https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/convent-de-valldonzella
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13880
Llegia, les obres dissenyades i dirigies
per l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877 - ídem, 1937) van començar el 1911 i el 1913
les monges ja pogueren traslladar-s’hi, tot i que l’església no fou consagrada
fins al 1922.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , la comunitat es
disgregà: algunes marxaren a l’estranger i altres a cases de familiars.
El monestir va ser alterat i transformat en dispensari i hospital
antituberculós gràcies al seu emplaçament assolellat a la falda del Tibidabo.
Després del 1939, el monestir fou restaurat – ens agradarà tenir noticia de
l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com - i retornat al seu ús, i fins a l’actualitat la
comunitat viu a aquest edifici.
El 1956 es fundà la Federació de Monges Cistercenques d’Espanya, impulsada
i presidida per l’abadessa M Esperança Suñol.
El Monestir de Valldonzella esdevingué la Casa de Formació de totes les monges
cistercenques d’Espanya.
Avui, el monestir continua sent un espai de pregària, silenci i acollida,
obert a la ciutat i fidel a la seva tradició de la vida monàstica cistercenca
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge
Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA
MARIA, amb tot els respecte a les –
poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament
correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense
ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió
que tingui a Jesucrist com a fonament.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària de tots els que per
qualsevol raó pateixen en aquest món.
Amén !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada