dimecres, 2 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DEL TOSSAL, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. PONTS. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-del-tossal-ponts

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40114

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/02/goigs-lapostol-sant-bartomeu.html

Sant Bartomeu és als afores del poble del Tossal, al pla, entre el nucli urbà i el Segre, a tocar del canal d'Urgell.





Fotografies de Jordi Contijoch Boada

Es tracta d'un edifici aïllat consistent en un conjunt de rectoria, a migdia, i església de nau única, molt reformada, amb una capella lateral adossada. La portalada s'obre a la façana de ponent i respon a una reforma del segle XV. Una atenta mirada a aquest pany de l'església permet diferenciar la façana original de les reformes posteriors. Aquesta façana és coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, de factura clarament posterior a l'obra original, de la qual s'endevina el pinyó, format pels dos vessants de la coberta, perfectament integrat en el mur de la façana. En aquesta mateixa façana oest hi ha una finestra de doble esqueixada i llinda recta que a l'interior és parcialment tapada per l'arc toral que s'adossa al mur oest.

La nau està capçada per un absis de planta hexagonal amb una aresta en l'eix i amb una certa continuïtat amb el contrafort ubicat a la façana septentrional, que actualment es confon amb l'estructura de l'esmentada capella, barroca, adossada a aquesta façana. Al mur oest d'aquesta capella es conserven els vestigis d'un mur semicircular, d'estructura i filiació desconegudes però sens dubte anterior a la construcció de la capella fonda, i els contraforts que s'afegiren als murs nord i sud de l'església, que també són anteriors a la construcció de la rectoria adossada al costat sud de l'església. A l'absis s'obren quatre finestres d'una sola esqueixada, amb llindes rectes, la finestra que és situada més cap al sud és paredada per la construcció de la sagristia, incorporada al conjunt de la rectoria adossada al sud de l'església.

Al mur nord de l'absis es conserva, paredada i mig colgada, una porta, resolta en arc de mig punt.

L'espai absidal conserva una coberta de lloses de pedra que sembla correspondre a l'obra original, mentre que la nau és coberta amb teula, fruit, sens dubte, d'algun remodelatge de les cobertes originals.

Ja a l'interior podem observar que la nau està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i suportada per dos arcs formers per banda, adossats als murs laterals. L'absis és, a l'interior, de planta semicircular ultrapassada, obert a la nau mitjançant un ample arc toral, resolt com un arc triomfal. Si bé anteriorment tot l'interior era arrebossat, en descobrir-se els paraments després de la restauració efectuada a l'entorn de la dècada de 1990, s'ha posat de manifest que l'arc triomfal està format per dues estructures juxtaposades. La meitat de ponent és un arc correctament adovellat, mentre que la part de llevant no correspon a un arc, sinó que és un mur retallat en forma d'arc per adaptar la relació entre l'absis i la nau adossada a ponent. Per l'estat actual de les estructures sembla clar que aquest mur tancava el recinte de l'absis actual, per ponent, si bé es desconeix si existia una porta o un arc triomfal més petit que posés en relació l'absis amb la resta de l'estructura aleshores existent. L'absis és cobert amb una cúpula hemisfèrica, suportada pel mur semicircular en el costat de llevant. La unió amb el mur de ponent, de concepció rectilínia, es resol amb dues trompes còniques, que posen en evidència que ja des de l'origen l'absis fou concebut amb un tancament pla al costat de ponent.

En l'estat actual, especialment després dels treballs de restauració, sembla clar que l'església de Sant Bartomeu del Tossal és el resultat d'un procés constructiu complex, a partir d'un edifici primitiu, al qual correspondria l'absis actual. Possiblement era un edifici exempt, de planta central, sense nau, al qual s'hauria afegit, probablement al segle XI, la nau actual.

L'estructura constructiva, de carreuó a penes escairat i disposat en filades irregulars, no aporta dades sobre la filiació cronològica de les diferents parts de l'edifici, llevat de les parts més tardanes -campanar, porta i capella fonda-, construïdes essencialment amb carreus ben tallats i polits.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que Sant Bartomeu, quin martiri el fa mereixedor de ser considerat excels patró de Catalunya, de Palestina, del Kurdistán,.... , elevi a l’ Altíssim la pregària dels poble català  per assolir la seva llibertat nacional, i la de tots els pobles i persones que pateixen ocupació, repressió, injustícia,...   

dimarts, 1 d’abril del 2025

CAPELLA DE TREMOLOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU I ON ES CANTAVEN ELS GOIGS DE SANTA APOL·LÒNIA. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tremolosa-les-llosses

Llegia; senzilla capella és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, que és coberta amb volta de quart d’esfera.

 


La coberta es veu sobrealçada o, almenys, amb el seu pendent més planer que l’original, segons els senyals que es poden veure des de l’exterior al mur frontal de l’absis, que es troba sobre un arc de descàrrega.

 

La porta, que és acabada amb una arcada amb llinda i timpà sense esculpir, es troba a la façana de migjorn i damunt seu hi ha una finestra cruciforme, la qual, malgrat haver estat resseguida amb morter a l’exterior, es manté en la seva forma en tot el seu gruix d’l m.

 

La finestra absidal, de doble esqueixada, i tot l’interior de l’absis, queden ocults per un retaule del final del segle XIX. L’absis té una meitat coberta amb lloses de pedra i l’altra amb teules en substitució d’un cobert que hi havia adossat i que fa poc fou suprimit.

 

A la façana de migjorn hi ha una lluerna, la qual té tots els indicis d’ésser originària, tapada per la cara interior.

 

Llevat de la superfície interior de l’absis, que és de carreuons vistos, la resta de paraments i voltes interiors han estat enguixats i pintats.

 

A la façana de ponent hi han estat afegits un acabat i un campanar de cadireta, fets de maó.

 

L’aparell originari ha estat fet amb carreuons ben tallats i ordenadament col·locats amb menudalls i en filades força regulars.

 

Tot el conjunt, llevat de la teulada de l’absis, es manté en bon estat de conservació.

 

Per la seva estructura i la seva construcció, l’església segueix les formes pròpies de l’arquitectura rural, on els models de l’arquitectura del segle XI perduraren fins ben avançat el segle següent.


El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.


L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.


El topònim, deriva de  del trèmol (Populus tremula ) ,  una espècie de pollancre de la família de les salicàcies. També rep el nom de pollancre trèmol, poll trèmol, poll gavatx, tremolera o tremoleta.




Ens agradarà rebre imatges del interior, i si existeixen els Goigs a la Marededéu, a  l’email castellardiari@gmail.com , també, també, l'explicació dels Goigs a Santa Apol·lònia, intuïm que en algun moment es devia canviar l'advocació originària. 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/10/goigs-santa-apollonia-la-tremolosa-les.html


https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-santa-maria-de-tremolosa-a-les-llosses/


https://oncat.iec.cat/documents/VII/342.pdf


El sostre demogràfic de les Llosses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;    es tancava l’exercici 2024 amb 199 habitants de dret al terme de les Llosses, i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.


La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.