dilluns, 4 de maig del 2015
LA BASÍLICA RURAL DEL SAGRAT COR DE JESÚS. CASA D’ESPIRITUALITAT JESÚS I MARIA. EL BRULL. OSONA. CATALUNYA
El Josep Olivé Escarré, malgrat les fotografies en que apareix prop de l’església del Sagrat Cor de Jesús, dins el recinte de la Casa d’Espiritualitat Jesús i Maria, al terme del Brull a la comarca d’Osona, encara es pessiga perquè com ell diu , no sap si és real i/o somnia.
Llegia que l’edifici és obra de Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), marquès de Sagnier, i que la inauguració va tenir lloc el dia 5 d’agost de l’any 1895.
El promotor va ser l’ Alexandre M. Pons i Serra, nascut a Barcelona l’any 1859, traspassat d’un atac de cor el 27 de maig de 1907
Havia tingut ocasió de visitar el temple expiatori del Tibidabo a Barcelona, i l’edifici familiar dels Villavecchia al terme de Sant Hilari Sacalm.
Els trets d’aquesta església que va definir encertadament el canonge Jaume Collell i Bancells (Vic, 16 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932), en una de les seves homilies com ‘basílica rural del Sagrat Cor’, em feien evocar les anteriorment citades, i m’omplia de goig trobar la confirmació en l’excel•lent treball del Xavier Cateura i Valls : http://blocs.aquiosona.com/des-del-montseny/estances-de-febre/
La Castanya, gener de 2010
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que l’edifici és obra de Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), marquès de Sagnier, i que la inauguració va tenir lloc el dia 5 d’agost de l’any 1895.
El promotor va ser l’ Alexandre M. Pons i Serra, nascut a Barcelona l’any 1859, traspassat d’un atac de cor el 27 de maig de 1907
Havia tingut ocasió de visitar el temple expiatori del Tibidabo a Barcelona, i l’edifici familiar dels Villavecchia al terme de Sant Hilari Sacalm.
Els trets d’aquesta església que va definir encertadament el canonge Jaume Collell i Bancells (Vic, 16 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932), en una de les seves homilies com ‘basílica rural del Sagrat Cor’, em feien evocar les anteriorment citades, i m’omplia de goig trobar la confirmació en l’excel•lent treball del Xavier Cateura i Valls : http://blocs.aquiosona.com/des-del-montseny/estances-de-febre/
La Castanya, gener de 2010
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
diumenge, 3 de maig del 2015
EL SOLER DE TERRADES I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. MOIÀ. MOIANÈS
Retratava al Josep Olivé Escarré, amb la casa pairal del Soler de Terrades al fons; ell havia estat aquí feia més de 60 anys, per bescanviar sacs de blat per llavor de l’Oller de Collsuspina; ambdós cases estaven emparentades per matrimoni.
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'un sol nucli amb coberta de teula a dues aigües. Façana encarada a migdia. Gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que presenta un gran sol. Sota d'ell, en un requadre apareix l'any 1716. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada aixecada sobre dos arcs rebaixats.
Llegia que l’edifici és original del segle XVII, tot i que amb molt afegits i reconstruccions posteriors.
Al Segle XVIII fou oberta a mà esquerra de la façana una capella sota la advocació de Sant Josep – a la que no teníem possibilitat d’accedir - , a la llinda del portal d'accés a la dita capella es pot veure encara, gravada en pedra, la data de 1786
Actualment El Soler de Terrades és una destinació de turisme rural.
Demanarem a la propietat imatges de la capella de Sant Josep, com també ho farem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia datada el 24-V-1970, de la capella de la casa del Soler de Terrades al terme de Moià, a la comarca del Moianès, advocada a la Marededéu del Roser , no doncs a Sant Josep, com s’esmenta a :
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16740
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'un sol nucli amb coberta de teula a dues aigües. Façana encarada a migdia. Gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que presenta un gran sol. Sota d'ell, en un requadre apareix l'any 1716. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada aixecada sobre dos arcs rebaixats.
Llegia que l’edifici és original del segle XVII, tot i que amb molt afegits i reconstruccions posteriors.
Al Segle XVIII fou oberta a mà esquerra de la façana una capella sota la advocació de Sant Josep – a la que no teníem possibilitat d’accedir - , a la llinda del portal d'accés a la dita capella es pot veure encara, gravada en pedra, la data de 1786
Actualment El Soler de Terrades és una destinació de turisme rural.
Demanarem a la propietat imatges de la capella de Sant Josep, com també ho farem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia datada el 24-V-1970, de la capella de la casa del Soler de Terrades al terme de Moià, a la comarca del Moianès, advocada a la Marededéu del Roser , no doncs a Sant Josep, com s’esmenta a :
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_16740
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
LA FONT DE SANT JOSEP DEL BALNEARI DE LA FONT PICANT DE SANT HILARI SACALM. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré a la font homònima del que fou Gran Balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm a la comarca de la Selva.
De totes les fonts del balneari, va ser la primera de la que se’n va conèixer l’existència. El Dr. Josep Gravalosa, Nascut a Vilanova de Sau durant la primera meitat del segle XVIII, metge del poble, la va donar a conèixer l’any 1779.
La construcció actual de la font és de l’any 1927 i la va fer l’ arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)
S’hi pot accedir per unes escales que trobem just entrar a la propietat si venim de la carretera o bé per un caminet que voreja la casa dels masovers.
A sobre la font hi podem llegir “Benedicte fontes Domini”, és a dir, beneïu les aigües del Senyor. També hi podem veure unes petites cavitats amb uns números gravats que corresponen als números de les habitacions de l’Hotel(cada hoste podia deixar-hi el seu got).
Quan hi havia molta afluència de gent al balneari, a la font hi havia un home que s’encarregava de timbrar el tiquets de cada client i d’aquesta manera es controlava que cada pacient prengués la dosi d’aigua que li havia prescrit el metge.
Abans d’aquesta construcció de pedra n’hi havia hagut una altra, era de fusta i es va cobrir amb una marquesina de ferro per tal de que els clients s’hi poguessin aixoplugar a sota si plovia, però un fort aiguat l’any 1926 es va endur la construcció riera avall.
Podeu veure aquí l’anàlisi de les aigües, i les seves aplicacions mèdiques.
Us deixo un enllaços molt interessants :
http://www3.udg.edu/acces/Premis_Recerca/premis2004/treballs_recerca/comarcal/Meritxell_Bosch%20.pdf
https://www.facebook.com/fontpicant.balneari?fref=ts
http://www.santhilari.cat/files/pdf/concursos/moragues/elbalnearidelafontpicant.pdf
http://www.cedinsa.net/ca/etapa.php?idEtapa=114&idRuta=24
l’August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924), va ser l’autor de l’edifici de l’Hotel Balneari que no podíem visitar en aquesta ocasió, eren més de 18:00 hores, i ens calia tornar fins a Castellar del Vallès.
L’espai necessita i demana fer-hi una visita ‘tranqui-la’ , que esperem tenir en un futur proper ocasió de fer.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De totes les fonts del balneari, va ser la primera de la que se’n va conèixer l’existència. El Dr. Josep Gravalosa, Nascut a Vilanova de Sau durant la primera meitat del segle XVIII, metge del poble, la va donar a conèixer l’any 1779.
La construcció actual de la font és de l’any 1927 i la va fer l’ arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)
S’hi pot accedir per unes escales que trobem just entrar a la propietat si venim de la carretera o bé per un caminet que voreja la casa dels masovers.
A sobre la font hi podem llegir “Benedicte fontes Domini”, és a dir, beneïu les aigües del Senyor. També hi podem veure unes petites cavitats amb uns números gravats que corresponen als números de les habitacions de l’Hotel(cada hoste podia deixar-hi el seu got).
Quan hi havia molta afluència de gent al balneari, a la font hi havia un home que s’encarregava de timbrar el tiquets de cada client i d’aquesta manera es controlava que cada pacient prengués la dosi d’aigua que li havia prescrit el metge.
Abans d’aquesta construcció de pedra n’hi havia hagut una altra, era de fusta i es va cobrir amb una marquesina de ferro per tal de que els clients s’hi poguessin aixoplugar a sota si plovia, però un fort aiguat l’any 1926 es va endur la construcció riera avall.
Podeu veure aquí l’anàlisi de les aigües, i les seves aplicacions mèdiques.
Us deixo un enllaços molt interessants :
http://www3.udg.edu/acces/Premis_Recerca/premis2004/treballs_recerca/comarcal/Meritxell_Bosch%20.pdf
https://www.facebook.com/fontpicant.balneari?fref=ts
http://www.santhilari.cat/files/pdf/concursos/moragues/elbalnearidelafontpicant.pdf
http://www.cedinsa.net/ca/etapa.php?idEtapa=114&idRuta=24
l’August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924), va ser l’autor de l’edifici de l’Hotel Balneari que no podíem visitar en aquesta ocasió, eren més de 18:00 hores, i ens calia tornar fins a Castellar del Vallès.
L’espai necessita i demana fer-hi una visita ‘tranqui-la’ , que esperem tenir en un futur proper ocasió de fer.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dissabte, 2 de maig del 2015
MASVIDAL I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L'ESPOSORI DE LA MAREDEDÉU. VILADRAU. OSONA. CATALUNYA
Retratava el magnífic casal de Masvidal a la intersecció de les carreteres que des de Seva comuniquen amb Viladrau.
La descripció ens diu ; masia de planta gairebé quadrada (17x18), coberta a tres vessants amb el carener principal perpendicular a la façana situada a migdia. Es troba adossada a la muntanya formant un talús amb pendent direcció S. Consta en la major part, de planta, dos pisos i golfes. Hi ha dos grans vessants en direcció E i O, el tercer és el cos de porxos adossat a migdia. En el sector de ponent hi ha annexada una capella semisubterrània sota uns jardins, i en el llevant, la caseta dels masovers. A la façana principal s’observa un ampli (4m. ample) cos de porxos adossat a l’antiga façana, amb sis arcs rebaixats per planta, dels quals els superiors són més petits, i sis òculs apaïsats a les golfes. La planta presenta dues finestres i dos portals d’arc apuntat, el central amb inscripció i data a la dovella central. A l’angle S-E hi ha un rellotge de sol esgrafiat. La façana E presenta dues finestres a la planta, tres finestres amb ampit motllurat, i un portal rectangular (entrada masovers); quatre portals (un amb balcó) i una finestra al segon pis; quatre finestretes i un portalet a les golfes. Per la façana O s’accedeix directament al segon mitjançant un terraplè que conté, adossat a la casa, la capella subterrània amb portalet adovellat d accés. Aquesta façana presenta dues finestres al primer pis, cinq finestres i un portalet al segon, i quatre finestres a les golfes. A tocar de l’angle S-O de la casa, hi ha adossat al llarg de tota la façana un cos de 2x3m, que sembla ser els sanitaris construïts posteriorment. En el sector NO sobre el segon pis, hi ha una espadanya amb campanetes i llinda datada.
No trobava cap referència a l’advocació de la capella de la casa, ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i des d’aquí també a la propietat.
La descripció ens diu ; masia de planta gairebé quadrada (17x18), coberta a tres vessants amb el carener principal perpendicular a la façana situada a migdia. Es troba adossada a la muntanya formant un talús amb pendent direcció S. Consta en la major part, de planta, dos pisos i golfes. Hi ha dos grans vessants en direcció E i O, el tercer és el cos de porxos adossat a migdia. En el sector de ponent hi ha annexada una capella semisubterrània sota uns jardins, i en el llevant, la caseta dels masovers. A la façana principal s’observa un ampli (4m. ample) cos de porxos adossat a l’antiga façana, amb sis arcs rebaixats per planta, dels quals els superiors són més petits, i sis òculs apaïsats a les golfes. La planta presenta dues finestres i dos portals d’arc apuntat, el central amb inscripció i data a la dovella central. A l’angle S-E hi ha un rellotge de sol esgrafiat. La façana E presenta dues finestres a la planta, tres finestres amb ampit motllurat, i un portal rectangular (entrada masovers); quatre portals (un amb balcó) i una finestra al segon pis; quatre finestretes i un portalet a les golfes. Per la façana O s’accedeix directament al segon mitjançant un terraplè que conté, adossat a la casa, la capella subterrània amb portalet adovellat d accés. Aquesta façana presenta dues finestres al primer pis, cinq finestres i un portalet al segon, i quatre finestres a les golfes. A tocar de l’angle S-O de la casa, hi ha adossat al llarg de tota la façana un cos de 2x3m, que sembla ser els sanitaris construïts posteriorment. En el sector NO sobre el segon pis, hi ha una espadanya amb campanetes i llinda datada.
No trobava cap referència a l’advocació de la capella de la casa, ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i des d’aquí també a la propietat.
https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), em feien arribar un parell d’imatges de la capella de les Esposalles de la Marededéu, del Masvidal, a Viladrau, comarca d’Osona.
Exterior 30-X-1968
Interior 22-I-1983
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), em feien arribar un parell d’imatges de la capella de les Esposalles de la Marededéu, del Masvidal, a Viladrau, comarca d’Osona.
Exterior 30-X-1968
Interior 22-I-1983
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
ESCOLA SANT MARTÍ. ARENYS DE MUNT. EL MARESME. CATALUNYA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
L'any 1931 l’Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) presentava la memòria del grup escolar. No va ser però, fins el setembre del 1933 que començaren les obres que foren acabades l'any 1937.
L’Enric Catà i Catà, fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, passava llargues temporades a Arenys de Munt, a Can Pau Bernardó. Treballà per l'Ajuntament d'aquest poble, i hi ha vàries obres d'ell, la més important la construcció d'aquestes escoles , en l’àmbit professional era catedràtic de resistència; havia col•laborat en la construcció del Palau Nacional de Montjuïc, i a Barcelona projectà també nombrosos edificis, al mes de gener de l'any 1937 moria al front de guerra.
La descripció tècnica ens diu ; edifici gran amb forma rectangular amb un cos central sortint per les dues bandes. L'entrada principal ha estat variada: era on desembocaven les rampes d'accés suprimides recentment. Consta d'un semi-soterrani, una planta baixa, un primer pis, i un pati cobert adosat. Al llarg de les façanes hi ha finestres rectangulars disposades simètricament. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis, enmig, hi ha una cornisa que sobresurt en una façana. L'acabament és un petit ràfec de totxo vist amb ceràmica de color verd que trenca la monotonia del blanc de les parets. Actualment hi ha unes aules afegides a la part posterior de l'edifici , que han malmès la unitat del conjunt.
En aquesta dèria nostra de recuperar aquesta part de la ‘memòria històrica’, esperava trobar – sóc una ànima candida – una amplia col•laboració , de fet a cada poble, vila i ciutat de Catalunya, hi ha – encara - almenys un català, oi ?. Val a dir que la resposta de les Administracions – quan s’ha donat – ha estat ‘feble’ , allò de ‘no sabe, no constesta’, insistim doncs en demanar l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
És del tot obvi, recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'any 1931 l’Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) presentava la memòria del grup escolar. No va ser però, fins el setembre del 1933 que començaren les obres que foren acabades l'any 1937.
L’Enric Catà i Catà, fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, passava llargues temporades a Arenys de Munt, a Can Pau Bernardó. Treballà per l'Ajuntament d'aquest poble, i hi ha vàries obres d'ell, la més important la construcció d'aquestes escoles , en l’àmbit professional era catedràtic de resistència; havia col•laborat en la construcció del Palau Nacional de Montjuïc, i a Barcelona projectà també nombrosos edificis, al mes de gener de l'any 1937 moria al front de guerra.
La descripció tècnica ens diu ; edifici gran amb forma rectangular amb un cos central sortint per les dues bandes. L'entrada principal ha estat variada: era on desembocaven les rampes d'accés suprimides recentment. Consta d'un semi-soterrani, una planta baixa, un primer pis, i un pati cobert adosat. Al llarg de les façanes hi ha finestres rectangulars disposades simètricament. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis, enmig, hi ha una cornisa que sobresurt en una façana. L'acabament és un petit ràfec de totxo vist amb ceràmica de color verd que trenca la monotonia del blanc de les parets. Actualment hi ha unes aules afegides a la part posterior de l'edifici , que han malmès la unitat del conjunt.
En aquesta dèria nostra de recuperar aquesta part de la ‘memòria històrica’, esperava trobar – sóc una ànima candida – una amplia col•laboració , de fet a cada poble, vila i ciutat de Catalunya, hi ha – encara - almenys un català, oi ?. Val a dir que la resposta de les Administracions – quan s’ha donat – ha estat ‘feble’ , allò de ‘no sabe, no constesta’, insistim doncs en demanar l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
És del tot obvi, recordar que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
divendres, 1 de maig del 2015
CAPELLA DE SANT CRIST DEL FOSSAR DE SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA
L’advocació – una vegada més – és una presumpció meva que haurà de ratificar en el seu cas el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).
Sant Julià de Vilatorta disposa d’un mapa de patrimoni cultural, en el que advertim ultra la mancança de molts elements d’interès històric i/o artístic – cas del cementiri de Sant Julià de Vilatorta, i la seva capella - , un escàs rigor quan a fer esment dels mestre d’obres i/o arquitectes, autors dels edificis.
Com feia amb el Cementiri Monumental de Vilalleons - del que no s’esmenta l’autor - traslladaré la meva consulta a l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.
Sou pregats tots els santjulianencs i/o vilatortins de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia datada el 12-XII-1982 , de la capella de sant Crist , al fossar de Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta disposa d’un mapa de patrimoni cultural, en el que advertim ultra la mancança de molts elements d’interès històric i/o artístic – cas del cementiri de Sant Julià de Vilatorta, i la seva capella - , un escàs rigor quan a fer esment dels mestre d’obres i/o arquitectes, autors dels edificis.
Com feia amb el Cementiri Monumental de Vilalleons - del que no s’esmenta l’autor - traslladaré la meva consulta a l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.
Sou pregats tots els santjulianencs i/o vilatortins de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), rebia una fotografia datada el 12-XII-1982 , de la capella de sant Crist , al fossar de Sant Julià de Vilatorta
CAPELLA ROMÀNICA DE SANT MIQUEL DE VILAGERIU / VILAGELIU. TONA. OSONA. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la capella de Sant Miquel, prop del mas Vilageriu.
La descripció ens diu que és una construcció amb elements romànics característics., de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d'espadanya. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. L'absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes. A la base de l'altar es descobrí un mil•liari romà.
Les dades històriques ens expliquen que la capella existia des d'abans de l’any 948. el primer document que en fa esment és del 12 de març de 948 al fer testament el levita Guadanir, senyor de "Vil•la Gerille".
A principis del segle XI posseïa la vila el noble Rodulf, intitulat arxilevita per trobar-se al servei de l'església de Vic.
Vers l'any 1080, en temps d'Hug Dalmau, es renovà l'església, fent-se la capçalera i la nau, i ja en segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.
El ‘Princep de les Milícies Celestials’ vetlla doncs per la casa propera , des de fa més de 1.000 anys, el fet no ha tingut cap ressò mediàtic perquè mal que ens pesi, la llarga i forçada convivència amb el REINO DE ESPAÑA ens ha encomanat la seva estultícia secular.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció ens diu que és una construcció amb elements romànics característics., de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d'espadanya. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. L'absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes. A la base de l'altar es descobrí un mil•liari romà.
Les dades històriques ens expliquen que la capella existia des d'abans de l’any 948. el primer document que en fa esment és del 12 de març de 948 al fer testament el levita Guadanir, senyor de "Vil•la Gerille".
A principis del segle XI posseïa la vila el noble Rodulf, intitulat arxilevita per trobar-se al servei de l'església de Vic.
Vers l'any 1080, en temps d'Hug Dalmau, es renovà l'església, fent-se la capçalera i la nau, i ja en segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.
El ‘Princep de les Milícies Celestials’ vetlla doncs per la casa propera , des de fa més de 1.000 anys, el fet no ha tingut cap ressò mediàtic perquè mal que ens pesi, la llarga i forçada convivència amb el REINO DE ESPAÑA ens ha encomanat la seva estultícia secular.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




