diumenge, 4 de juny del 2017

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE COSCÓ. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuava el meu ‘descobriment’ d’Oliola i el seu terme. Amb la visita al poble de Coscó; el terme i la seva església advocada a Santa Maria apareixen força documentats des de mitjan del segle XI, data en que havien estat incorporats a la canònica de Santa Maria de la Seu d'Urgell.

El primer esment del lloc kastrum de Choscolio és del 1054, en una discussió dels límits del terme de Cabanabona, la primera menció directa de l'església però, és del 1141 en el testament del bisbe Pere Berenguer d'Urgell, que va llegar a Santa Maria d'Urgell una sèrie de temples i castells entre els quals hi havia l'església de Coscol.

Notícies posteriors confirmen la continuïtat de l'església de Coscó. Així, el 1279 i el 1280 apareix esmentada en la relació de la dècima recaptada en la diòcesi d'Urgell, i pel mateix motiu també apareix un segle més tard, el 1391.

Quan a la descripció ens explica patrimoni Gencat que l'església de Santa Maria es troba al nord-est del nucli de Coscó, poble situat al sud del terme municipal d'Oliola. Es tracta d'una església d'una sola nau, capçada amb un absis semicircular a llevant, portalada d'accés a la façana meridional i un campanar de torre de base quadrada a l'angle sud-oest. La teulada que cobreix la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec senzill reforçat amb lloses irregulars de pedra. La teulada de l'absis, semicònica, és de lloses de pedra. L'aparell emprat en les parts originals del segle XII és de carreu de mida petita ben escairat i polit, lligats amb morter de calç i disposat en filades regulars i uniformes. L'absis presenta exteriorment un canvi d'aparell a mitja alçada: la part baixa fins el nivell de l'ampit de la finestra el parament és de carreus sense polir i de mida lleugerament petita i juntes més grasses de morter. La finestra de l'absis és de doble esqueixada.


La façana meridional conté l'únic accés, una porta d'arc de mig punt de dovelles que es va construir a finals del segle XVI, quan es va tapiar la porta original de la façana de ponent per instal•lar un cor sobrealçat a ponent. A la dovella clau d'aquesta porta es llegeix la data 1588. Probablement, aquest canvi en la ubicació de la porta anà acompanyada de les altres reformes que patí l'edifici romànic: Es van obrir petites capelles en els murs nord i sud pel procediment de buidar el gruix interior del mur; s'afegí l'esmentat cor al fons; es tapià l'arc presbiteral que donava accés a l'interior de l'absis i es construí un cos rectangular a l'angle sud-est de la nau per fer de sagristia. La decoració interior és contemporània d'aquesta reforma.

La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular reforçada per tres arcs torals, i s'obria a l'absis mitjançant l'arc presbiteral esmentat abans i que fou paredat a finals del segle XVI.

Finalment, el 1853 es construí el campanar de torre de planta quadrada a l'angle sud-oest de la nau. Està fet amb aparell irregular de pedra lligada amb morter però amb cadenes verticals de carreus ben escairats als angles. Consta de quatre ulls d'arc de mig punt de dovelles i està rematat per una cornisa motllurada i una coberta piramidal decorada amb rajoles alternes verdes i vermelles de ceràmica.


M’explicaven que en l’actualitat únicament hi ha funció litúrgica un cop al mes.

No tenia ocasió d’accedir al interior del temple, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El sostre demogràfic d’Oliola s’assolia al cens de 1857 amb 999 habitants, abans de la dictadura franquista – causa de tots els mals de la humanitat – hi havia escola almenys a Oliola i a Coscó, i no ho excloc a Claret i/o a Maravella, ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , d’aquell passat de ‘glòria’ en dona testimoni el fossar de Coscó.



Quan al topònim, malgrat la quasi absoluta presència d’arbrat en l’actualitat, hom defensa que fa referència al coscoll i/o I'alzina nana d'altres comarques.

Arbust de la família de les quercinies, té el nom científic de <

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

dissabte, 3 de juny del 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE MASARBONÈS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. MASLLORENÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés fins a Masarbonè del que ens diu l’enciclopèdia catalana; que és a l’extrem de llevant del terme de Masllorenç , a prop del de la Bisbal, volien retratar l’edifici que acollia l’escola abans de la dictadura franquista com havíem fet en 1132 ocasions anteriors arreu de Catalunya.

Explica l’Enciclopèdia que no es coneix l’origen de la caseria, que el 1365 formava part del terme del castell de Puigtinyós i era de G. de Subirats.

A Catalunya, el prefix mas, formant part del nom i/o separat amb preposició de no és infreqüent : Mas de Barberans , Masarac, Masdenverge, Masllorenç, el Masnou, Maspujols, Masquefa, el Masroig, Massalcoreig, Massanes, Massoteres, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Mas de Bondia, Masarbonès ,... , EN TOTS ELS CASOS l’origen és un mas, o un grup de masos, que donaran primer a un terme disseminat, i més tard a un nucli al voltant d’algun dels masos.

En agradarà rebre imatges i dades dels edificis que acollien les escoles d’aquests nuclis abans de la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 1708 consta amb 9 cases i 31 habitants.

El 1719 pertanyia, com Masllorenç, a Joan de Pinós (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí, amb 9 cases esparses i 34 habitants.

El 1787 tenia 52 h i batlle propi, i ja consta la seva església, neoclàssica, dedicada a sant Bartomeu, un petit edifici amb campanar d’espadanya.

El 1830 tenia 105 habitants

A mitjan segle XIX, 20 masos componien el terme, amb consideració de llogaret i depenent ja de Masllorenç com també la seva església.

