No sabia trobar l’autor de la Torre de la Sagrera, al Carrer de Berenguer
de Palou, 64-66, Sant Andreu, 08027 Barcelona
, terme municipal de Sant Martí de Provençals, quan s’aixecava a darreries dels segle XIX. Ens agradarà
tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gail.com
La casa ha rebut diferents noms: Torre de la Marquesa – de quina ? - , Torre Ruscà, Torre del Genovès o
el Xalet, abans de ser batejada amb el nom actual, Torre de La Sagrera.
Expliquen que l’any 1897 s’estava treballant en la seva edificació, sobre
uns terrenys propietat de l’industrial i polític Joan Arpí i Cantí – darrer alcalde
de sant Martí de Provençals - al aleshores
barri de La Sagrera. No us sembla poc versemblant que ningú recordi
el nom del mestre d’obres i/o arquitecte ?.
Els seus orígens com a residència
privada a finals del segle XIX, canviarien els seus usos al llarg del temps,
sobretot a partir dels anys 30, quan va encabir, un projecte d’escola pública en els dies foscos que seguien a l’alçament
dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, en una més de les
moltes traïcions que conformen la historia del REINO, s’hi feia ‘un refugi antiaeri.
Seguint la normativa del moment, implantada per la Generalitat Republicana , els edificis privats destinats a escoles havien de reunir unes condicions funcionals molt concretes, per la qual cosa, la casa fou objecte d’un projecte de remodelació que fou elaborat per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987)
.jfif)
Desprès de la victòria dels sediciosos
a partir dels anys 40, va formar
part d’un edifici administratiu i residencial associat al complex industrial de
Joaquim Morel Ribalta, , industrial fabricant de licors destil·lats i
propietari de l’empresa Licores Sorel, que reformaria tot el recinte a partir
de l’any 1941, i mantindrà la seva activitat a la zona fins als anys vuitanta.
Després del seu desús va restar ocupada durant anys.
https://www.torrelasagrera.cat/ledifici/historia-de-ledifici
Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada
fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats.
Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars
de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens
la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.
Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens
alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com ,
coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres
represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No
deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.
Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a
aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada