada és el terrat superior. Ens ofereix una decoració molt original en forma de tres estructures el•líptiques, dos de petites als laterals i una de més gran al centre, decorades amb un relleu floral. Fan de nexe i de suport de la balustrada.

Ens agradarà saber qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 24 d’octubre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA D’ARAMUNT VELL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. CONCA DE DALT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.


Trobava una noticia de l’escola d’Aramunt Vell, avui al terme de Conca de Dalt, al Pallars jussà, s’ha d’agrair que una persona NO CATALANA, el Faustino Calderón, esmerci temps i diners en recuperar ‘la nostra història’, i alhora encara que tingui cognom català a més d’un se li han de recordar les malediccions de Déu :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

CONVENT DE SANT BARTOMEU & RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA PER A LA GENT GRAN. BELLPUIG. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratàvem el Tomàs irigaray López i l’Antonio Mora Vergés, només des de l’exterior , l’edifici monumental del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, a la comarca de l’Urgell, provincia de Lleida.


Llegia que fou fundat l’any 1507 per Ramon III Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i aleshores virrei de Sicília, que obtingué del papa Juli II una butlla per establir un convent de franciscans al lloc d'una antiga capella de Sant Bartomeu. El projecte inicial, que preveia un convent de grans dimensions, es realitzà només en part, i ha sofert modificacions, destruccions i readaptacions. Hi ha notícies que l'església ja era acabada el 1591, però les obres de la resta de dependències continuaren fins a mitjan segle XVII.

L'església, que acollí des del 1531 al 1841 el mausoleu renaixentista del seu fundador, fou afectada, com tot el convent, per l'ocupació dels soldats francesos (1809) i espanyols durant la guerra del Francès. Restablerta la vida monàstica, el 1815 se n'inicià la restauració. Tanmateix, arran de l'exclaustració del 1835, s'arruïnà, fins que el 1899 l'ocuparen els pares paüls, els quals construïren una església nova (1903-1906).

L'any 1990 es va donar el convent a la Generalitat de Catalunya que l'ha restaurat.


Comparteix espai amb la residència centre de dia per a la gent gran Monestir de Sant Bartomeu , ubicada en un espai reformat annex al Monestir , disposant de habitacions dobles i individuals, espais de vida (menjador, sales d’activitats i terapèutiques, espai de TV i projeccions), així com terrasses i zones enjardinades.

El Fons Salvany, a http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Bellpuig/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
us permetrà visionar imatges d’aquest edifici.

Advertíem que per error s’inclouen imatges de l' abadia de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, ubicada a la comarca de la Noguera, i en donàvem coneixement als gestors del Fons Fotogràfic.

Patrimoni Gencat, en relació a l’edifici ens diu,

El convent de Sant Bartomeu, situat als afores de Bellpuig, és una mostra interessant de la transició del gòtic tardà al renaixement. L'edifici conventual, de planta rectangular, s'organitza entorn de dos claustres centrals. El menor, situat prop de l'entrada, és de dos pisos, d'estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis. El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre uns contraforts desproporcionats que donen al pati. Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria. Els quatre pinacles d'angle sobresurten fins a la cornisa que tancava inicialment l'alçada del pati. La segona galeria és d'arcs rebaixats i les columnetes helicoïdals continuen el moviment pels arcs, i els capitells, tots distints, són esculpits amb motius vegetals, animals i figures humanes. La tercera galeria, d'ordre toscà, amb arcs rebaixats sobre columnetes estriades i balustres, més un ràfec de gran voladís, fou afegida el 1614.

La sala capitular està coberta amb dos trams de creueria estrellada i les dues primeres claus de volta mostrem medallons amb els retrats idealitzats de Ramon de Cardona-Anglesola i la seva dona, fundadors del convent. A l'exterior resten elements renaixentistes de finals del segle XVI, com una escala monumental, la porta per sortir al jardí o algunes finestres.

