dijous, 19 de maig del 2022

CASA JOAN PUIGDOMÈNECH MANDI. LA PETJADA MODERNISTA A SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL.

 El Valentí Pons Toujouse  feia una feina es excepcional : 

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-feliu-de-codines/tots/casa-joan-puigdomenech-mandi


A la pàgina :

https://www.santfeliudecodines.cat/turisme/rutes/1990-ruta-modernista.html

En diuen; edifici entre parets mitgeres compost de planta soterrani, planta baixa i planta pis. Propietat de Joan Puigdomènech Mandi. 


L’arquitecte Joan Rubió Bellver (Reus (Tarragona) - 24.04.1871 + Barcelona - 31.01.1952)  és l’autor d’aquesta casa entre mitgeres. No sabia trobar cap dada del promotor Joan Puigdomènech Mandi, sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com 


En aquesta façana, l'arquitecte vol fer un element net, sense objectes que enfarfeguin la visió de conjunt, dominada per dos colors. Així, la totalitat de la façana es presenta estucada blanca (molt freqüent en l'obra de Rubió), jugant amb el verd dels porticons i de la ceràmica vidriada. Aquesta ceràmica és poc abundant, però col·locada de forma precisa, per trencar la monotonia del parament. Tot i la inexistència d'elements sortints, com ara balcons, Rubió juga amb l'impacte visual d'un element pla i sense joc amb les ombres. Aquí es pot veure la simplicitat dels escassos elements com llindes i medallons, explotats al màxim, per donar contrast amb la blancor del fons.        




L'edifici es presenta amb quatre cossos visibles des de l'exterior, tots ells tancats amb voltes de maó de pla. Deixant de banda el cos de l'escala, que destaca perquè sobresurt més que els altres, es veu la simetria dels altres tres. També podem trobar dos esgrafiats, aparentment col·locats per omplir l’esvelt cos de l'escala. També és destacable la presència de la forja a les baranes de les finestres, element quasi indispensable en tot edifici modernista.       


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29384


 Els crits del A POR ELLOS!!! Encara fa esglaiar, i sobta que els mateixos que excel·lien demanant repressió, demanin ara ; ¿Quien me presta una escalera para subir al madero?


Senyor, perdona’ls, perquè ni aleshores, ni ara, saben els que es fan.