dimecres, 9 de maig de 2018

CAN SALLENT. CASTELLAR DEL VALLÈS

Intentava retratar Can Sallent, des d’una posició semblant a la que tenia l’autor del croquis datat entre 1890 i 1936, en el terme dit aleshores Sant Esteve de Castellar, i avui Castellar del Vallès, Vallès Occidental, Catalunya. Els que heu anat en alguna ocasió a l’Aplec de San Esteve Vell de Castellar, dit també “ Castellar Vell”, recordeu que està al començament del camí de terra, desprès de la sortir de la carretera – amb molta cura, perquè el ferm està fatal - ; aquesta és altrament l’única cara visible, ja que l’altra façana esdevé invisible per la vegetació i els conreus.

Croquis de Can Sallent. Estudi de la Masia Catalana. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

No consta l’autor d’aquest croquis i d’un altre de la mateixa finca , si feu una ullada per aquest valuós fons, veure croquis de Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 23 de juny de 1862 - Barcelona, 9 de setembre de 1943 ) , Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), i Francesc Vidal [ pensem que pot fer referència a Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, 1848-1914)], ..., i alguns en els que com aquest de Can Sallent no s’identifica a l’autor, i/o en ocasions tampoc la masia .

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Havíem localitzat amb l’ajuda inestimable del Joan Dalmau Juscafresa, la masia coneguda com mas Xinxer al terme de Palafrugell, a l’Empordanet, Girona, Catalunya.

Comptem amb la col·laboració de tothom per localitzar l’autor d’aquest croquis de Can Sallent, masia de la que ens diu Patrimoni Gencat ; masia esmentada a l‘any 1551. Antoni Joan Sallent, viu el 1562, féu donació, l'any 1562 de l'aigua de la Font de Sant Antoni, a la parròquia. Joan Cellent i Cosidor, era batlle de Castellar en el 1663 i Josep Sallent, el 1781. Pere Sallent, fill d'aquesta casa, fou vicari d'Esparraguera el 1590. Antoni Joan Sallent, mort el 1636, fou beneficiat de Sant Pere de les Puel·les.

Masia d'estructura clàssica on s'observa perfectament marcat l'eix de simetria i la presència dels tres cossos o crugies centrals i laterals, típiques d'aquesta tipologia. A la teulada, i sobre de la crugia lateral dreta, s'observa l'adossament d'un cos en forma de torre, de planta quadrada i de poca alçada, amb obertures en els seus quatre cantons. També una petita construcció, de caire molt senzill, es troba a continuació i adossada en el mur lateral dret, amb funcions utilitàries.

El frontis presenta una curada distribució d'elements que fa pressuposar un posterior embelliment de la façana. Una finestra goticitzant, emmarcada en la seva part superior per un arc conopial i ampit, assenyala les habitacions més importants de la segona planta. Les dues finestres que la flanquegen són també cobertes amb arc conopial, però de menor significació. Sota teulat hi ha una porxada de tres obertures.

Acomodant-se en el desnivell que la teulada marca en el frontis, hi ha dues finestres situades en la part corresponent a les crugies laterals dreta i esquerra, proporcionant llum a les cambres situades a la tercera planta. El ràfec, d'escassa sortida, està completament decorat per teules i cairons d'acord amb una harmònica disposició. El carener és perpendicular a la façana.

Aquesta publicació alhora que identifica una masia més per assolir el Catàleg de Masies de Castellar del Vallès http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/

Ens fa pensar que almenys a Catalunya, on la cultura és un bé tant preuat, no el podem deixar només en mans de l’administració, oi?.

Ajudeu-nos a completar el Catàleg de Masies enviant-nos imatges i dades a castellardiari@gmail.com , Castellar del Vallès, Catalunya, us ho agrairan i per descomptat el Diari de Castellar del Vallès farà esment de la vostra aportació.

Així com “el moviment es demostra caminant”, l’estimació a Castellar del Vallès es demostra recuperant la seva memòria.

qui perd els seus orígens, per la seva identitat.

Cap comentari: