La meva recerca en aquesta ocasió era l'indret on es trobava el santuari de la Mare de Déu de Bellulla. Els orígens d’aquesta advocació són confosos i comparteix la llegenda de les marededéus trobades; s’ explica que mentre una pastora de Canovelles guardava uns bous, es va adonar que un dels animals se separava del grup i es dirigia cap a la muntanya, avui coneguda amb el nom de Bellulla. Allà, el bou s’agenollava i s’alçava i esgarrapava la terra. La noia va explicar-ho al poble que, encuriosit, es va dirigir cap al petit turó. En aquell indret van descobrir que hi havia un pou sec, dins del qual hi havia una cova amb la imatge de la Mare de Déu.
La devoció es va estendre pel Vallès i s’ha constatat que la capella ja existia l’any 1279, quan es va fer un llegat d’una lliura cera per a l’obra de l’església.
El pare Palmerola citava el reverend Guillem Prat com a administrador el 1300.
El 1310 es va fer una donació a la capella i el 1364 el rector de Canovelles va autoritzar a Guillem Negrals a ser el rector de Bellulla.
Sembla que la talla de la Mare de Déu de Bellulla no va ser sempre la mateixa. Les nombroses visites pastorals parlen de talles amb mides diferents. Segurament la primera talla d'època medieval, d’estil romànic era de fusta policromada, podem pensar en una talla gotica, i fins en una imatge barroca,... en tot cas la talla que va arribar al segle XX era d'aram daurat esmaltat, amb unes mides de 14 per 7 centímetres.
Es tractava, per tant, d'una talla petita. La Mare de Déu apareixia entronitzada sostenint a la falda el nen Jesús, que duia un llibre. La Verge, amb la mà dreta, sostenia un ull. Els dos ulls del rostre de la talla eren de perles de colors diferents. Tot plegat reforça les tesis que presenten la Mare de Déu de Bellulla com a advocada de la vista. La devoció abastava totes les terres del Vallès, i àdhuc les comarques properes.
La característica de protectora de la vista per part d’aquesta Mare de Déu de Bellulla , segons algunes tesis, explica que l’origen del nom, etimològicament seria una construcció derivada de “bell ull” o “bell ullada”, fent referència a bona vista.
La talla fou venuda amb la resta de béns del santuari després de la desamortització de 1835, que exclaustrà els monjos dominics que des de 1611 havien custodiat la casa.
L'any 1872 fou recuperada per l'església parroquial de Sant Feliu de Canovelles, on s'hi quedà fins al 1936 ; amb l'esclat de la Guerra civil espanyola, es va perdre.
Durant el període de Guerra civil la capella de Bellulla, va ser un hospital infantil que donava servei a tots els infants malalts i ferits de la comarca.
Un reflex de la importància i de la devoció a la Mare de Déu de Bellulla és l’encàrrec d’un retaule als coneguts pintors Vergós, els mateixos que van realitzar el retaule de sant Esteve de Granollers. Els germans Vergós, que eren deixebles de Jaume Huguet, van pintar unes taules per al Santuari de Bellulla de les quals només se’n coneixen tres: una era una Crucifixió (en mans de particulars), una altra dedicada a santa Llúcia i la tercera a santa Àgueda (aquestes dues són a l’Art Institute of Chicago).
El que fou edifici del santuari, avui de propietat privada, s’anomena avui Can Recolons. Al començament del segle XX es van fer reformes per adequar la casa, mantenint la capella de Bellulla amb usos particulars.
El meu desig de visitar l’antic Santuari no ha decaigut en cap moment.
A les pàgines que us deixo con enllaços podreu veure algunes de les imatges :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_Bellulla
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Bellulla
http://www.canovelles.cat/municipi/coneguem-canovelles/patrimoni/patrimoni-arquitectonic/capella-de-bellulla
Des de l’autovia feia una fotografia de la torre, únic element visible des de l’exterior.
Feu la vista
cristal·lina
a qui s'inclina
i vostre favor
implora,
de Bellulla gran
Senyora.
L’Enric Sànchez-Cid em feia arribar una fotografia - actual - d’aquesta advocació
Goigs de Nostra Senyora de Bellulla que se cantan en la sua Santa Capella
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels canovellíns , kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada