SANTA ANNA DE MATARÓ. EL MARESME

Ens costava, al Tomàs Irigaray Lopez, i a l’Antonio Mora Vergés, retratar la ‘peculiar’ façana d’aquesta església, de la que no en trobava cap dada del mestre d’obres, que aixecava al ensems , el col•legi i l’església de Santa Anna pels Escolapis de Mataró.

Es fa esment a l’escolapi, José Guardia de Sant Juan Bautista ( Calders, 2-11-1717+ Mataró, 2 de febrer de 1790) germà operari, que havia treballat a Moià en la construcció de l'església del col•legi escolapi, juntament amb l'arquitecte que la va dissenyar, convertint-se en un mestre en l'art de construir; a Igualada en l’adequació de l'antic convent dels Servites dedicat a la Mare de Déu dels Dolors; a Oliana en la capella de la Mare de Déu dels Àngels i la casa propera; arribaria a Mataró per donar un ajut final a la construcció del nou col•legi i església.

De l'església s'atribueix a Josep Guàrdia, haver esculpit les pedres de la portada principal i les bases de les columnes, segons traça atribuïda a Carles Moretó i Brugaroles (Vic 1721 — Solsona 1783).

La descripció de l’edifici ens diu : del conjunt actual destaca la portada d'estil barroc, de tipus façana-retaule de perfil molt mogut. La porta està flanquejada per dues columnes situades sobre un pedestal i coronades per un capitell corinti i un entaulament que semblen repetir-se en forma de baix relleu a la part del darrera per tal de donar mobilitat al conjunt. Sobre aquest entaulament hi ha un frontó que combina les línies còncavo-convexes pròpies del període barroc, al centre del qual s'obre una fornícula que conté la imatge de la Verge. En conjunt hi ha una gran profusió d'elements decoratius.

A la cantonada esquerra hi ha una imatge de Sant Josep de Calassanç, i ens expliquen – l’església era tancada – que de l'interior destaca la Capella del sagrament amb pintures de Jordi Arenas i Clavell (Mataró, 1920-1 de juliol de 1998) , i l’escultura de Jordi Puiggalí i Clavell (Mataró, 1922).

Em pregunto; perquè Mataró no disposa d’un Catàleg de Patrimoni accessible en línia ?.

GOIGS DE LA BENAVENTURADA SANTA ANNA. TITULAR DE L'ESGLÉSIA DE LES ESCOLES PIES DE MATARÓ.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/09/goigs-santa-anna-mataro-maresme.html

Sant Magí lo miraculos de Catalunya, que se venera en la iglesia de Santa Anna de la Escolapia de la Ciutát de Mataró

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/232/rec/5

Que Santa Anna, Sant Magí    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  mataronins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

SANT MAGÍ DEL MAS BACARDIT DE LES OLLES. FONOLLOSA. EL BAGES

Sobta l’abandó en que es troba aquesta magnifica casa, i encara més l’esglesiola dedicada a Sant Magí, que llegim s’alçava l’any 1942, quan ressonaven encara els trets dels ‘nacionales’ pels vorals dels camins i carreteres.

La capella és un petit edifici de planta rectangular coberta a dues aigües , coronada per un petit campanar fet amb un senzill arc de mig punt rematat amb una creu.

La façana principal s'orienta a llevant, obrint-se amb una portal rematat amb un arc molt rebaixat fet amb ciment, sobre el qual hi ha col•locat un petit rosetó.

A l’interior de la capella s’adverteix l’ús de material de construcció ‘modern’, la imatge del Sant ( possiblement com a mesura de protecció ) no presideix des de la seva fornícula, i sens fan obvies altres ‘absències’.

Em sorprèn – relativament – trobar l’advocació de Sant Magí, el ‘Moisès català’ en aquesta capella del terme de Fonollosa, a la comarca del Bages.

CASA FORTA DE CASTELLMEIÀ. LLOR. TORREFETA I FLOREJACS.LA SEGARRA INFINITA

Pujàvem fins aquest turó el Josep Olivé Escarré, i l’antonio Mora Vergés, desprès d’admirar-nos – una vegada més – del que no em canso de definir com ‘ infinit’ en relació a la Segarra, retratava aquest edifici de grans dimensions, des de prop des del pla de l’església de Nostra Senyora de la Llet.

A la façana nord, hi ha l'entrada principal, a la part dreta, a prop de la torre. Entrada amb arc de mg punt adovellat i escut heràldic a sobre. A la seva esquerra, hi ha una finestra, més a l'esquerra hi ha una entrada rectangular amb llinda de pedra, i a l'extrem de la façana, una entrada antiga, que s'hi accedeix per graons. Al pis superior hi ha quatre finestres amb àmpit i motllura. Al següent n'hi ha un altra amb motllura.

A la façana sud, hi ha tres grans finestres amb motllures. A la part superior, hi ha diverses obertures de formes diverses. A la part dreta, hi ha un gran contrafort, i a la part esquerra, hi ha una torre semicircular, amb una finestra amb àmpit i diverses petites obertures. Adjunt a l'esquerra, hi ha un mur que la conecta amb la torre principal, de dimensions més grans i amb diverses obertures, i una entrada rectangular moderna.

A la façana est, hi ha diverses finestres amb àmpit repartides per la façana, i dues obertures quadrangulars a la part superior. Davant de la façana est, surt un mur perpendicular, on a l'interior hi ha una patí on hi ha unes arcades.

Retratava també l’esglesiola, de la que havíem fet ja una crònica, en ocasió d’una visita de l’Ángela Llop Farré.

LA TORRE O PAVELLÓ DE CAÇA DELS MARQUESOS DE CORNELLÀ. SANT BOI . LLOBREGAT JUSSÀ.

Els terrenys son propers a l’extensíssima propietat de Salvador Samá y Torrents, II marqués de Marianao (Barcelona, 1861 - 1933), en la que partir de 1944 es va començar a edificar la urbanització residencial que veiem avui.

Poc es podia imaginar el Coronel de Milícies d’Infanteria, Salvador Samá Martí, d’esta civil, solter, ‘ agraciat’ per la Reina Isabel II, el 10 de desembre de 1860 amb el nomenament de Marqués de Mariano, que s’afegia a la condecoració amb l'ordre de la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, i a la de Cavaller de l'Ordre del Sant Sepulcre, que el seu cognom es veuria relacionat amb la més gran requalificació urbanística del Llobregat jussà.

L’edifici pertanyia però, als marquesos de Cornellà , títol nobiliari creat el 6 de juliol de 1889 durant la minoria d’edat del rei Alfons XIII per la seva mare Maria Cristina d’Habsburgo Lorena a favor de Melcior Ferrer Bruguera (Barcelona, 1822 - 5 de maig de 1890).

El petit edifici no s’esmenta en la llista de monuments de Sant Boi de Llobregat, on hi podem trobar entre d’altres , El Palau dels Marquesos de Marianao, i la ‘Miranda’, http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/ceip-benviure-de-sant-boi-torre-dels.html

Ens agradaria saber les dades de l’autor d’aquest petit edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CANÒNICA DE SANT MIQUEL DE LA SEU D’URGELL

La primera església de Sant Miquel, dotada pel bisbe Sant Ermengol en el seu testament el 1035, fou seu d'una canònica que el 1122 es reorganitzà sota la regla augustiniana i la direcció d'un prior. Per raó de la decadència de la comunitat i la ruïna de l'església, fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), que uní els seus béns a la canònica catedralícia que s’havia reformat adoptant també la regla agustiniana.

Antigament era dedicada a Sant Pere, i va rebre la segona advocació, de Sant Miquel, quan la capella d'aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans.

L’Església de Sant Miquel (antigament dedicada a Sant Pere, Segle XI) és l’única conservada del conjunt catedralici de quatre temples bastit a inicis del segle XI pel bisbe Sant Ermengol. La seva construcció segueix les fórmules de l’arquitectura del romànic Llombard, amb alguns detalls d’originalitat, com les singulars finestres del transsepte.

La capçalera amb tres absis i transsepte – que ja cridava l.’atenció del Josep Salvany Blanch, l’any 1916 - és la original romànica, mentre que la nau ha sofert diverses modificacions, com l’afegit dels arcs de diafragma al segle XIV o la reconstrucció total del mur sud en la restauració del 1971-72.

La capella amb porta al claustre té planta de creu llatina, orientada a Llevant i coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals. La nau es tanca per orient amb un absis i dues absidioles, tots amb arcuacions llombardes a l’exterior.

L’Església va ser restaurada sota la direcció del Arquitecte y Director Tècnic de la Antigua Dirección General de Arquitectura del Ministerio de la Vivienda, Francesc Pons-Sorolla i Arnau (1917 – Madrid, 5 de Març de 2011).

Rosa Ventura Cutrina

EL PATRIMONI DESCURAT DE MANRESA; LA CASA LLISSACH.

El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés fèiem un tomb per Manresa – en calen molts per conèixer aquesta ciutat - , em cridava l’atenció, malgrat l’estat d’incúria i abandó, la dita casa Llissach situada entre els carrers de les Piques i d’Alfons XII, fent cantonada amb la plaça que duu el seu nom.

Llegia que va ser construïda pel mestre d’obres Lluis Antoni Calvet l’ any 1885, per encàrrec de la família Llissach, nissaga que formava part de la petita noblesa ciutadana del segle XVIII – ciutadans honrats -, com els Torres de Bages o Argullol, i quer tenia extenses propietats a Santpedor.

La Fundació Llissach, vinculada al bisbat de Vic, va vendre l’immoble als actuals propietaris i, malgrat la solidesa de les seves parets, l’edifici es troba en un estat deplorable.

La Maria Àngels Mas Pinto, que va ser regidora d’ Urbanisme de Manresa, confiava que la inclussió a l’annex del Catàleg del Patrimoni Protegit en garantiria la pervivència.

Malgrat la catastròfica situació financera del REINO DE ESPAÑA , derivada al ensems de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, fan témer per la conservació del Patrimoni Històric. Màxim quan s’han adoptat mesures restrictives dels drets ciutadans tant elementals i bàsics com; la salut, l’educació, l’habitatge, el treball, i el cèrcol als més febles i desvalguts- particularment a Catalunya - ha esdevingut pràctica habitual.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA PLAÇA MAJOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Havíem dinat el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps, i com mana la tradició anàvem a fer un tomb per Santa Coloma de Queralt, començàvem per la Plaça Major , que té forma trapezoïdal, més ampla a la banda de llevant, i que va estrenyent-se cap al Portal de Cervera, on es converteix en un estret corredor. La plaça va ser porxada des de molt antic com ho mostra un document de 1390.

Podem veure-hi porxos de diferents èpoques i en diferents estats de conservació; alguns pilars són monòlits i molt rodons i altres són més quadrats o elaborats amb diferents carreus de pedra; alguns porxos són arquitravats, altres amb arcada de mig punt i altres amb arc apuntat. Els porxos que s’han pogut conservar, s’anomenen també com “les voltes”.
Cal destacar les balconades de ferro forjat que decoren les façanes d'algunes cases (segle XVIII).

A la part on s’estreny fins a arribar al portal de Cervera hi havia l’antic hospital de Santa Magdalena, documentat des del segle XIV , fundat però probablement a finals del XIII.

L’any 1922 ( primer feixisme, Dictadura de Primo de Rivera ) es va traslladar la façana gòtica al Pati del Castell.

L’any 1942 ( segon feixisme, Dictadura de Francisco Franco ) l’Ajuntament procedia a la pavimentació en formigó del centre de la plaça i, un any més tard, al 1943, s’hi va col•locar la Torre del rellotge, que va desaparèixer l’any 2001 ( democraciola parlamentaria ), quan es va procedir a formigonar tota la plaça a peu pla, com a conseqüència de construir un pàrquing subterrani.

 

Fotografia. Joaquim Rabal León

 Fotografia – sembla que propietat del Consistori municipal – amb un resolució molt baixa.