ERMITA DE SANTA MADRONA. BARCELONA

 

El Feliu Añaños Masllovet, en la seva etapa barcelonina, retratava la façana de l'ermita de Santa Madrona  que es troba a la muntanya de Montjuïc, al carrer Montanyans.

Està dins d'un espai tancat entre el recinte de Palauet Albéniz i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

És una petita edificació de planta rectangular amb la teulada a doble vessant que desaigua a les façanes laterals. La façana principal, en un dels extrems curts, té una porta allindada emmarcada per carreus de pedra ben treballats; a la llinda hi ha la inscripció "1754". Per sobre hi ha un ull de bou fet amb maons i corona la façana un petit campanar d'espadanya construït amb maons. A les dues façanes laterals hi ha ulls de bou, però en una d'elles, a més a més, s'obre una porta d'arc rebaixat. El parament és de pedra devastada irregular unida amb morter excepte les cantonades que estan fetes amb carreus escairats. L'interior és enguixat, amb restes de pintures al fresc. Té la testera plana però la zona de l'altar està ressaltada per dues mènsules que aguanten un arc de mig punt i el terra s'ha pujat lleugerament amb un esglaó. L'altar és de pedra i, incrustat a la paret, hi ha una cartel·la que sosté la figura de la santa.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/03/goigs-santa-madrona-barcelona.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42496

La llegenda de Santa Madrona diu que era una noia nascuda a Barcelona al segle III dC, en època de l'emperador Dioclecià. Va anar a viure a Salònica (Grècia) on va treballar de minyona, però la van martiritzar per la seva fe cristiana. Anys més tard, uns comerciants francesos van comprar el seu cos incorrupte per portar-lo, en vaixell, a Marsella. En mig d'una tempesta unes orenetes van començar a cantar per avisar-los que a prop hi havia terra ferma, la muntanya de Montjuïc. Els mariners van desembarcar i van deixar el cos en una ermita dedicada a Sant Fruitós. En diverses ocasions el mariners van intentar tornar a embarcar per dur a la santa a Marsella però cada cop que ho feien tornava a ploure. Finalment van entendre que la santa es volia quedar a la seva ciutat natal. El cos es va quedar en l'ermita de Sant Fruitós que, segons la tradició, fou construïda prop d'una vil·la romana on hi vivien els pares de la santa. Amb el temps va passar a dir-se de Santa Madrona.

El 1563 el Consell de Cent va decidir fer-la patrona de Barcelona.

Les restes de la santa es van moure diverses vegades de lloc fins que al 1909, durant la Setmana Tràgica, l'església de Santa Madrona al Poble Sec va ser cremada i amb ella el cos de la santa. Posteriorment, el veí Evelí Bulbena Estrany (Barcelona, 16 d'octubre de 1889-10 d'octubre de 1960 ) va donar a la parròquia una relíquia que deia que havia pogut salvar i que és l'única resta que en queda, venerada avui a la mateixa església del Poble Sec.

Antigament tota la muntanya estava plena d'ermites com aquesta però a l'actualitat només queda la de Santa Madrona. L'edifici original era de segle XV o XVI i tenia un convent annex que varen ocupar primer frares menors de Sant Francesc i després els servites i els caputxins. Durant el setge del 1652, l'ermita desaparegué i el 1661 es va acordar reedificar-la. L'església i el convent foren enderrocats durant la guerra de Successió, l'any 1713, però es va aixecar de nou al 1754. Va ser restaurada al 1907 i al 1947.

Antigament, cada 15 de març, dia de la santa, es feia una processó on es portava el cos cap a la Catedral de Barcelona per venerar-lo.

A l'actualitat es fa un aplec el quart diumenge de pasqua.

 Que Santa Madrona elevi a l'altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

La victòria electoral de Donald John Trump   (  Queens, Nueva York, 14 de junio de 1946) sembla que NOMÉS portarà desgracies, Senyor ; vetlla per tota la humanitat !!!!