ESGLÉSIA DE SANT JOSEP. L’ALDEA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

M’aturava a retratar l’Església de Sant Josep, situada a tocar del traçat de la carretera N-340, a l'Hostal dels Alls, al terme de l’Aldea, a l’Ebre jussà. La desviació del tràfic per la carretera que voreja l’Aldea, ha sumit aquest indret en la més absoluta de les misèries.

Edifici inaugurat el 1969, es tracta d'una església de planta circular on hi destaca la façana amb un voladís sostingut per dues bigues, coberta amb una atrevida volta parabòlica ovoide i campanar exempt, projectada per V. Tolós i J. Sans, tècnics dels que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement, i del nom propi i ambdós cognoms.

Rebia un email del Xavier Tolós Petrus, també arquitecte, en el que em deia ;

Hola

En relació a l’església de Sant Josep de l’Aldea, escrit de 09-11-2015.

Els arquitectes redactors i directors de l’obra van ser:

Victori Tolós Michavila ( L’Aldea, Tarragona, 17.07.1932 )

Juan Ramon Sans Segarra  (  Barcelona, 11 de Novembre de 1940 + Barcelona, 10 d'agost de 1989 ) 

Salutacions

La filla del Juan Ramon Sans Segarra, Mònica Sans Duran , també arquitecta em facilitava les dades de naixement i traspàs del seu pare, 

La construcció es troba al mig d'una illa de cases, pel que només és visible la façana frontal. Aquesta presenta un voladís aguantat per dues bigues disposades verticalment. Al costat dret s'hi troba un campanar format per quatre bigues.

Per sobre del voladís queda un espai recte de perfil el•líptic sobre el qual hi ha una creu feta en gelosia. S'hi pot accedir a través de tres portes, la del mig més alta i ampla que les laterals. L'interior és de planta el•líptica trencada als extrems i la coberta de volta el•líptica, decorada en obra vista.

Aconseguia una vista parcial del interior amb la CANON IXUS

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

IN MEMORIAM DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DEL MAR. CALONGE. L’EMPORDANET.

La Nicole Rodríguez té un veritable tresor a la seva pàgina :

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1890942761148687&set=a.1772421376334160.1073742001.100006989435116&type=3&theater

Vista general del Collet. Sant Antoni de Calonge, 1929 Antoni Gallardo i Garriga AFCEC

Havíem publicat l’any 2011 una crònica del Feliu Añaños i Masllovet en la que s’afirma l’advocació de la capella a Sant Antoni.

 http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/04/ermita-de-santa-maria-o-de-sant-antoni.html

De la lectura del excel•lent treball de l’ Arxivera de la comunitat monàstica de Sant Daniel de Girona, la Germana, Rosalia Samsó: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/viewFile/272268/360472

S’infereix que des de 1360 hi havia un altar de Sant Antoni:

"Havent la Senyora Raimunda de Valmanya, Priora del Monestir de Santa Maria de Mar suplicat a l’Il•lustríssim Senyor Bisbe de Gerona, Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) de poder en la Iglésia de dit Monestir construir un altar baix invocació de St. Antoni; lo Senyor Vicari General de dit Senyor Bisbe concedí llicència per a fer-lo i construir-lo en lloc idòneo i decent, ab la condició emperò, que davant dit altar havia perpètuament i de continuo fer cremar una llàntia i dit altar adornar de tovalles, creu, missal i paraments sacerdotals. Consta de dita llicència amb acte fet en Gerona, als 23 desembre de 1360"

Un document de l’any 1666 ens dóna un detall que no podem passar per alt. L’any 1662 Magí Batlle i Mascort, negociant de Palamós, descendent d’Anton Mascort, va vendre diverses possessions, entre les quals hi havia la casa i capella de Santa Maria del Mar, a Pere Gallart, i ara, passats quatre anys de la venda, li fa algunes concessions.

Se’n conserva l’acta notarial, que, entre altres coses, diu que Pere Gallart ha de pagar un determinat cens a la priora del monestir i comunitat de Santa Maria del Mar, “nunch nuncupatus Almus Antonius.” I, més avall, en un altre fragment de la mateixa acta, escrit en català: “I així mateix és pactat que tots los censos... que per raó del meu mas anomenat Sant Antoni, del qual avui vós, etc". No sabem si hi ha alguna dada més antiga que anomeni Sant Antoni el lloc on estigué situat el priorat de Santa Maria del Mar; si no se n ’ha trobat cap opino que el seu fonament l’hem d’anar a buscar en aquell altar dedicat al sant el llunyà 1360

http://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp05mari.htm

http://www.urc.cat/repositorio/doc/Documento_2016_05_25_12_59_10.pdf

En un document turístic es fa referència a l’ermita de Santa Maria del Collet

 :
http://www.visitpalamos.cat/wordpress/wp-content/uploads/2014/06/Desplegable-BADIABUS-cat-6.pdf

Faig costat a la tesis de que defensa l’advocació de Santa Maria del Mar, llevat sempre de trobar millors arguments que ho desmenteixin.

La Maria Plana, en feia arribar  un parell de fotografies  del Collet de Sant Antoni de Calonge.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

LA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CAN BRUSTENGA. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Joaquim Brustenga Etxauri, m’havia honorat amb l’obsequi de la història novel•lada dels Brustenga de Santa Eulàlia de Ronçana ‘DEL DANUBI AL TENES’ ,que llegia àvidament en una revolada.

Quan li agraïa la finesa, li demanava imatges de la Capella de la Immaculada Concepció, que manava construir Francesc Brustenga Torres, que lliurava l’ànima al senyor sense poder veure-la acabada.

Sant Isidre Llaurador i Sant Josep de Copertino, son copatrons de la Capella.

Trobava uns Goigs a :
https://mariatoldra.wordpress.com/2016/12/11/els-goigs-a-la-concepcio-immaculada-de-maria-i-el-seu-devot-ramon-llull-i-2/

La masia del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana Can Brustenga va publicar uns senzills i bonics Goigs a llaor de Maria Immaculada que es venera a la capella de la casa pairal Brustenga a Santa Eulàlia de Ronsana, amb lletra del polígraf Enric Cubas i Oliver (1866-1950) i una partitura del musicòleg Francesc de Paula Baldelló i Benosa (1887-1977) impresa al revers. L’entrada feia: “Puix sou Verge Immaculada / regina celestial / sigueu la nostra advocada / i lliureu-nos de tot mal” L’estrofa sisena cantava:

Ramon Llull, Bonaventura,
Duns Scot, Francesc d’Assis,
en lloar-vos, Verge, pura,
amb el mot seu voladís
us exalcen destriada
del pecat de tot mortal

No porten peu d’impremta.

Havia dedicat anys enrere un post a aquesta casa :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/can-brustenga-de-santa-eulalia-de.html

Espero tenir properament l’ocasió de veure i ‘viure’ la casa i la capella.

ERMITA DE SANTA LLÚCIA (ABANS SANT MIQUEL DE SOLANS). LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ, GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’ermita romànica, advocada actualment a Santa Llúcia, que es troba a uns quatre quilòmetres del poble de la Jonquera, a la comarca de l’Empordà sobirà .

L'accés al temple es fa pel mur meridional on hi ha la portalada formada per tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà.

Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de grans dimensions que consta de una sola nau i absis semicircular amb coberta a dues aigües.

Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=La+jONQUERA&page=4&pos=36

Església de planta de nau única, coberta per volta apuntada, amb absis semicircular.

La porta d'entrada, a migdia, consta de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. En aquest mateix mur s'hi obren dues finestres de doble esqueixada amb guardapols decorat amb dents de serra. L'aparell és de carreus de pedra granítica molt ben escairats. A la façana occidental s'alça el campanar de cadireta, amb una única obertura.
Les notícies més antigues, amb el nom de Sant Miquel, són del segle X.

Tenim notícies que esmentan l'"Ecclesia Sancti Michaelis" com a temple pertanyent a l'alou de Solans, que en 947 era propietat del Monestir de Sant Pere de Rodes. El segle XIII diversos documents l'anomenen Sant Miquel de Solans. Fins el segle XIV fou parròquia; l'any 1362, la titularitat va passar a l'actual església de Santa Maria de la Jonquera.

Fotografia de Marta Lloret . 2009

Durant el segle XVIII es converteix en una ermita, dedicada a Sant Miquel i Santa Llúcia, i s'hi duen a terme algunes reformes.

Actualment és un lloc de picnic

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DELS SANTS GERVÀS I PROTÀS DE LA TORRE DE TAMÚRCIA. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Francesc Arrachea em deixava un comentari al facebook ; TINDRIA INFORMACIO O FOTOS ANTIGUES DE L'ERMITA DE SANT GERVÀS PROP DEL CAMÍ D'ADONS A TORRE DE TAMURCIA PEL PAS DEL PERTÚS...?

El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Antigament, el 19 de juny se celebrava l'aplec de sant Girvàs, amb un romiatge des dels pobles de la Terreta fins a l'ermita de sant Gervàs i sant Protàs , dels segles XVII - XIX , que es troba enlairada en els vessants meridionals de la Serra de sant Gervàs. Aquest aplec esdevenia l'autèntica Festa Major de la Terreta.

La concentració/integració/ ‘manu militari’ a les darreries de la dictadura franquista al terme de Tremp, suposava de facto, la pèrdua irremissible de la petita història de TOTS AQUESTS POBLES , més enllà dels discursos de la ‘racionalització administrativa’, en les fusions/concentracions/integracions SEMPRE, SEMPRE, hi ha voluntat política d’anorrear les voluntats ‘particulars’ que a criteri dels centralistes van contra la UNIDAD DE DESTINO EN LO UNIVERSAL, que llevat d’ells ningú ha entès mai que vol dir.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau, de petites dimensions, pintada de blanc. La façana principal té accés a través d'una porta d'arc de mig punt amb brancals de pedra, sobre de la qual s'identifica un òcul circular i una finestra sota teulada. Em el flanc occidental són visibles antigues obertures i el cos rectangular d'una capella lateral. El seu interior conserva pintures murals.

Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) imatges d’aquest edifici de l’època en que s’hi duien a terme els aplecs.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, una fotografia del Josep Sansalvador Castellet, datada el 8-VIII-1998, de l'interior de l’ ermita de Sant Girvàs de la Torre de Tamúrcia (Tremp), a la comarca del Pallars Jussà

https://elcanutdelsminairons.cat/2022/09/24/sant-gervas/#jp-carousel-750

Lluís Colomés Figuera ( Sapeira , Tremp,  1957 ),  desenvolupa una gran tasca de recuperació del Patrimoni històric del Pallars jussà.  L’Enciclopèdia Catalana, s’ha d’esforçar en incorporar persones com ell, la proposta ha càrrec d’Entitats i/o Corporacions s’ha de fer arribar a comunicacio@enciclopèdia.cat , queda escrit.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Facebook ha bloquejat la pàgina coneixercatalunya, sembla que als que ho controlen NO ELS AGRADA LA LLENGUA CATALANA. Senyor, allibera'ns dels monolingües genocides, amen !!!!  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que   els sants Gervàs i Protàs   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , trempolinsn ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

​Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL PUIG DE LES TORRETES. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de les runes espoliades que hi ha al Puig de les Torretes.
Reprodueixo de la pàgina 181 de 480 de
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Torre de planta circular afegida a un edifici rectangular de dos pisos; el conjunt és molt ruïnós.

La torre no conserva el remat superior i presenta grans esquerdes; s’hi manté una volta semiesfèrica de pedra morterada. EL mur es dreça actualment en una alçada irregular, d'uns 7 metres com a màxim.

Del casalot se n’han arrencat les pedres escairades de les obertures i de les cantonades; l’interior és molt enrunat.

Hi ha testimonis d’un inici d’obres furtives fetes modernament amb bigues de formigó.

La construcció que es pot datar als segles XVII-XVIII ,és de pedres sense treballar lligades amb morter.

La seva situació enlairada al cim d’un turó i en un extrem de Palafrugell, permet endevinar que la mal dita ‘Torre dels Moros’* rebia les senyals de perill emeses per les torres de Sant Sebastià de La Guarda i de Calella. Aquests avisos es transmetien des d’ací no sols a la vila sinó també a la majoria dels masos escampats pel terme i a algunes poblacions veïnes.

A : http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2012/06/la-torre-dels-moros.html
En podeu llegir un text més aprofundit i aclaridor.

Patrimoni Gencat publica una informació del insuficient.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1287

No va merèixer l’ interès de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palafrugell&page=8

Tampoc del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Palafrugell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Quatre dades per una reflexió, al cens de 1515 Palafrugell tenia 108 focs, que a l’any 1553 eren 213, el mot foc, tenia el sentit de casa i/o edifici habitat; aquest sistema s’utilitzava bàsicament per fer el càlcul dels diners a cobrar, encara que indirectament s'utilitza també per estudiar la població històrica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava que cada llar tenia entre quatre i set membres.

Els números semblen indicar-nos que no va ser tant ‘terrible’ el setge dels corsaris.

Hom pensa que la Torre del Puig de les Torretes, tenia exclusivament funcions de guaita i bada, i que la seva importància va declinar amb la caiguda de l’activitat corsària.

Palafrugell va poder comprovar el 20 de juliol de 1638 , dia de Santa Margarida, que el veritable perill, ve del centre i en alguna ocasió del Nord, i no serveixen per evitar-lo les torres i/o fortificacions litorals.

*La referència als ‘moros’ és molt comú en tota mena d’edificis i àdhuc de tombes i/o enterraments, i fins de coves naturals, i respon al mal costum de referir-se al ‘temps dels moros’, quan no es coneix la data en que es va fer l’obra i/o l’ús.

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/La-Cova-dels-Moros-del-Cogul/225.aspx

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_dels_Moros_(Vilanant)

Potser som una Nació – a mi m’agradaria creure-m’ho – NO som però, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)

CAPELLA DE SANT QUINTI. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes bellíssimes fotografies de l’ aïllada església de Sant Quintí, situada al bell mig de la plana de la vall d'en Bas, prop del veïnat de Can Trona.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau rectangular i absis carrat, cobert amb volta de canó, orientat a llevant. La part original romànica de l'absis presenta dues obertures de doble esqueixada i un parament fet amb carreus perfectament tallats. La nau va ser allargada pel costat de ponent i molt alterada en la reforma del segle XVIII i és coberta amb voltes de llunetes.

L'any 1980 es va fer l'última restauració que va permetre la recuperació de la part antiga romànica, fins aleshores destinada a sagristia. Cal destacar el petit campanar d'espadanya d'un sol ull que s'alça sobre la portalada d'arc de mig punt coberta per una desafortunada teuladeta moderna.

La primera notícia és datada l'any 998 en una butlla expedida pel Papa Gregori V on es nomena com a depenent del monestir de Sant Genís de Besalú.

Vora l'any 1000, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, feia donació al monestir de Santa Maria de Besalú de l'alou i l'església de Sant Quintí.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
Fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals. A finals del segle XVI presentava un estat de conservació força dolent i el 1633 el bisbe de Girona Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663), va manar que es reparés la teulada.

El nomenament del rector el feia el prior de Santa Maria de Besalú, si bé en donava possessió el bisbe de Girona. Normalment, els rectors residien fora de la parròquia, la qual cosa també es donava el 1722 quan el bisbe Josep Taverner va manar que el rector passés a residir-hi.

L’any 1766 el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), va suprimir la parròquia que prengué la condició de capella i quedà unida com sufragània a la parròquia de Sant Esteve de Bas.

L'estiu de 1980 es feren obres de restauració a l'església que van suposar eliminar la sagristia que havia estat ubicada en la part de la capçalera de l'edifici.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans, ‘’posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.