dilluns, 7 d’abril del 2025

SANTUARI DE SENTFORES, ON ES VENERA A LA MAREDEDÉU. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sentfores-sant-marti-de-tous


L’església de Sentfores, advocada a la Marededéu , es documenta l’any 1294 en el testament de Berenguer Paloma, veí del terme de Tous, el qual entre les deixes piadoses que feu a les esglésies d’aquest terme, es troba la de Sentfores (Salifores).

 

L’edifici primitiu fou substituït per un altre de nou vers l’any 1656, com es fa constar en una inscripció de la llinda de la porta d’entrada. Encara s’hi feren reformes posteriors a causa de l’afluència de feligresos. Actualment continua conservant les seves funcions de santuari marià.

 



Segons consta, en aquesta església es venerava una talla romànica, de fusta policromada, que representava la Mare de Déu sedent amb el Nen Jesús, tipologia freqüent en aquesta època.

 


Actualment la talla originària ja no existeix, en el seu lloc es troba una reproducció que no sabem si és estrictament fidel a l’original. Aquesta imitació no és de fusta, però és policromada i reflecteix una tipologia pròpia de les talles de fusta de la primera meitat del segle XIII: Mare de Déu sedent, coronada i subjectant una bola amb la mà esquerra, amb el nen Jesús assegut sobre el genoll esquerre, coronat també, beneint amb la mà dreta i mostrant el llibre amb l’esquerra. El setial és de tipus bizantí amb coixí rodó.

 

La imatge original fou substituïda per la reproducció als voltants de l’any 1954, data en què es va voler millorar l’edifici amb motiu de la proclamació de l’any marià. Fins aquest moment, i a causa del seu mal estat de conservació i a les modes litúrgiques de l’època, la marededéu es presentava a la veneració dels fidels vestida amb una mena de capa i túnica que tapava tota la talla a excepció del rostre i les mans que eren les parts menys deteriorades (així es veu en algunes fotografies antigues i dibuixada en alguns “goigs de la Mare de Déu” anteriors al 1954).

 

Pel motiu abans esmentat la imatge es va portar, pel que sembla, a un taller de Vic, on es va prendre la decisió de fer la reproducció actual a partir de les restes de la talla original. Des d’aquest moment es desconeix la fi que van tenir, però sembla que aquesta talla no ha estat mai al Museu Episcopal de Vic ni abans ni després del 1954, segons informació obtinguda tant a l’arxiu del museu com del seu director.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-sentfores


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/poema-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html


https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/02/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html


 El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.


L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.