dissabte, 6 de setembre del 2025

SANT MARTÍ DE LA PLANA. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-la-plana-coll-de-nargo



Fotografia de 1985. L'autor era  l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d. ,  fotògraf de Patrimoni, notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que esperem rebre dades a l’email castellardiari@gmail.com

L'església de la Plana , advocada a  Sant Martí es trobava   gairebé ensorrada , ha estat abandonat molts anys fins que recentment s'ha restaurat.

Es conserven els murs de l'absis i el campanar.

A l'àmbit de la nau s'hi ha construït una capella rectangular coberta amb volta de canó.

A la llinda hi ha la data 1856. L'edifici original era d'una sola nau, segurament devia estar coberta per volta de canó. El mur de ponent fou conservat per a la construcció de la capella actual.

 El campanar és una torre prismàtica amb finestres d'una sola esqueixada en dos dels murs mentre que en els altres hi ha finestres de doble esqueixada. És la part més ben conservada de l'edifici original.

L'absis presenta un fris d'arcuacions llombardes i lesenes. L'aparell és de carreus ben ordenats, amb alternança de pedra tosca i hi queden restes d'arrebossat amb incisions per imitar la forma dels carreus. Podem datar l'església de Sant Martí de la Plana al segle XI, tot i que va patir grans transformacions al segle XIX.

 El campanar recorda al de Santa Maria de Remolins, que és allà a la vora, i de fet s'allunya dels altres models de l'època. Es tracta d'un punt de referència paisatgístic en el terme de Valldarques.

L'any 1904 la capella de Sant Martí encara tenia culte.





https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15521

http://www.sellent.cat/ICulte.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Coll de Nargó, s’assolia al cens de 1857 amb 2150 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 587 habitants de dret.

Els delictes es poden cometre per acció o per omissió.  Durant la dictadura franquista en la seva majoria ens que feien referència a Catalunya i/o els catalans es duien a terme per acció, d’ençà de 1978, i la posterior entrada a la Comunitat Europea és l’omissió la forma “ habitual “ , un clar exemple eren les declaracions del ministre Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968)

https://www.regio7.cat/espanya/2025/09/05/puente-admet-rodalies-xarxa-mes-121255973.html

I les més famoses dites per Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) “Les hemos destrozado el sistema sanitario”, que  no han tingut cap sanció jurídica.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

Tenim el costum d’incloure enllaços per als qui volen aprofundir.  Dissortadament a Internet fallen amb massa freqüència,  està que la IA és més artificial que intel·ligent

Alguna dada essencial en relació al titular de la parròquia :

Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels  que tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions. 

Que sant Martí que es partia la capa amb els més pobres ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern