divendres, 14 d’abril de 2017

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU I ESCOLA PÚBLICA. VILAGRASETA, MONTOLIU DE SEGARRA. LLEIDA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’església parroquial de Vilagraseta, al terme de Montoliu de Segarra, al cor del ‘forat negre’. Patrimoni Gencat explica que l'edifici és una construcció del segle XVIII, feta amb ‘els diners d’Amèrica ‘ el seu inici però, és molt més anterior, doncs apareix com a parròquia dins de les esmenes del bisbat de Vic, a partir dels segles XI i XII amb el nom del poble de “Villa Grassa”, aquest últim conegut fins el segle XIII, quan passar a ser Vilagrasseta.


Durant el segle XIII, el rector d'aquesta església va pledejar sense èxit amb el monestir de Santes Creus pels drets sobre els delmes de Gramuntell. Tradicionalment sempre ha estat sufragània seva l'església de Santa Maria de Gramuntell.

Aquesta església parroquial de Sant Andreu va pertànyer al bisbat de Vic fins l'any 1957, moment que s'incorpora al bisbat de Solsona.

Conserva alguns murs del temple primitiu encara que fou refeta dins l'estètica neoclàssica al segle XVIII.

L’edifici és de planta rectangular, d’una nau coberta amb volta de canó amb llunetes, capelles bastides al mur d’una façana lateral, torre campanar, capçada plana, i disposa de ràfec de teula al llarg de les façanes laterals. La coberta de l’edifici és a doble vessant, a diferència de la torre campanar que és a quatre vessants. A la façana principal s’obre la porta d’accés, d’estructura adintellada, amb pilastres adossades a banda i banda i corona un frontó motllurat. Cal destaca el relleu en forma de segell que apareix centrat al mig de la llinda d’aquesta porta d’accés amb la data "1866" . Damunt aquesta estructura d’accés, i seguint l’eix vertical, es disposa una fornícula buida, un òcul i una finestra cruciforme. A un angle d’aquesta façana principal, es situa una torre campanar, de planta quadrada i amb quatre ulls d’arc rebaixat. A l’interior de l’església hi ha una motllura situada a l’arrencada de la volta de canó, on surten els arcs formers que es recolzen en pilastres. L’obra presenta un parament paredat de pedra del país.

Prop hi ha l’edifici de l’antiga escola – no documentada – com és dissortadament norma en aquesta ‘colònia’ del REINO DE ESPAÑA.


No es documenta tampoc, l’ermita de Sant Julià en estat de quasi ruïna.

És urgent inventariar els edificis – religiosos o no – que han estat i son espoliats a la Segarra.

No trobava cap dada de l’escola pública de Montoliu de Segarra anterior a la dictadura franquista, i lluny del que diuen les cròniques a la Segarra ja sabien llegir i escriure, molt abans del naixement d’aquell general gallec que s’enduia la vida de més d’un milió de persones, i que deturava el progrés natural de forma irreversible.

De tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com