Llegia de Santa Magdalena de Mucoró , situada a uns set quilòmetres al nord-oest del
nucli urbà de la població de Móra d'Ebre, amb accés des del camí del Repetidor,
prop del mas del Peixer, a la comarca de la Ribera d’Ebre
Església rehabilitada formada per una sola nau rectangular amb la capçalera
carrada orientada a llevant.
La porta d'accés a l'interior està situada al mur de tramuntana. Es tracta
d'un portal d'arc de mig punt bastit amb lloses disposades a sardinell, probablement
restituïda. L'altra gran obertura, de nova planta, està situada al mur de
ponent. Es tracta d'un gran finestral d'arc rebaixat bastit en pedra desbastada
disposada a sardinell. El vidre d'aquest obertura és fix. Al mur de migdia hi
ha tres contraforts de reforç bastits en formigó.
https://www.facebook.com/photo?fbid=10223511448773892&set=pcb.10223511450493935
La construcció original, localitzada a la part inferior dels paraments
perimetrals, està bastida en lloses i pedra desbastada, lligada amb morter de
calç i disposada irregularment. En determinats punts s'observa la disposició
d'aquestes lloses en "opus spicatum". La rehabilitació d'aquests
paraments presenta pedra desbastada de diverses mides, disposada de manera més
o menys regulars.
La nau interior conserva un total de quatre arcs diafragmàtics originals,
més l'arrencament d'un cinquè. Són arcs apuntats, amb un angle molt obert, i
estan bastits amb lloses de pedra col·locades a plec de llibre. Aquests arcs
sostenen la coberta de dos vessants de fusta, que ha estat completament
restituïda, de la mateixa manera que l'alçat dels murs perimetrals del temple.
L'ara d'altar és de pedra i el paviment interior de rajola, de nova factura.
https://www.guimera.blog/tribuna/maria-de-magdala-la-magdalena/
La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor
en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap
màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones
acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades
d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual
havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta
secundaria d’or, un petit treball d’investigació :
Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades.
Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben
gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva
ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara
avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ;
aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc
on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells
territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar
en els seus períodes d’esbarjo.
No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i
següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria
Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en
endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a
conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set
dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la
mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels
cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat
un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa
primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el
posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la
multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de
les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una
vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.
Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora
de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb
d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus
deixebles, el paper de les torres, sol ser més ensalzat que els dels fonaments,
sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.
Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la
seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria,
mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que
aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera
als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser
vídues en primeres noces.
Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment
generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no
subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de
Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la
d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt.
18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres
testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en
el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la
resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui
en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en
la persona de la Magdalena.
Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà
testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació
rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .
La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena
va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va
morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle
VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per
visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren
traslladades a Constantinopla.
Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident,
Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la
Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida
visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres
catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una
mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la
Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència
silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de
Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys
per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.
Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes
persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense
demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de
Déu.
Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplars dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/06/goigs-santa-maria-magdalena.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11546
Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos , andorrans , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís, , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
.jpeg)
.jpeg)
