dissabte, 25 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. BANYOLES. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14931

Església de planta rectangular aixecada a la cantonada de dos carrers. L'exterior és poc interessant, amb pedra vista sense arrebossar. Només destaquem el frontó superior de l'entrada de ponent, i el més petit, però trencat, de la porta. La coberta és a dues aigües. 




A l'interior presenta una sola nau amb capelles laterals. Per marcar la separació entre aquestes darreres s'utilitza pilastres -algunes d'elles daurades de fust estriat i capitells corintis-. En un primer pis, també observable a l'exterior, s'obren un seguit de finestres amb gelosies que permeten a les monges el seguiment de la litúrgia sense ser vistes pels parroquians. La volta és de creueria, amb algunes claus decorades profusament. Si traslladem la nostra atenció a l'absis podem veure en diverses pintures de motius marians: el centre una àmplia fornícula serveix per acollir la imatge de la Verge i el Nen. En aquesta zona absidal, a més, la volta està pintada de blau -símbol del cel dels justos i dels Sants-. Tot l'edifici és d'una extrema senzillesa compositiva. Potser l'interior presenta elements amb majors pretensions, però aquests als ulls contemporanis no deixen de ser "kitsch" i de baixa qualitat.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/reforma-de-lesglesia-del-carme

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/cobles-la-mare-de-deu-del-carme.html


Oh Marededéu, Mare de llum i esperança,

 

Acull avui la veu humil però ferma del teu poble,

la pregària dels banyolins i de tots els catalans

que, des del record i la memòria, alcem els ulls cap a Tu.

 

Tu que coneixes el pes de la història

i les ferides que travessen els segles,

escolta el clam d’una terra que no oblida

ni el seu origen, ni la seva dignitat.

 

Des de 1714, el nostre anhel no s’ha extingit,

sinó que ha crescut en silenci, en resistència, en cultura i en paraula.

Beneeix aquest desig de llibertat,

que no neix de l’odi, sinó de l’amor profund a la nostra terra,

a la nostra llengua i a la nostra gent.

 

Dóna’ns força per caminar amb justícia,

saviesa per actuar amb rectitud,

i coratge per mantenir-nos fidels

als valors de pau, democràcia i respecte.

 

Eleva, Mare estimada, aquesta pregària fins a l’Altíssim,

i guia el nostre poble perquè, sense rancor però amb fermesa,

pugui assolir el seu destí en llibertat.

 

Que la nostra veu sigui sempre digna,

i que la nostra causa sigui sempre noble.

 

Amén.