Adossat a un dels murs del refectori hi ha una font d'estil gòtic. És una font emmarcada en l'interior d'un arc conopial flanquejat per pinacles; en el seu interior a la part baixa hi ha el rentamans de pedra polida llisa sense gaire superfície per rebre l'aigua. Al frontal inferior del rentamans hi ha un lleuger relleu de dos lleons simètrics entre els quals hi ha una pica gallonada damunt d'un pedestal. En el segon cos horitzontal d'aquesta font hi ha dos animals fantàstics amb cos d'àguila i extremitats posteriors felines que custodien un escut central on s'hi pot llegir la inscripció "Plaza de la Constitución". A la part superior de l'interior de l'arc hi ha dos querubins coronant una Mare de Deu amb el nen; a sota hi ha decoració vegetal i, a banda i banda, unes petites capelles de tipus renaixentista amb les figures de Sant Francesc d'Assís i Sant Bartomeu, cenyint pel coll un diable en forma de monstre.

La sagristia té forma de L i, adossat a un mur, es conserva un armari amb decoració escultòrica de pedra. Les portes, de fusta, estan envoltades per un petit arc conopial de pedra abundantment decorat i amb unes pilastres a banda i banda amb capitells figuratius. Per damunt d'aquest arc conopial, hi ha una mostra de pinacles, fistons i florons que coronen el sagrari. Totes aquestes parts són esculpides amb gran profusió i detallisme de les formes. Finalment, a la part més superior hi ha una cornisa calada amb quatre gàrgoles molt malmeses.

A la galeria de llevant del claustre gran hi ha una escala de cargol, construïda en pedra, que ocupa el buit de la torre del campanar, al qual serveix d'accés a l'igual que a una galeria del primer pis del claustre. L'escala té els esglaons encastats a la paret pels extrems exteriors, mentre que en els interiors formen un passamà helicoïdal, de manera que s'evita una columna central i es deixa lliure el buit o ull de l'escala. El campanar és de planta quadrangular i, encara que sobresurt de l'edifici, no és gaire elevat perquè li manca un coronament que no es va arribar a fer; el cos del campanar és delimitat per dues cornises.


Fotografia del claustre. l'any 1924. Fons Salvany

L'església del convent es troba situada al costat esquerra del primer claustre, és de cinc trams de volta de creueria amb absis semicircular amb les nerviacions que desemboquen en unes mènsules llises. A banda i banda hi ha quatre capelles laterals de reduïdes dimensions.

En el mur exterior del convent, tocant a l'església, hi ha el mirador del Duc. Aquest mirador conforma una doble lògia porticada en dos pisos superposats. El pis inferior es conforma per dues arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada de grans dimensions i, a l'interior, hi ha una estructura d'embigat. Separant els dos nivells hi ha una línia d'imposta a mode de cornisa i al pis superior s'obren arcs de mig punt sobre columnes toscanes amb basament i, entre columna i columna, hi ha una barana de pedra balustrada.

Ens agradarà accedir al interior del monestir en algun moment del futur.

dissabte, 22 d’octubre de 2016

VILLA TRIANON. LA GARRIGA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

No trobava cap dada de l’autor de la casa de numero 79 del Passeig de la Garriga.


En algun lloc se li ‘encoloma’ a Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[1] - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

Amb la denominació ‘Casa Isidre Riera’ de l’any 1910, situada al Passeig de la Garriga, i afegeix ‘Sense documentació’
El promotor era l’ Isidre Riera i Madolell ( 1876-1951 ) ?.

No en diu ni gall, ni gallina la pàgina http://lagarriga.proxarxa.net/

A la fitxa de patrimoni ( sense imatge) trobem :

VILLA TRIANON - CASA PABLO SEITÚN

Edifici civil. Vivenda unifamiliar aïllada. Consta de soterrani, planta baixa i golfa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria de carreu. Les obertures són rectangulars, totes amb jardineres a l'ampit. El ràfec de coberta està suportat per unes carteles de fusta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari ; la casa desconeguda és la Villa Trianon de l'arquitecte Antoni Pons Domínguez (Barcelona, 1884 + 1978) , de l'any 1925

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT ADRIÀ DE TENDRUI O DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

L’Antonio Iglesias em feia arribar un email amb imatges de l’escola Pública del poble de Sant Adrià de Tendrui, Sant Adrià de la Conca, o simplement Sant Adrià, agregat ‘ manu militari ‘ l’any 1970 al terme de Tremp.



El comentari ‘com podeu veure ja és una ruïna, jo la recordo amb la pissarra i pupitres’, no necessita cap aclariment,oi?.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

divendres, 21 d’octubre de 2016

SANT MIQUEL D’OLÓ TORNA A REVERDIR. SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS

Quan m’explicava l’Oriol Garriga Solsona el projectes que tenia en relació a la Sant Miquel d’Oló, refer la casa, la capella, plantar vinyes, fer un celler,... , desitjava des del fons del meu cor que el Princep de les Milícies Celestials, l’escoltes i trasllades a l’Altíssim el que aleshores era només un somni.

Havíem visitat la casa en diverses ocasions :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/crnica-dun-mati-temperat-per-les-terres.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/sant-miquel-dolo-casa-i-ermita-labando.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/04/la-vaqueria-de-larcangel-sant-miquel.html

Ho tornàvem a fer el Feliu Añaños Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, el dijous 20.10.2016; la capella de Sant Miquel està quasi acabada, tenia ocasió fins de retratar l’ara de l’altar, la casa – pendent encara dels acabats interiors té ‘bona cara’, com els antics corrals, les vinyes donaran l’any 2017 la primera collita, que acollirà el nou celler, avui en obres,...., els terrenys propers a la casa s’estan anivellant per rebre noves plantacions de vinya, es percebia avui a Sant Miquel d’Oló el brogit de la vida.







Queda feina a fer, esperem tenir ocasió d’assistir a l’acte d’inauguració formal d’aquell projecte de l’Oriol Garriga Solsona, que ha esdevingut ja una fita a l’àmbit de l’explotació agrícola a Catalunya.

Escollia el mot reverdir, en el seu significat de ‘tornar a prendre força de joventut; retornar vigorosament’

Antonio Mora Vergés

dijous, 20 d’octubre de 2016

L’ALZINA DE CAN POAL DE LA COSTA. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquest magnífic exemplar de Quercus ilex que apareix en el CATÀLEG DE PARATGES D’INTERÈS NATURAL I PAISATGÍSTIC AL MUNICIPI DE TERRASSA
http://www.mediambient.terrassa.org/updocs/Cataleg%20Peratges%20Interes.pdf


L'alzina és considerat arbre sagrat, com a símbol de força, solidesa i longevitat, en diferents àmbits religiosos de l'antiguitat, consagrada al déu Zeus a Dodona, a Júpiter a Roma o a Perun, de la mitologia eslava. Segons diverses tradicions, la clava d'Hèrcules era de fusta d'alzina, el mateix que la creu on es va crucificar a Jesucrist. Abraham rep les revelacions de Déu a prop d'una alzina.

Tinc la sensació que la nostra ‘civilització’ curulla d’eines tècniques, ha perdut – entre moltes coses - la capacitat de ‘ sentir a Déu’ en les seves obres, com per exemple aquesta alzina de la que ens diu el Catàleg :

Interès
Singularitat de l’arbre.

Valors a protegir // Vulnerabilitat
L’arbre i la seva superfície de projecció. // Un canvi d’usos que afavoreixi la compactació de l’espai o canvis significatius del relleu proper que afectin la zona de projecció.

L’espai
Arbre de capçada regular de 25 m. de diàmetre.


Perímetre de tronc de 4 m.. i 18 m. d’alçada. Ubicada a l’extrem d’un bosquet de pi blanc amb peus joves d’alzines i roures, sense presència de vegetació arbustiva. Entorn agrícola extensiu de secà en abandó.
Presència d’erms amb oliveres, ametllers i alguna figuera residual.

Usos actuals
Pastura.

Estat de conservació
Bo.

Situació
100 m. al sud de la masia de Can Poal.

Accessos
Passant per sota la A-18. Camí Ral de Terrassa a Ullastrell. Abans d'arribar a dalt el coll, agafem el desviament a la dreta direcció Can Poal.

Coordenades UTM
: N: 4600799 E: 416318

Alçada
: 18 m.

Superfície: radi protecció: 12,5 m + 5 m seguretat = 962
m2

Qual.Urbanística: D1-er

Feu el camí per veure’la

SANTA MARIA DE LES PECES. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina publica unes fotografies de l’ermita de la Mare de Déu de les Peces, coneguda també com Església de Santa Maria.



Patrimoni Gencat en recull una minsa informació; dissortadament hi ha una relació inversa entre les dades del patrimoni cultural i la seva proximitat a Barcelona [ com MÉS lluny de Barcelona, MENYS informació ]

Edifici religiós. D'una sola nau amb absis rodó. Modificat i ampliat pel costat S. Actualment està cobert amb un embigat a dos aigües que abriga no sols la nau, sinó també l'ampliació.

Construïda amb pedres en filades, de mides molts irregulars.

Porta adovellada al frontis. Finestres adovellades de doble esqueixada, una al mig de l'absis i l'altra al frontis, damunt la porta.

Torre quadrada de 3,50x2,70 metres adosada al mur N. escapçada.

L'edifici és a 25 minuts d'Alàs, a peu, en direcció S.(hi ha pista de muntanya)

El Consell Comarcal fa una llista del béns culturals d’interès local de la comarca, no he sabut trobat cap edifici escolar anterior a la dictadura franquista, i no tinc CAP DUBTE de que abans de la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, moltes de les persones que vivien en aquesta comarca – i que marxaven en la seva majoria desprès de la victòria dels ‘dolents’ – sabien llegir i escriure, menjaven amb coberts, i sabien fer la senyal de la Creu.

http://www.alturgell.cat/bens-culturals-interes-local

Ens agradaran tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i si existeixen encara – malgrat tinguin avui un altre ús – rebre’n imatges.

Catalunya us ho agrairà.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D'EROLES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Llegia a patrimoni Gencat en relació a l’escola d‘Eroles, al terme de Tremp, a la comarca del Pallars jussà:

Edifici construït a quatre vents, amb un alçat irregular de quatre plantes (planta baixa, dos pisos i golfes) a la zona nord-oriental i d'un pis menys en la façana principal que afronta a la plaça Major. Tots els frontis tenen obertures i accessos en planta baixa. El parament original estava arrebossat i les obertures mostraven emmarcaments a base de franges llises que sobresortien lleugerament del mur, algunes de les quals encara es conserven. El frontis principal mostra una ordenació més simètrica i franges horitzontals que tradueixen a l'exterior els forjats. Les obertures són, en aquest cas, majoritàriament balcons, molt d'ells cegats; només un conserva la volada i la barana original.

Trobava una imatge ‘la plaça del poble d'Eroles (Fígols de Tremp, Tremp, Pallars Jussà’ del
Gustau Erill i Pinyot; m’agradaria rebre confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com respecte de si l’edifici de l’escola era o no la casa situada al costat dret de l’església.


Està dissortadament clar que respecte dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, s’ha fet una ‘excel•lent ‘ feia de tabula rasa Enlloc de felicitar als feixistes i cleptofeixistes que la duien/duen a terme, reclamo la col•laboració urbi et orbe de TOTES les persones que s’estimen Catalunya.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

dimarts, 18 d’octubre de 2016

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA AL NUCLI URBÀ DE PINEDA DE MAR. EL MARESME.

Volíem el Josep Olivé Escarré, als seus 90 anys d’edat, i l’Antonio Mora Vergés, als seus 65, visitar les capelles i ermites del terme de Pineda de Mar, a la comarca del Maresme.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/que-en-sabeu-de-la-iconografia-de-sant.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/10/sant-andreu-de-larboceda-in-memoriam.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/ermita-de-larcangel-sant-rafael-de.html

De la capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, s’explica que en els dies foscos que seguien a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou molt malmesa.

En la data de la nostra visita 05.10.2016, en el primer ANY DEL GOBIERNO PROVISIONAL del ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey ( Santiago de Compostel•la, 27 de març de 1955 + ) es trobava en bon estat de conservació.

Llegia que manté l’estructura original ja que no ha estat modificada ni ampliada, aquestes dades fan pensar en que potser, potser, no va resultar tant ‘malmesa’, en els dies foscos que seguien a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República,oi?.


Quan a la descripció tècnica ens diu Patrimoni Gencat, edifici de planta rectangular. A la façana, de gran senzillesa, hi ha una porta d'arc de mig punt rebaixat i una finestra oval, amb reixa, que il•lumina l'interior. L'edifici culmina amb una espadanya amb campana. La teulada, a dues vessants, dóna forma ondulada a la façana. Al seu interior conserva la pila de pedra per a l'aigua beneïda i un altar tallat d'estil barroc.


Trobava una fotografia antiga, sense data, que penjava al facebook el Miquel Ayala Garcia


En aquella època els carrers encara eren de terra i els infants jugaven a l’ombra de la capella de Sant Antoni de Pàdua, avui els carrers estan asfaltats, l’edifici és ‘més bonic’, els infants però, no juguen ni a l’ombra de la capella, ni a cap dels ‘atrafegats’ carrers de Pineda. D’això en diem ‘progrés’.

Visitava també, malgrat trobar-se en terme de Tordera la que fou església parroquial de Sant Pere de Riu : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-pere-de-riu-tordera-pineda-de-mar.html , saludava al Guillermo Mateu Coll, ' el Mateu de Campdevànol ', i retratava el rellotge ‘nou’ de la torre, i el panteó del Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Terol , 18 de maig de 1917 o 1918 - Barcelona, 30 d'agost de 2014 ), que escollia el petit fossar de Sant Pere de Riu, per descansar en la Pau del Senyor.

M’acomiadava del mantenidor, agraint la seva bona feina, i explicitant-li que a Catalunya li falten molts ‘ Mateu’.

Tinc la sensació de que capelles, ermites, i esglésies , han esdevingut – en el millor dels casos – fites per als esportistes i/o turistes, a peu, en bicicleta o en cotxe. Tothom té TANTA FEINA, que el culte, als sants, a les verges, al sant Crist ,..., ha quedat arraconat. Voldria equivocar-ne en aquesta sensació i/o percepció.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 17 d’octubre de 2016

DE L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ AL POBLE DE SANT ADRIÀ, I ALGUNA INFORMACIÓ DE LES ESGLÉSIES I EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA AL TERME DE TREMP, QUE ES PODEN TROBAR PER INTERNET. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’Antonio Iglesias Garcia‎ em feia arribar una imatge del interior de l’'església de Sant Llorenç, a Sant Adrià, al terme de Tremp que amb 302,82 km², més que duplica l’extensió de la comarca del Barcelonès, 144,72 km². El sistema de concentració de municipis és una aberració tant des del punt de vista econòmic, com social i cultural, aconsegueix però, el fi REAL que es proposava, destruir la memòria històrica dels nuclis integrats.


Patrimoni Gencat ens diu de l’edifici de Sant Llorenç, situat fora del poble, al peu del turó, que permet distingir un projecte constructiu originàriament romànic, profundament transformat en època barroca. Presenta una sola nau amb capçalera absidial que per l'interior té accés a través d'un curt arc presbiteral, i que a l'exterior conserva una obertura d'una sola esqueixada, avui paredada. La part de llevant de la nau està coberta per una volta de canó de perfil semicircular i reforçada per un arc toral. El mur nord actualment presenta una longitud superior al límit de ponent i és part , juntament amb el meridional, de la reforma barroca, probablement relacionada amb la manca d'estabilitat de l'extrem oest de l'edifici. D'aquesta operació data també la volta rebaixada de la nau. Posteriorment el mur occidental es va obrir, transformant l'església en oratori.

Gustau Erill i Pinyot, li dedica una entrada a la wikipedia

Al terme de Tremp hi ha entre altres les esglésies de :

Església parroquial de Santa Maria de Valldeflors

Ermita de la Mare de Déu de Montserbós. Castissent.
Església de la Mare de Déu del Roser NO HI HA FOTOS
Església de la Mare de Déu de Montserbós, capella superior
Església de Sant Joan Baptista
Església parroquial de la Mare de Déu de l'Esperança de Claret
Ermita de Santa Helena de Claret
Església parroquial de Santa Maria d'Eroles
Ermita de Sant Pere Màrtir d'Eroles
Església parroquial de Sant Pere de Fígols de la Conca
Capella de la Mare de Déu de Montserrat de Fígols de la Conca
Església parroquial de Sant Serni o Sadurní de Gurp de la Conca
Capella de Sant Miquel
Ermita de Sant Martí Gurp de la Conca
Santa Llúcia de la Vileta
Capella de la Mare de Déu de la Pietat. Palau de Noguera
Sant Joan Baptista de Palau de Noguera
Església parroquial de Sant Martí de Puigcercós
Antiga església de Sant Martí de Puigcercós
Església parroquial de Santa Anna de Puigverd de Talarn
Església parroquial de Sant Serni de Suterranya
Ermita de Sant Miquel de Suterranya
Església parroquial de Santa Maria de Vilamitjana
Església de la Mare de Déu de l'Arbul
Església de Sant Pere d'Orrit
Església parroquial de Santa Engràcia
Església parroquial de Sant Adrià
Església de Sant Llorenç
Església de Sant Pere de Claramunt
Església de Sant Salvador de Mas Fumàs
Ermita de Sant Roc de Prullans. NO HI HA IMATGES
Església parroquial de Sant Pere de Tercui
Església de Santa Maria de Tercui
Església parroquial de Sant Pere d'Espills. NO HI HA FOTOS
Sant Cosme d'Espills
Església de la Mare de Déu del Solà
Església parroquial de Sant Joan. Escarlà NO HI HA IMATGES
Mare de Déu de la Mir
Església de Santa Maria de Sapeira
Església de Sant Pere Màrtir dels Masos de Tamúrcia NO HI HA FOTOS
Església de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia
Ermita de Sant Gervàs
Església de Sant Climent de Torogó
Santa Maria d'Espluga de Serra NO HI HA FOTOS
Església de la Mare de Déu de l'Esperança del Castellet NO HI HA FOTOS
Església de Sant Esteve d'Esplugafreda
Església de Sant Martí Aulàs

En tenim algunes – poques – i esperem trobar la col•laboració de les persones que viuen en aquesta part de Catalunya, lluny del que es repeteix des del ' tontisme tecnològic ' a INTERNET no hi ha de tot, NOMÉS d'allò que interessa als que ho pengen.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/santuari-de-sant-antoli-de-palau-de.html

També pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, esperem rebre’n a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges i dades.

El nombre d’escoles és dissortadament MOLT inferior :

Escola de Fígols
Escola d'Eroles
Escola de Castissent

Cal recordar que en alguns llocs la Rectoria va ser el ‘local’ de l’escola.

També que existien el dits ‘mestres de sequer’.

Hem pogut localitzar-ne algunes :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/escola-maria-immaculada-tremp-pallars.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/antiga-escola-de-figols-de-tremp-el.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-sant.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/antigues-escoles-hospital-dels-pobres.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/antigues-escoles-de-vilamitjana-tremp.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/01/in-memoriam-del-collegi-josep-manyanet.html

Està dissortadament clar que respecte dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, s’ha fet una ‘excel•lent ‘ feina de tabula rasa. Enlloc de felicitar als feixistes i cleptofeixistes que la duien/duen a terme, reclamo la col•laboració urbi et orbe de TOTES les persones que s’estimen Catalunya.

diumenge, 16 d’octubre de 2016

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DEL MASNOU. EL MARESME JUSSÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia al Mapa de patrimoni del Masnou ; des de la seva constitució com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari.

En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888 ) el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755. El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa.


Fotografia de Jaume Meneses

A l'Ajuntament també s'hi va instal•lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf. Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca. Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant. Després del conflicte bèl•lic que desfermava la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà – qualificat pels ‘guanyadors’ com Guerra Civil i/o Cruzada - es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat.

L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il•lustres

La descripció tècnica ens diu, Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat.

La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol dels amics lectors a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dissabte, 15 d’octubre de 2016

EL VENDRELL I LA SEVA CAPELLA DE SANT RAMON NONAT. TONA. OSONA

Havíem endegat amb la casa dita el Riumbau , una col•laboració amb el Claudi Pagès Puig, que disposa d’un excel•lent arxiu fotogràfic de Tona i les seves masies, continuàvem amb el mas el Vendrell, i la seva capella de Sant Ramon Nonat.

Quan a la casa ens diu patrimoni Gencat ; l'edifici té forma allargada i és de destacar l'arc dovellat de la façana principal, mig estroncat per un gran finestral que hi té al damunt. A banda i banda hi ha dos balcons i altres obertures de pedra treballada. A la casa d'esquena a la carretera s'hi accedeix per una gran lliça.


Galeria amb elements barrocs

Es tracta d'una gran galeria adossada a la part esquerra de l'edifici principal. Té quatre columnes de forma geomètrica que conformen compartiments amb doble arc de mig punt units per motius abarrocats. Dels cinc compartiments, el central uneix els dos arcs formant un escut.

Com a remarcable des del punt de vista artístic hi ha la galeria i un pou, barrocs.

Sembla ser que fou edificada a mitjans a mitjans del segle XVIII ja que en una llinda interior de l'entrada hi trobem la data de 1776 i, a la façana, la inscripció: "Ramon Vendrell - 1758".

Quan a la capella dedicada a Sant Ramon Nonat, edificada l’any 1784, malmesa en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i restaurada/refeta amb posterioritat, el comentari quasi telegràfic de patrimoni Gencat és força negatiu, renovada i de poc interès artístic, que es troba darrera la casa.





Per descomptat cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de les reformes de la casa, i/o de la capella, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A la pàgina de l’Ajuntament de Tona, trobava :
http://www.tona.cat/municipi/guia-del-municipi/llocs-dinteres/2013-01-07-mas-vendrell.html

Planta rectangular amb una capella dedicada a Sant Ramon Nonat. La coberta és de doble vessant aràbiga amb vessant d'aigües sobre la façana. I la façana està orientada a migdia, amb una esplèndida galeria de tipus isabelí, que consta de dos pisos de cinc arcs suspesos entre les columnes.


Es va reformar l’any 1877 per servir d'hotel a causa de la proximitat de la Puda de Segalers. Es conserva en molt bon estat.

La descoberta de la primera deu d’aigües sulfuroses va tenir lloc de manera ocasional el 1874 de mans del Dr. Antoni Bayés i Fuster, a l’indret on posterioment fou creat el Balneari d’Ullastres; aquest balneari, després d’haver funcionat 111 anys, tancà les portes el 1987. Un segon centre fou el Balneari de Segalers, situat entre les propietats de Segalers i el Vendrell. Les aigües de Segalers van ser premiades a l’Exposició Universal de París del 1878 i a la Balneològica de Frankfurt el 1881. El tercer centre fou el manantial de la Roqueta, que fou declarat d’utilitat pública el 1895. Les edificacions del balneari foren aixecades entre el 1885 i el 1890 de mans de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) , i si bé restà obert fins a la crisi dels balnearis dels anys seixanta, la bonica estructura de l’edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974. El darrer balneari que s’obrí a Tona el 1929 fou el de la Codina, que acaba de tancar aquest any per passar a ser un centre de formació particular dels actuals propietaris.

Tona té publicada una llista no exhaustiva de les cases de pagès.

http://www.tona.cat/municipi/tona/cases-de-pages/el-vendrell.html

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’emai coneixercatalunya@gmail.com , divulgar el patrimoni i històric i artístic demana la col•laboració de TOTHOM.

divendres, 14 d’octubre de 2016

EL ‘NOU’ COMUNIDOR DE SANT MARTÍ. AIGUAFREDA DE DALT. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Pujàvem fins Aiguafreda de Dalt per retratar el ‘nou’ comunidor, o millor el refet comunidor de l’església de Sant Martí, que demana a crits la seva restauració.




He confessat abastament al llarg dels anys, la meva fascinació pels comunidors, que avui no exerceixen certament la seva funció primordial que consistia en dotar de dignitat social , l’activitat habitual – beneir els camps, les besties, demanar la pluja,... , dels sacerdots en el mon rural.

Per als lectors que desconeixen de que parlem, reprodueixo un text explicatiu :

Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.

Comunir
: Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.


Esperem que també l’edifici de Sant Martí pugui ser objecte de rehabilitació, som molts conscients que el REINO DE ESPAÑA és el país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, el destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, el que està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció,..., malgrat aquestes certeses esperem que l’abandó criminal del patrimoni històric i artístic de Catalunya tingui aturador. Amén.

dijous, 13 d’octubre de 2016

ESCOLA SANT MARTÍ D’ARENYS DE MUNT. EL MARESME

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

No és cap d’ambdós supòsits sortosament els que patia l’escola pública d’Arenys de Munt, llegia al Mapa de Patrimoni en relació a l’escola Sant Martí; edifici creat per acollir l'escola durant la II República, és de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Sobresurt de la línia de la façana un cos central amb acabament de frontó i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La resta és a dues aigües, però amb el carener paral•lel a la façana.



Quan al procés que portava a la seva construcció ens explica que en la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1931, l'ajuntament va acordar l'aprovació del projecte d'un edifici per a Escoles Graduades, obra d' Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), amb 3 seccions per a nois, 3 per a noies i 1 parvulari. El lloc escollit per emplaçar-hi l'edifici fou el terreny situat a la part posterior de l'església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu.

El mes de setembre de 1933 començaren les obres.

El desembre de l'any 1933, l'ajuntament acordà adjudicar les obres de fonamentació del Grup Escolar a la Cooperativa de Construcció, que agrupava la majoria d'obrers en atur.

Després de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, amb un edifici pràcticament enllestit en la seva part externa, seria el Comitè de Milícies Antifeixistes qui vetllaria per la continuació de les obres. El trasllat dels nens i nenes al nou edifici s'efectuà durant el mes d'abril de 1937. Cap a finals de 1938, l'edifici s'habilità com a hospital militar.

Enric Catà i Catà havia nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878. L'any 1895 inicià la carrera d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des de l'any 1910 col•laborà estretament amb Lluís Domènec i Montaner.


Entre els seus edificis més representatius trobem: el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou, la Casa de Correus i Telègrafs de Girona o el Teatre Albèniz de Girona. L'obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l'edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc.

Fou arquitecte municipal d'Arenys de Munt des de l'any 1917 fins l'any 1937. Altres obres municipals seves seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932, el mercat, les Cases dels Mestres de l'any 1936. L'any 1907 ja havia intervingut en l'ampliació de Can Pau Bernadó, també en la capella del Santíssim de l'església i en un projecte de rentadors públics.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.