Llegia; entremig de les runes de cases de l'antic poblat d’Encús hi havia l'antiga parroquial de Sant Martí,
amb la teulada ensorrada de pocs anys, car en les darreres dècades els militars
de Talarn l'havien coberta (com ho testimoniava una làpida trencada que hi
havia a l'interior).
L’any 2009 fou restaurada
Sant Martí és un temple petit, d'una sola nau i capçalera plana. La
teulada, recuperada per la restauració, era (i és) a tres vessants determinats
per una biga carenera, que s'aguanta al vèrtex de la testera de la façana i a
una encavallada situada sobre la capçalera; biga i encavallada formen el
tremujal dels tres vessants. A la façana hi ha la porta, de bon dovellatge, que
forma arc de mig punt (que no sembla medieval).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Talarn._Castill%C3%B3_d%27Enc%C3%BAs._Santa_Maria_9.JPG
Interiorment, al mur de tramuntana hi ha un arcosoli d'aparença medieval,
cobert amb volta de mig punt; lloc on sovint s'allotjava un sarcòfag. A migdia
i a tramuntana del presbiteri, hi ha sengles finestretes espitllerades d'arc de
mig punt. En tot l'edifici els murs són de carreu petit i irregular, desbastat
a cop de maceta, lligat amb morter i aparellat en filades. És un tipus de
parament que si bé fa pensar en el primer romànic, sembla que en aquest cas és
obra medieval tardana, de difícil datació.
De l’església del Castell d’Encús, advocada a la Marededéu, mal dita Santa
Maria per l’Església herètica del REINO
DE ESPAÑA, en diu l’enciclopèdia:
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-castello-dencus-talarn
No ens cansarem de recordar que el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
El sostre demogràfic del Pallars jussà s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc on no viuen.
Ens agradarà, si existeixen, rebre imatges de la Marededéu a l’email
castellardiari@gmail.com
https://castelldencus.com/historia/
Que Sant Martí i la Marededéu elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català
per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada