dijous, 23 d’agost del 2012

SANTA MARIA DEL GRAU EN TERME DE FALS A LA COMARCA DEL BAGES

L’Enric Sànchez-Cid amb aquesta crònica – la segona de divuit - continua fent-nos partícips de les ermites, capelles, esglesioles i esglésies, on ha trobat carreus foradats com a us de finestres, gelosies i òculs. El tema – gens estudiat pel que tenim coneixement - sembla molt interessant, i agraïm des d’ara les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


A Santa Maria del Grau – segons el ‘mestre’ Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997), el topònim deriva del llatí gradus, amb el sentit ‘ pas, graó, esglaó ‘, s’hi accedeix des de la C-25(Eix Transversal), en la sortida que indica ‘a Fals¡ i un cop s’ha passat aquesta població, apareix, a mà esquerra, l’indicador de la pista que mena a l’ermita de Santa Maria del Grau.


El lloc i l’església apareixen citats el 1039. L’església tingué categoria de parròquia, que com a conseqüència de la despoblació, va perdre en benefici de Sant Vicenç de Fals, de la que serà sufragània amb categoria de capella rural.

Es tracta d’una construcció formada per dos cossos d’edifici d’èpoques immediates, però força separades cronològicament: la nau correspon a una obra romànica edificada avançat el segle XII, o potser, fins i tot, al principi del segle XIII, mentre que l’atri, abans capçalera, és una construcció preromànica que s’ha aprofitat.

El santuari preromànic, que actualment és utilitzat com a atri, presenta una planta gairebé quadrada i és cobert amb una volta de falsa ferradura, bastant alta, feta amb lloses disposades a plec de llibre, sota les quals encara són ben patents les empremtes de l’encanyissat. El mur de llevant sobresurt un bon tros dels dos restants i marca el doble vessant de la teulada.

A la façana de tramuntana hi ha una finestra d’una sola esqueixada que té una gelosia formada per un sol carreu amb una perforació. Una altra finestra, també d’una sola esqueixada, presenta una gelosia de dos perforacions.



Deixat a terra i junt al mur de tramuntana, ha quedat abandonat una gran pedra d’un metre per metre, aproximadament, amb un forat centrat que ocupa casi tot l’espai, resseguit per un bordó d’uns 5 cm. Sembla que es tracti d’un carreu perforat per ser utilitzat con a òcul d’una façana.


D’aquest temple correspon la imatge de la Mare de Déu i l’Infant, en mal estat de conservació, que es troba en el Museu de la Seu d’Urgell. Està assentada en un tron escambell amb muntants de secció quadrada amb una bola al cap d’amunt. No porta corona. La cabellera, que no es pot precisar pel deteriorament, li arriba fins les espatlles. De cara rodona, boca petita i ulls ametllats. El mantell passa per fora del braç dret i s’arreplega sobre la falda. El vestit de coll rodó arriba fins els peus que són una de les parts més deteriorades. Amb la ma dreta sosté una bola i, amb l’esquerra, al Fill per les natges.


L’Infant, de cara rodona i cabellera curta, en posició d’assegut queda sobre la cama esquerra de la Mare. No es distingeixen característiques del vestit. Tampoc porta corona. Allarga la mà dreta fins tocar la bola que sosté la Mare.

dimecres, 22 d’agost del 2012

ERMITA DELS APÒSTOLS. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS

Anàvem La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Castellar de la Ribera que té una extensió de 60 quilometres quadrats i una població de dret de 170 persones.

Cercàvem l’esglesiola dedicada als apòstols , Sant Felip i Sant Jaume Menor, l'actual edificació si hem de creure la inscripció de la llinda data de 1808; Mossèn Antoni Bach i Riu , sosté que l'ermita és d'origen medieval.

L’ermita s'aixeca al mig del bosc al terme de Clarà, poble integrat actualment dins del municipi de Castellar de la Ribera.



