https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-2
https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-tresors-de-santa-magdalena
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39992
Llegia que l'església es troba ubicada en un pendent de la muntanya, aprofitant un clar que queda al costat de l'antiga font, i allunyada de nuclis de població i de cases.
És una construcció de petites dimensions, d'una sola nau, orientada a llevant, de planta rectangular, amb un campanar d'espadanya sobre el carener de la teulada. L'absis és quadrat i no queda diferenciat respecte de la nau, tot i que el mur de migdia sobresurt el cos de la sagristia. Tot l'edifici és cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de pedra basta de diferents dimensions, amb algunes cantoneres escairades.
La porta és d'arc de mig punt adovellat, de factura molt rústega i amb dovelles de pedra tosca, amb una inscripció tallada en un bloc de pedra ubicada al costat dret, on posa la data de construcció, 1663, amb el crismó al centre (JHS) i a sota una roda de la sort o marca de picapedrer. A la part superior de la façana hi ha un petit òcul que dona llum a l'interior.
Interiorment el sostre és de volta de canó arrebossada simple, presbiteri quadrat, amb la sagristia amb accés des de la zona de l'altar pel costat dret. Separa l'absis de la nau un cancell de reixa de ferro forjat que té una porta a la part central.
A l'entrada hi ha un petit cor format per un empostissat de fusta al qual s'accedeix per una escala lateral.
El campanar d'espadanya és de factura tardana o posterior a la capella original, fet amb maó arrebossat i d'un sol ull. Acull una petita campana.
La façana de ponent presenta tres mènsules que reforcen la subjecció de la teulada que en aquest costat presenta un voladís més ampli per garantir la protecció de la zona nord de l'edifici.
També es conserva a l'interior, encastada a la paret, una petita pica baptismal de pedra
El conjunt mostra un edifici de factura popular, fet amb materials trobats a l'entorn, ja que la pedra no està ben escairada i és de diferents mides, amb un tipus de construcció molt rudimentària i que demostra que la factura va ser feta per persones que no dominaven la tècnica constructiva.
A l'exterior es conserva una creu de pedró amb una inscripció il·legible a la base de pedra. Així com una font que actualment es nodreix d'aigua canalitzada
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-magdalena
https://es.wallapop.com/item/goigs-de-santa-maria-magdalena-1124695204
La figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula, ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortir set dimonis. En el seu moment vaig fer en relació a aquesta secundaria d’or, un petit treball d’investigació :
Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades. Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ; aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar en els seus períodes d’esbarjo.
No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics ,que posarà en endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una vegada més – la trobem juntament amb Maria, mare de Jesús en el seu dolor.
Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus deixebles, el paper de les torres, sol ser més ensalzat que els dels fonaments, sàpiguen tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.
Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria, mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser vídues en primeres noces.
Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt. 18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en la persona de la Magdalena.
Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .
La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les seves relíquies foren traslladades a Constantinopla.
Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident, Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la Provença a predicar l’evangeli. Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes, i aquesta advocació del Pla de la Garga en seria clarament una mostra. Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.
Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de Déu.
Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels vallcebresos , berguedans , ,noguerencs , aranesos , andorrans , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís, , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.
Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara - investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.
inFeliços els perseguidors dels justos, de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada