https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7474
L’esglesiola de la Marededéu del Mar, mal dita Santa Maria dels Masos o del Mar , per la influència
nefanda dels nostres botxins que neguen allò que s’acordava al Concili d-Efes
de l’any 431, i que converteix en herètica
l’església que s’autoreconeix com nacional catòlica, i que portava la seva irreverència
en fer anar sota pal·li al dictador.
Llegia que troba documentada des del segle IX com pertanyent al monestir de
Sant Medir, precedent de Santa Maria d'Amer. L'antic cenobi era denominat Santa
Maria de Càrcer.
L'edifici actual data probablement dels segles XVI-XVII.
Situada en un turó proper a la carretera de Torroella a l'Estartit i
adossada a un mas, és un petit edifici d'una nau amb volta de canó, capçalera
carrada i coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel als murs laterals.
La façana d'accés té una porta rectangular emmarcada en pedra i una finestra de
la mateixa tipologia.
Al capcer hi ha un campanar de cadireta que té una obertura d'arc de mig
punt.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/12/goigs-santa-maria-del-mar-els-masos-de.html
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu, mal dita Santa Maria , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina actuï de forma immediata.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada