LES CASES DEL PASSEIG JAUME I DE SALOU. TESTIMONIS D’UN SOMNI QUE EL VENT S’ENDUGUÉ

Retratava una bona part de les cases senyorials que conformaven el Passeig de Jaume I de Salou en les primeres dècades del segle XX ; la major part d’elles han vist passar :

El primer Feixisme ( Dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja )

El breu miratge de llibertat i democràcia de la II República

Els dies horribles del Genocidi contra Catalunya 1936-39

El segon Feixisme ( Dictadura de Francisco Franco Bahamonde )

I, aquest període de ‘Democraciola’ en que la sempiterna estultícia i corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, podrides per l’endogàmia en que s’han reproduït tradicionalment, ha instaurat la ‘Desamortització Social’ , que ha fet tornar la misèria als col•lectius més febles de la societat.

Em costava trobar informació d’aquests edificis, i la que trobava era encara molt incomplerta, la mala praxis pel que fa a documentar el Patrimoni Històric – tret clarament diferencial d’un poble – cal atribuir-lo a la ‘bona tasca’ dels MINISTERIOS DE INCULTURA Y ODIO RACIAL que hem ‘patit’ des de 1714.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/el-palau-destiu-de-ciriac-bonet.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou_1151.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/casa-eduard-recasens-mercade-salou.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/torre-jose-miarnau-navas-salou.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou_1.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/07/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/les-cases-del-passeig-jaume-i-de-salou.html

No trobàvem d’algunes dades dels promotors, ni dels mestre d’obres i/o arquitectes autors del projecte.

El Municipi de Salou es creava arran d'una sentència del Tribunal Suprem DEL REINO DE ESPAÑA, de 30 d'octubre de 1989, que li atorgava la independència administrativa de Vila-seca de Solcina. Té aquesta informació l’anterior municipi ?.

Ens agradarà completar aquestes dades, i agrairem la vostra col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA II REPÚBLICA A CENTELLES

Josep Anselm Capdevila, l’arquitecte autor del projecte de les Escoles Públiques de Centelles, va ser coetani, entre d’altres de ; Joan Baptista Sales i Ferrer, Josep Inglada i Estrada, Josep Torres i Ferran, Ubald Iranzo i Eiras, Josep Déu i Busquets, Pere Buqueras i Rovira, Venceslau Güell i Puigrobí, Joaquim Sitjas i Pausas, Jaume Vizcarri i Sadurní, Narcís Aran i Vidal, Miquel Elies i Güell, Jaume Comerma, Josep Codina i Clapés, Ramon Maria Riudor i Capella, Enric Figuerras i Ribas, Santiago Güell i Grau, Miquel Madorell i Rius, Eugeni Campllonch i Parés, Emili Sala Cortés, i Josep Puig i Cadafalch. L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ ha estat gasiva pel que fa a recollir dades biogràfiques i/o artístiques d’aquest col•lectiu.

L’any 1932 el president Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859[1] - Barcelona, 25 de desembre del 1933) va inaugurar les escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Centelles tenia a l'any 1930 un cens de 2.715 persones.

Actualment des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA es planteja tornar al sistema anterior a la II República, que consistia en que els fills de les famílies acomodades estudiaven, i els fills de les classes humils començàvem a treballar als sis anys.

Del Col•legi, conegut ara com Ildefons Cerdà i Sunyer, en memòria de l ’enginyer autor de l’eixample de Barcelona. (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876), ens diu la fitxa tècnica :




Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral•lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos i els ràfecs.

Sou pregats de completar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

RENTADORS PÚBLICS DE VILAPLANA. EL CAMP JUSSÀ

En la documentació antiga Villam Planam (segle XIII), grafia aglutinada de vila plana, descriptiu geogràfic.

La població està a la falda de la Mussara (Serralada de Prades) a 366 metres sobre el nivell del mar, el punt més elevat del terme municipal, al que s’adscrivia la Mussara , nucli de població deshabitat des del 1959, i que està a 1071 metres sobre el nivell del mar.

En aquelles alçades s’ha celebrat la tercera edició de la Nit de Música I Poesia “LA LLUNA DE LA MUSSARA”, no he entès mai la veritable raó per la que s’abandonava aquell mirador del Camp.

La divisió comarcal de Catalunya per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ està feta – i refeta – amb el cul.

En aquest sector de la comarca no hi ha constància de la presència de DIPS i/o de bestioles sanguinàries, i ens arribàvem tranquil•lament fins al llit del barranc la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés.

Els rentadors públics son extremadament bonics – em deien a l’Aleixar que els seus que avui estan ensorrats ho eren encara més – possiblement aquesta és l’explicació perquè no estiguin inclosos dins la llista de ‘monuments’ d’aquest poble.

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE LLOR. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, per l’extensíssim terme de Torrefeta i Florejacs de 88,9 km², ja l’any 2013 ; les previsions de concentració de municipis, com a ‘mesura d’estalvi’ mantenint alhora però , totes les estructures politiques que han esdevingut ‘menjadores’ de les elits politiques corruptes, ens fan témer que a Lleida sobrevisquin menys de deu municipis.

Ens aturàvem davant d’aquesta església de Sant Julià de Llor, originaria del segle XII, que conserva la primitiva estructura formada per una sola nau capçada a l’est amb un absis semicircular. La nau, coberta amb volta de canó, queda reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres amb capitells. De l’obra posterior al romànic, cal esmentar el transsepte, que consta de dues capelles obertes a la nau per mitjà d’arcs de mig punt en gradació; la capella del costat nord acaba en un petit absis de planta semicircular.

La porta d’entrada és fruit d’una reforma del segle XVIII, mentre que el campanar i la torre, situat al costat de la porta, fou bastit al segle XIX; la portada fou refeta novament l’any 1953.

La façana oest conserva, d’època romànica, una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada decorada amb un bonic motiu d’encordat que ressegueix l’arc;també presenta una ornamentació similar la finestra que centra l’absis, el qual, sota la cornisa, te un fris d’arcuacions llombardes sostingudes per mènsules esculpides. La decoració originària de l’interior del temple, a part de la finestra del mur oest, es la de la línia d’impostes que ressegueix el perímetre de la nau, ornamentada amb motiu de diamants, emmarcat a la part superior per un encordat similar a l’anterior.

A les comarques barcelonines trobes encara informació de la destrucció d’alguns edificis religiosos en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, i fins de l’espoli que patien les obres d’art, sovint per encàrrec de col•leccionistes particulars molt vinculats a LA IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que passejava sota pal•li al General Franco, i que no s’amaga avui de predicar l’odi contra Catalunya.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que  sant Julià elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT DE LA COLÒNIA RIERA DE PUIG-REIG. BERGUEDÀ JUSSÀ.

Llegia que Cal Riera tancava les portes durant la dècada dels setanta, i que al tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia començaven a funcionar a mig gas, això i la manca de feina, va fer que la majoria dels treballadors marxessin a viure a d'altres llocs.

La marxa de fidels comportaria ben aviat el tancament d’aquesta església d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera, a la que se li adverteixen per arreu els senyals d’abandó.



A la façana principal hi ha un campanar de espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab.



No trobava cap referència al mestre d’obres, arquitecte i/o enginyer, autor del projecte.

Ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ARBRE DE LA FORCA. EL LLEDONER DE CASTELLNOU D’OLUGUES.

M’explicava el Josep Olivé Escarré, que fàcilment un lledoner pot viure al voltant de 600 anys, no hi ha cap dada que en faci referència a la fitxa de la ‘Generalitat de Barcelona’ , que en relació a les seves mesures ens diu :

Alçària total (h) = 15,0 metres
Volt de canó (c) = 4,61 metres
Capçada mitjana (C) =12,5 metres

Hi ha una llegenda – que ens sembla poc versemblant – perquè no son els lledoners arbres de creixement ràpid, que podreu llegir en aquest enllaç : http://www.turismesegarra.com/pobles/castellnou.asp

A pagès hi ha la tradició de plantar un lledoner quan neix l’hereu de la casa.

Les fulles i els brots tendres serveixen com a farratge d’hivern. Els fruits eren usats en medicina popular. Els lledons, de carn dolça, són molt apreciats pels ocells, que també s’ocupen de dispersar-ne les llavors. De l’escorça se n’obté un tint groc. La fusta, de bona qualitat, flexible i compacta alhora, es fàcil de treballar, té moltes aplicacions: cèrcols per a bótes de vi, eines del camp, rems, instruments de vent, objectes de talla, per sobre de tot però, destaca la idoneïtat d’aquest arbre per a la fabricació de forques: la seva fusta, el creixent, i la disposició dels llucs i les branquetes són del tot adients per aquest aprofitament, les forques es comencen a fer a l’arbre, on el forcaire en té cura durant un període de quatre a sis anys. Quan els llucs comencen a prendre forma de forca es tallen (sempre en lluna vella i a l’hivern, quan la saba està quieta) i es porten a l’obrador on segueix el llarg procés d’elaboració amb un seguit d’operacions pròpies de l’ofici. Des que la forca s’ha començat a formar al lledoner fins que està llesta hauran passat de cinc a deu anys.

Quan a Catalunya el treball agrícola tenia molta importància, fa més d’un segle , al poble d’Alentorn, a la comarca de la Noguera, s’hi va desenvolupar una important indústria artesanal, i només de forques se’n produïen unes sis mil dotzenes a l’any.

Esperem que com diu el nostre himne, torni la nostra nació a ser ‘ rica i plena ‘ .

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT DE LA COLÒNIA PRAT. PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

No em sobtava – encara formem part del REINO DE ESPAÑA, i ens imposen les seves ‘males costums’ – constatar que s’esmenta a la fitxa tècnica que l’any1946 el bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), beneïa les obres de restauració de l'església , i la reposició del campanes.

Trobava a faltar allò de ‘ en medio de grandes manifestaciones de fe por parte de los trabajadores de la Colonia ’ , i és que sóc un sentimental, oi ?:

Tampoc que l’edifici fos obra atribuïda a DESCONEGUT, el millor dels arquitectes de món mundial, i que va treballar abastament a Catalunya.



La descripció tècnica ens diu : Església d'una sola nau amb capelles laterals, amb presbiteri quadrat al qual s'hi afegiren dos cossos, la sagristia i el baptisteri. La façana, orientada a migdia i en situació frontal a la casa dels propietaris, es un exemple auster d'historicisme amb clares referències renaixentistes o clàssiques, evidenciades especialment en l'ús de recursos decoratius de catàleg, tals com el frontó triangular de la façana, el campanar en forma de templet, l'òcul i sobretot el recurs de la pedra "encoixinada" seguint els esquemes i models neoclàssic. Adossat al costat de llevant de l'església, es van construir la rectoria i l'escola dels nens.



Sou pregats d’ajudar-nos a recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Recordeu SEMPRE, que CATAUNYA i PUIG-REIG, NOMÉS ENS TÉ A NOSALTRES.