Pel que fa a la descripció tècnica llegim : Capella de planta rectangular i campanar d'espadanya d'una sola finestra a la cara nord-est. Porta d'entrada amb llinda monolítica on apareix la data de 1808. Al mur sud-est, hi ha una obertura molt petita. La capella està assentada sobre la codina. A l'interior de la nau, els paraments estan enguixats i pintats. Volta de canó a l'interior.



El primer diumenge de maig, s’hi celebra una festa , en la qual es beneeix el pa que serà posteriorment repartir entre els assistents.

Esglesioles, ermites i capelles, son testimoni d’un temps en que des del poder – aleshores feudal – les persones naixien, vivien i morien, adscrites a un tros de terra del que en formaven part al mateix nivell que les pedres, els arbres i/o les besties.

Ens semblava extremament lúcida, la reflexió que escoltàvem de boca d’un pagès; aleshores la lluita i/o la resistència eren sortides difícils però possibles, coneixem al sàtrapa , que vivia també entre nosaltres. Ara sota la ‘democràcia del lliure mercat’, mancats dels serveis més bàsics, conscientment desprotegits pels poders ‘públics’, haurem d’acabar marxant tots, la lluita no té cap sentit; contra qui ?, Solsona?,Barcelona?, Madrid ? ,Brussel•les ?, Washington ?,...

Enyorança dels dèspotes coneguts.

dimarts, 21 d’agost del 2012

LA ‘CASA ROSADA’ DE L’EMILI SALA CORTÉS A LA GARRIGA

No havíem fet gaires progressos en la nostra tasca de voler desvetllar dades de la vida i l’obra d’aquest arquitecte , incomprensiblement menystingut per l’Enciclopèdia catalana – menys ‘GRAN’ justament per aquesta absència - ; per això demanem ara la col•laboració dels garriguencs o garrigans perquè s’arribin fins al Registre Civil, i demani’m veure el llibre de defuncions dels anys 1920-1921, si troben inscrit el traspàs de l’Emili Sala Cortés, que prenguin nota del llibre i foli, i de totes les anotacions o notes marginals que constin a l’assentament - és una activitat que no els comportarà cap despesa econòmica – i ens ho facin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Pensem que la seva condició d’arquitecte dels Tolrà, primer de D. Josep Tolrà Avellà , i desprès de la seva vídua Dª Emilia Carles Tolrà, primera marquesa de Sant Esteve de Castellar, va comportar-li l’extensió a la seva persona , de les filies , i sobretot les fòbies que despertava aquesta noble família. Només així s’explica que no es faci esment de la seva mort al diari la Vanguardia, que pertanyia i pertany encara, als Comtes de Godó.

La que fou casa Emili Sala Cortés, és avui la seu de CERAC, entitat sense ànim de lucre , declarada d'utilitat pública el 1996, quina finalitat principal és l'atenció i tractament de les persones amb trastorns de l'espectre autista.



De la descripció tècnica de la casa llegim : Vivenda unifamiliar aïllada. Consta de soterrani, planta baixa i pis. Façanes estucades. A la façana de la Ronda hi ha dues finestres seriades, les divisòries són pilastres coronades per un capitell compost. Les obertures de la resta de façanes estan encerclades amb esgrafiats geomètrics florals. Les cantonades també estan esgrafiades amb motius vegetals. Es de destacar el capçal amb formes sinuoses amb volutes els extrems, les de la biga carenera limiten una espadanya composada per dues columnes de capitell composts.


Les seves ‘margarides’ se’ns fan visibles a la tanca de la porta d’entrada a la finca.


Cada dia que passa sense que Catalunya conegui i reconegui, la vida i l’obra de l’Emili Sala Cortés, ens fa perdre més i més, la nostra reivindicada condició de nació il•lustrada.

Us deixo una llista d’enllaços que en parlen, dissortadament però, la majoria es limiten a fer un copiar/pegar

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/edifici-de-lajuntament-de-castellar-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/emili-sala-cortes-esborrany-per-una.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/emili-sala-cortes-ii-esborrany-per-una.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/emili-sala-cortes-larquitecte-versatil.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/la-llar-cottet-la-garriga-obra-de.html
http://emilisala.blogspot.com.es/p/historia.html
http://epdlp.com/arquitecto.php?id=5628
http://perso.wanadoo.es/historiaderubi/escoles_ribas.htm
http://relatsencatala.cat/relat/el-panteo-de-la-familia-fargas-a-la-doma-la-garriga/1039931
http://relatsencatala.cat/relat/les-flors-de-lemili-sala-cortes-a-les-escoles-del-patronat-tolra-a-castellar-del-valles/1039915
http://relatsencatala.cat/relat/les-margarides-de-lemili-sala-cortes-a-la-ronda-del-carril/1040051
http://relatsencatala.cat/relat/villa-adauta-de-la-garriga/1039998
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/06/safareigs-de-la-baixada-del-calvari.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/el-palau-tolra-de-castellar-del-valles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/les-flors-demili-sala-i-cortes.html
http://www.casabatllo.es/content/pdf/dossier-casa-batllo.pdf
http://www.minube.com/tag/emili-sala-cortes-barcelona-c1239
http://www.photaki.es/fotos-emili-sala-cortes-p1
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3725
http://www.psicologia2000.com/es/enciclopedia-general-psicologia-on-line-wiki-letra-e/37803-emili-sala-cortes.html
http://www.urbanity.es/foro/edificios-en-general-cat/18363-barcelona-casa-elizalde-emili-sala-i-cortes.html
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-emilia-carles-vda-de-tolr

Qualsevol acció que pugueu fer – per petita que sigui – en la línia de desvetllar dades de la vida i l’obra de l’Emili Sala Cortés, Catalunya us ho agrairà.

dilluns, 20 d’agost del 2012

EL RELLOTGE DEL MAS ANTICH, A LA VILA MARINERA DEL MASNOU , AL MARESME

No ens sorprenia a la Maria Jesús Lorente Ruiz i a l’Antonio Mora Vergés, que no es fes esment del Mas Antich, a la llista de Torres de guaita i castells de la Costa de Barcelona-Maresme, la doble barrera que formen la via fèrria i la carretera N-II han comportat una suburbialització - en el sentit castellà ‘antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents’.

http://www.costadebarcelonamaresme.cat/img_upload/actividades/17063.pdf?parametre=982


en el monogràfic DOS-CENTS ANYS D’INDEPENDÈNCIA MUNICIPAL, es fa referència en ELS VEÏNATS MARÍTIMS DE SANT MARTÍ DE TEIÀ I SANT FÈLIX D’ALELLA, a l’aixopluc de les sis torres de defensa que, des del Mas Antich,...

No hi ha – a la xarxa – gaire informació d’aquesta casa; el nom acabat en ch ens fa pensar en un propietari d’origen possiblement jueu, i alhora es reivindica en contraposició amb el nom de Vila ‘ El Masnou’ com una de cases ‘fortes’ de la contrada.

Al rellotge – avui a l’ombra – llueix una llegenda "Nulla fluat cujus non memniscere velis", hom sospita que ‘cujus’, hauria de ser ‘cuius’ , però se’m escapa el sentit últim; m’agradarà rebre traduccions i/o propostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT JULIÀ DE CEURÓ AL SOLSONÈS

La Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, ens arribàvem fins l’encastellada església de Sant Julià del Ceuró; és un edifici d'una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, decorat amb arcuacions llombardes repartides per lesenes, la finestra del centre de l' absis és de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat.


El parament és de pedres escairades a cops de maceta, col•locades en fileres irregulars però uniformes.


L' edifici té una part sobrealçada d'època posterior. La coberta és de dues vessants a la nau i cònica a l' absis. La decoració de les façanes ha estat resolta amb un fris d'arcuacions entre lesenes. El campanar d'espadanya, té dues finestres. Tant aquest com el frontis, arrebossat, són una obra posterior perquè l'any 1905 un llamp va destruir la façana de l'edifici. L'interior de l'església va ser molt modificat quan fou realçada la nau i hom suplí la volta original amb una coberta de llunetes i creueria.


A la fi del segle XVI i al principi del XVII hi pintà dos retaules el pintor local Josep Fretó, que es féu popular a la contrada. Un es conserva al Museu Diocesà de Solsona i el major fou traslladat el 1880 al santuari de Savila, on seria destruït en els dies foscos del genocidi contra Catalunya de 1936-39 . La festa major se celebra per Sant Julià, patró de la parròquia, el 7 de gener, i es fa una festa a l'ermita de la Mare de Déu de Savila el cinquè diumenge després de Pasqua.

El topònim "Ceuró" ha sofert moltes variacions, nou en concret (en documents primitius es troben les formes Ozoró i Zouró, i també ha estat conegut per Odró i popularment per Cigró). Hi ha al respecte teories diverses :

Del llatí odor / que fa bona olor

Del llatí erōne / ORÓ m.

Espècie de cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc. (Tortosa, País Valencià, Balears). Els orons tortosins i valencians són de teixit de palma o d'espart; els baleàrics són de palla d'ordi, de joncs o de fonoll.


Aquest supòsit implicaria la gran feracitat d’aquestes terres que faria necessari comptar amb un nombre inusual d’orons.

El lloc és esmentat ja el 1094 En tenia la senyoria la noble família Miró (com a Navès), que la cedí el 1100 a l'església de Santa Maria de Solsona. En foren feudataris per l'església de Solsona Guillem i Bernat de la Vansa. Formà municipi al segle XIX amb Pampe.


M’aturaria per recollir una imatge del petit fossar; és un veritable lloc de repòs i pau, i això malgrat la trivialització de la mort, la societat actual sembla imposar-nos.

diumenge, 19 d’agost del 2012

SANT JAUME DELS COMTALS

Demanava permís per accedir a l’interior de la finca en que es troba l’esglesiola de Sant Jaume; del lloc dels Comtals n’apareix testimoni ja l’any 1049, data en què els vescomtes de Barcelona , Udalard i Guilla i els seus fills, van vendre a l'abat de Santa Cecília de Montserat, Guillem, un alou situat al terme del castell de Bonifaci, en el lloc dels Comtals.

En un fogatge del 1365-70 apareix el mas Comtals depenent del monestir de Santa Cecília de Montserrat, s’esmenta sant Jaume sense atorgar-li cap especial rellevància, això fa pensar que aleshores devia ser la capella del mas Comtals.
Hi ha constància de la titularitat dominical fins l’any 1861 de la família noble manresana dels Soler de la Plana.

L'empresa Vidal, Vallès i Solà, d’ençà de l’any 1861, en serà la propietària. La naturalesa col•lectiva de la companyia ens permet suposar que l’ actualment dita ‘torre de l'amo’ és posterior.

L'any 1917 els germans Ramon i Pere Bach Escofet, adquireixen a la família Vidal la finca, la colònia i la fàbrica dels Comtals.

Us preguntem :

Foren ells qui aixecaren un primer edifici destinat a donar aixopluc a la propietat ?.

En cas afirmatiu, qui era l’arquitecte responsable?


Després de la guerra civil passa a mans de la família Villa, assolint el seu màxim creixement fins l’esclat de la crisis dels anys 60 en que tancarà.

D’aquesta família no se’n troben dades, voldríem saber :

Els noms i els cognoms , i la seva procedència.

En el període posterior a la Guerra Civil es varen fer remodelacions i/o obres a la Torre de l’Amo, com s’observa en les imatges de la web http://elscomtals.net/Historia/index.htm ; voldríem saber - som curiosos de mena - qui n’era el director tècnic ?.

Actualment la Torre de l’Amo és la seu d’una residència de la Fundació Ampans.

A Sant Jaume ja no s'hi diu missa els diumenges, si – encara – la diada del Sant, per Nadal, i en ocasió de les Caramelles.


De la descripció tècnica de l’església llegia : edifici d'una sola nau coberta amb volta apuntada i reforçada amb arcs torals. És d'origen romànic, però ha sofert modificacions i restauracions, en una d'elles s'allargà considerablement la nau.


Una arcada serveix d'unió entre l'antiga i la nova nau. L'aparell és fet amb blocs de pedra disposats en filades.


A sol ixent hi ha un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera.


Al mur de migdia s'alça un campanar de torre i s'obren dues finestres de mig punt adovellades que corresponen a refeccions obrades en l'edifici.


Hi ha dos portals d'accés, un a la banda nord i l'altre a ponent.

Es tracta d'una església senzilla que no degué passar de ser una capella rural lligada primer al mas Comtals, i successivament a la resta dels que n’han estat propietaris.

Ens agradarà rebre resposta de les nostres preguntes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 18 d’agost del 2012

LA TORRIBERA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET



Veníem 
 la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, de tornada de ‘veure de lluny’ la dita Torre Cardona, o torre Pallaresa, actualment dins el terme de Santa Coloma de Gramenet. Trobem una referència a la Vall Carcerenya ( com si fos un lloc exòtic ),  etimològicament  del llatí valle carcăra, ‘vall estreta’ (amb una forma llatina vulgar carcăra paral·lela a la clàssica carcer, ‘presó’). En l'alta edat mitjana apareix el topònim documentat amb les formes Vallecarchara (any 998) i Ualle carcera (any 1009). Valls estretes, també potser qualsevol sinònim : encaixades, angostes,.. penseu en aquest indret abans de la B-20, i fins i tot abans que la Ciutat de Santa Coloma és fet creditora a l’afegit Gramenet pel fet de Créixer con el gram: créixer molt de pressa.

La OLYMPUS FE-100 – ho fa en algunes ocasions – quan retratava la Torribera , positivava  un paisatge diferent al que veien els nostres ulls.


De l’indret trobava :  La Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), preocupada de millorar l'assistència dels malalts mentals, encomana al Dr. Martí i Julià (1914) un projecte d'organització dels serveis assistencials i mèdics.

A la I Assemblea de la Mancomunitat (1914) es recull la construcció d'una clínica mental al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. En l'informe tècnic de l'arquitecte Sr. Rubió [Joan Rubió i Bellver, Reus  24 d'abril de 1870, Barcelona 30 de novembre de 1952 ?. ], -sou pregats de confirmar-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com-; consta que: "La finca anomenada Torribera està situada al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i molt a prop del poble. L'orientació general de la finca, és de cara al migdia, de manera que el sol la il·lumina i escalfa totalment, la major part del dia. Les muntanyes formen una serralada que la resguarda dels vents. L'infrascrit creu, que difícilment podria trobar-se en les immediacions de Barcelona, una altra finca, que sota l'aspecte de l'orientació, fos tan adient com la Torribera per establir-hi una casa de salut i de benestar".

L'any 1926 la Diputació de Barcelona autoritza el començament de les obres. La inauguració fou a l'octubre de 1930, i s'hi van portar 90 malalts crònics de Sant Boi. En aquell temps s'edificà també l'església, 


– sou pregats de fer-nos saber l’advocació d’aquesta Capella - ,  el pavelló per a les infermeres, que després fou convent, i la casa del director.

L'any 1935 s'acabà la construcció dels pavellons ara anomenats Immaculada, Montserrat, Convent, porteria i Tanatori.

L’any 1942 acaben les obres dels pavellons de Lourdes i de Sagrat Cor, que van ser inaugurats el 1945 i 1946 respectivament.

 L'any 1962 finalitzaren les obres del pavelló de Sant Pau.

 L'any 1972 les dels pavellons Centrals i Docent i la zona poliesportiva, que l'any 1986 es va cedir en ús a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

L'any 1972 es va tancar la Masia a usos assistencials.

Tinc la sensació que la màquina retrata una dimensió ‘invisible ‘ als ulls humans; curiosament Olympus  - la fàbrica –  malgrat la propaganda que li faig encara no m’ha regalat el recanvi. Aprofito per recordar-los-ho.

L’ indret és sens dubte mereixedor de futures visites.