CAPELLA DE LA SANTISSIMA TRINITAT DEL MAS BAGÀ. LLINARS DEL VALLÈS

Quan érem menuts els que ara patim per la nostra pensió de jubilació, responíem a la pregunta del Catecisme :

On està Déu?

Déu està al cel, a la terra i a tot arreu.

Pensava en això mentre retratava la façana i l’absis de la que fou església del Mas Bagà, al cor mateix de la població de Llinars, a la comarca del Vallès Oriental, en terres de la dita nació catalana.

A la pregunta de l’advocació a que va ser dedicada quan es va sacralitzar [considerar com a sagrat] l’edifici, em responien en llengua castellana que no en tenien coneixement, insistint curiosament – sempre en la llengua de l’Imperi - en el caràcter de natural del lloc.

Feia la mateixa pregunta per e.mail a l’Ajuntament, i fins a dia d’avui rebia la callada per resposta. El mateix – i em dol deixar-ne constància - em succeïa amb l’església catòlica. Entenc – tot i que no comparteixo – que els particulars, cas de l’antic santuari de Nostra Senyora de Bellulla a Canovelles, no facilitin accés i/o informació; no certament quan això ho fa una Administració Pública, i/o la confessió religiosa a la que va pertànyer l’edifici abans de ser dessacralitzar [deixar de considerar com a sagrat ].

Aquests conceptes topen amb allò que ens ensenyaven de menuts; hem d’entendre doncs que les autoritats Civils i/o religioses han foragitat Déu de Llinars del Vallès ?.

Amb la meva fe senzilla penso que això no és possible, el que s’ha foragitat a Llinars del Vallès, i per arreu, és el gust per conservar les tradicions i els records del passat.

Això és el que hem guanyat amb l’adveniment de la modernitat, els progrés, la sostenibilitat,...

Com sempre des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin ) , situat al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes,a la Comarca de la Noguera, m’arribava la resposta ;

Hola Antoni, la capella del Mas Bagà era dedicada a la Santíssima Trinitat.

La Capella del Castell, suposo vols dir la del Palau dels Ayerbe, Castellnou de Llinars, es dedicada a la Puríssima Concepció.

La Capella del Castell, que es en ruïnes, estava dedicada a Santa Maria de Castell-Vell.

Salutacions,

Josep Sansalvador
Arxiu Gavín
Monestir de les Avellanes
25612 - Os de Balaguer - Lleida
http://arxiugavin.wordpress.com/
http://monestiravellanes.wordpress.com/
http://www.monestirdelesavellanes.com/
Tel. 973 438 006 extensió 1340
Fax. 973 438 038
Mòbil 689 52 02 78

MAS LA TORRE ROJA. ELS LLADRÈS. ERMEDÀS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Tornàvem d’Ermedàs on havíem retratat l’església de Sant Ramón, i el Mas Fina, aturava el vehicle al voral, i retratava al Josep Olivé Escarré, en un camp, amb el fons de la Torre Roja, de la que trobava a la pàgina 200 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Gran masia fortificada de planta quasi quadrangular. Es situada al cim d’un serrat en un punt visual de gran incidència dins del pla de L’Aubi.

Edifici de planta baixa, planta pis i golfes, de dos eixos. Teulada de dues pendents sobre els murs laterals. En l’angle sud-oest hi ha adossada una torre de defensa cilíndrica, de poc diàmetre i rematada per un teulat cònic, amb espitlleres quadrangulars i dues finestres. A la façana principal, a ponent, portal d’arc de mig punt de gran dovellatge amb relleu heràldic.

Al punt més alt, en la vertical de l’entrada, restes d’un matacà o lladronera, probablement semblant a la que es conserva íntegrament a la façana posterior, amb mènsules de pedra i cos de rajols. La façana i la torre tenen un arrebossat d’aspecte força antic, ja malmès en alguns punts. Els paraments resten al descobert en els altres murs.
L’interior ha conservat compartimentació original, amb voltes als baixos i embigats als pisos. A l’entorn, construccions afegides: corral, coberts adossats a llevant i a ponent, pou cobert a l’entrada i un gran corral cobert, separat, a recés d’un marge.

El color rogenc de la pedra de la masia ha originat el seu nom. Aquesta pedra deu procedir de la pedrera situada prop de Santa Margarida, al puig de la Pedrera. Els aparells amb pedra roja contrasten amb el granit, de coloració grisa emprat a les cantonades i obertures.

La vegetació de l’entorn la configuren els arbusts i fruiters dels marges i la pineda de la part més alta del serrat, situada vers
llevant.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

ESCOLA PÚBLICA JOAN MARAGALL GORINA. SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Llegia que l’ any 1926, l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès va encarregar a l’ arquitecte municipal Enric Mora i Gosch el projecte de l’edifici de les noves escoles a Sant Cugat del Vallès. La inauguració va tenir lloc sis anys després, el dia 26 de juny de 1932.

A la vila es coneixia el nou Grup Escolar, com a Col•legis Nous. Més tard, en acabar la Guerra Civil i sota el govern de Franco, prengué el nom de General Primo de Rivera i, posteriorment, Carrero Blanco. Amb l’arribada de la democràcia, prendria el seu nom actual, Joan Maragall.

Us suggereixo la lectura d’aquest enllaç :
http://cepap.uab.cat/sites/default/files/Arkeodidaktika2.pdf

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE DE LLAMBILLES. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Situat en una petita ondulació del terreny, envoltada de camps de conreu, es troba la dita “Torre de Llambilles” i al seu darrera una gran construcció agrícola conegida com el ‘mas Robert’ ; llegia una descripció quasi poètica “El blanquinós mas Robert té una alta i prima torre moderna que corona la construcció mentre que, pocs metres separada d’ella, es conserva una antiga torre de carreus irregulars i foscos”.

La descripció tècnica ens diu ; Conjunt rural format per un mas antic amb diferents edificacions i una ampliació eclèctica del segle passat de planta rectangular amb una torre i una gran sala a la planta pis.

La part vella és de planta irregular amb diferents construccions. A la façana, que dóna a l'est hi ha alguns contraforts. A la planta baixa, a la zona de la cuina, hi ha un gran arc gòtic. La primera planta és coberta amb cairats. Es conserva una porta amb impostes que ajuden a la llinda de pedra a salvar la llum, de reminiscència medieval.

De la torre que devia tenir funcions de guàrdia i bada, ni un mot.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ERMITA DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT. EL MIRADOR. LLIÇA DE VALL. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

L’ Antoni Calvo Uribe, em feia arribar unes fotografies de l’ ermita de la Mare de Déu de Montserrat, situada en un indret anomenat ‘ El Mirador’ , a Lliçà de Vall, a la comarca del Vallès Oriental

Al davant hi ha una pedra amb una inscripció de 1978.

Des de l’Àrea d'Urbanisme i Obres, de l’Ajuntament de Lliçà de Vall, rebia un e.mail en el que em deien; en relació a la vostra sol•licitud d’informació sobre l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Lliçà de Vall, us facilitem les dades que consten en aquest ajuntament sobre la concessió de la llicència d’obres:

Es va concedir llicència d’obres majors l’any 1976.

El Promotor va ser el Sr. Francisco Serra Torrents.

L’Arquitecte autor del projecte va ser el Sr. Carlos Diaz Biosca ( Barcelona , 1945 ).

Té una superfície construïda de 184,05 m².

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu,  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

El tribunal de Justícia de la Unió Europea, identifica als catalans com 'grup objectivament identificable'

https://elmon.cat/politica/tribunals/concepte-minoria-nacional-sentencia-tjue-601654/

El duo de “la calç viva”,  parla de “ minories en extinció “

https://www.elnacional.cat/es/politica/gonzalez-guerra-contra-amnistia-independentistas-chantaje-minorias-extincion_1096992_102.html

Com cantava la Trinca :

https://www.youtube.com/watch?v=Fnlj0Hmj-g0m cantava la Trinca, tranquil, Jordi tranquil  

https://www.youtube.com/watch?v=wQK6HDOoB4k

“a qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia”,

CASA JOSEP VICH RIBERA. IGUALADA. L’ANOIA

Amb l’impagable ajut del Valentí Pons Toujouse, autor de la pàgina MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ aclaria l’arquitecte Josep Pausas i Coll, va ser l’autor l’any 1924, de la casa , Josep Vich i Ribera, del Passeig de Mossèn Jacint Verdaguer d’Igualada.

Josep Pausas i Coll, arquitecte municipal d’Igualada, que va morir el 13 d’agost de 1928, amb només 56 anys, podem consignar doncs, 1872 com l’any de naixement ( 1872-1928).
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/10/09/pagina-2/33208435/pdf.html?search=Jose%20Pausas%20Coll

No disposa Igualada d’un Catàleg de Patrimoni en línia, fet extraordinàriament greu - des del meu punt de vista – atès que la ciutat conserva - encara – un important nombre d’edificacions que constitueixen un actiu valuós.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

EN EL VUITANTA ANIVERSARI DE LES ‘BELLES’ ESCOLES PÚBLIQUES DE BORDILS. GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia que es varen adquirir els terrenys l'any 1926 - en el primer feixisme [ Dictadura de Primo de Rivera ]- no va ser però, fins l'any 1934 - Generalitat de Catalunya, en el marc de la Segona República Espanyola ] que es va començar a fer classes.

Com s’aprecia a la fotografia l'escola estava dividida en dues aules per a nens i dues per a nenes, advertiu que hi havia tres portes d’entrada.

En el segons feixisme – els encantava tancar i emparedar – dues de les portes van ser anul•lades, com s’adverteix en les fotografies.

Valentí Pons Toujouse, m’enviava un email dient-me que l’arquitecte Isidre BOSCH BATALLER ( Vilanna, 1875-1960)va ser l’autor de les escoles de Bordils.

Escollíem ‘belles’ per ressaltar el fet innegable que en aquella època, l’estètica tenia també importància, avui, en alguns centres ‘ moderns’ amb pocs canvis enlloc de ‘criar persones’, podrien criar gallines.