dimarts, 22 de setembre del 2026

IN MEMORIAM. ERMITA DE SANT ONOFRE. LA BADALONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

https://web.archive.org/web/20181028225943/https://www.cpnl.cat/media/upload/arxius/Badalona/Les%20nostres%20ermites.pdf

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5923

Des de la marxa del monestir dels monjos, el 1835, l’ermita va quedar abandonada i servia sovint d’estable per aixoplugar els ramats .

El 1957 els socis del Centre Excursionista de Badalona la van restaurar.





En la festa d’inauguració es posà una talla del sant, donada per Francesca Güell Lopez  (1885-1976), (propietària del monestir).




https://lamurtra.cat/soletud-i-silenci/francesca-guell/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/08/goigs-sant-onofre-badalona-barcelones.html

Els “ nous rics d’ara”, des del “ ximpanzé ros americà” fins als Aznar, Gonzalez , Rajoy, Feijóo , .., que feien les seves fortunes de forma poc “ ortodoxa “  , estan lluny, MOLT lluny, d’aquells patricis que embellien  el món.

Que Sant Onofre l’anacoreta del desert egipci (segle  IV) que va viure seixanta anys fent penitència i  alimentant-se només de vegetals, elevi a l’Altíssim la pregària dels badalonins i catalans que malden des de 1714 per recuperar  la seva llibertat nacional.