En les primeres dècades del segle XX els veïns aixecaven a torn de poble l’escola, que es tancava l’any 1971


Masllorenç, ‘la capital’ tenia escola pròpia des de mitjans del segle XIX. Ens agradarà rebre'n una imatge a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Dinàvem a l’Era de Masllorenç, degustàvem un menú senzill, fet amb productes de la terra, a un preu molt correcte, us el recomano.

El feixisme no tenia, ni té cap interès en ‘recuperar’ la història anterior a la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II República que el portava al poder. Ho entenc, malgrat lògicament no ho puc compartir, està clar que per idèntiques raons el cleptofeixisme encarnat ara en partits ‘presumptament’ democràtics ha posat, posa i posarà tant pals a les rodes com li sigui possible, la meva pregunta però, és força senzilla; quin motiu tenen la resta de politics i partits per fer-los el joc?.

Necessitem l’ajuda de TOTS ELS CATALANS.

A cada llogaret, poble, vila o ciutat hi havia almenys una escola, publica, privada , o confessional – de qualsevol religió -, abans de la dictadura franquista, com diu el Josep Olivé Escarré, a tot arreu hi havia escola, ajuntament, església i cementeri i fins alguns edificis notables. A Catalunya, només per excepció els edificis que acollien escoles han estat considerats ‘ monuments’ , sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades de la del poble on viviu i/o en el que vareu néixer.

Catalunya us ho agrairà.

PARRÒQUIA DE LA ICONA DE LA MARE DE DÉU DE LA TENDRESA, PATRIARCAT DE SÈRBIA. GIRONA.

En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar la Parròquia de la Icona de la Mare de Déu de la Tendresa, del Patriarcat de Sèrbia, situada a la plaça de Sant Pere, al barri de Pedret, just sortint del barri vell de Girona, direcció al Pont Major, amb la que literalment ens topàvem sortint de Sant Nicolau.





Em sobtava que en una ciutat on moltes esglésies NO tenen a dia d’avui funcions relacionades amb el culte, els germans ortodoxes tinguin la necessitat d’habilitar un edifici ‘civil’ per al culte.

Hi ha exemples per arreu de Catalunya de la ‘fraternitat’ entre els cristians :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/una-capilla-ortodoxa-iglesia-concepcio-4416101

http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=2346&id_tema=3446#.WSFrLdSLSt8

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/06/28/sant-quirze-lloret-converteix-dortodoxos-russos/569758.html

A Déu se’l pot trobar a tot arreu, molt sovint però, se’ns fa més present en indrets que no controla l’església
‘Oficial’, oi?

https://www.youtube.com/watch?v=KCEjRTp2gpU

divendres, 2 de juny del 2017

ERMITA DE SANT URBÀ. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

L'ermita de Sant Urbà de Foradada està emplaçada al cim del turó als peus del qual s'estén la població.

Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular (de 6 per 7 metres aproximadament) que consisteix en una capella d'una sola nau, coberta amb volta de canó i teulada a doble vessant.


El turó, allargassat de nord-oest a sud-est, conté en el vessant meridional el cingle amb un forat a la roca que dóna nom al poble i actualment forma part del Parc de la Roca Foradada.


Exteriorment, l'edifici està arrebossat amb ciment i ofereix un aspecte homogeni i auster, sense cap mena d'ornamentació. Aquest arrebossat no deixa veure la disposició original dels carreus. La façana d'accés és l'única que conté obertures i un element arquitectònic que indica que l'edifici és de caràcter religiós: un campanar d'espadanya coronada amb una coberta d'arc de mig punt motllurada amb una creu de ferro a sobre. La porta és d'arc de mig punt i a banda i banda s'obren dos petites finestres quadrades. La teulada és una senzilla coberta prefabricada d'uralita ; material que hores d’ara està prohibit en la construcció i es considera un agent cancerigen altament perillós.

L'interior és sobri, amb la volta i les parets enguixades i pintades de blanc, excepte la cornisa motllurada i pintada en granat que marca la imposta entre paret i inici de volta. Conté una imatge exempta del sant en un pedestal sobre l'altar. Darrera aquesta imatge, la decoració que li fa de marc està pintada sobre el guix.


L'aspecte actual de l'ermita es deu a les obres de reforma que s'hi efectuaren cap al 1964 i que consistí en l'arrebossat de les parets i la reconstrucció del sostre, la seva construcció original Però, es pot datar als segles XVII i/o XVIII per comparació amb altres esglesioles d'aquesta època en aquesta zona, les quals tenen les característiques comunes de ser de planta quadrada de petites dimensions, teulada a dues vessants, porta adovellada i dues petites finestres, una a cada banda de l'entrada.

Sant Urbà té dedicada l’església de Montsonís situada dalt del turó.


Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230. Segons la tradició, mor com a màrtir i és venerat com sant en diverses confessions cristianes. A Alemanya, el consideren el sant patró de la viticultura; durant l'edat mitjana hom l'invocava per trobar remei contra les tempestes, la gota i l'embriaguesa. Segons la tradició, antigament hi hagué al poble de Foradada unes febres que produïen mal de cap i aleshores els vilatans van invocar Sant Urbà pel seu patronatge sobre el aquest mal.

No trobava cap esser humà a Montsonís al que preguntar-li si hi havia escola al poble abans de la dictadura franquista, i en cas afirmatiu on era, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 1 de juny del 2017

ESCOLES DE LES GUNYOLES I VISTABELLA. LA SECUITA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

El Pere Mallafré Martínez, retratava parcialment la façana del Casal Jujol de Vistabella, que com en el cas de les Gunyoles, havia estat seu de l’escola pública, i com em feia notar el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , l’edifici de les escoles velles de Les Gunyoles és idèntic, al de les escoles velles de Vistabella, ara Casal Jujol, malgrat no trobar-ne confirmació enlloc , creiu que ambdós edificis podrien atribuir-se a l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926), que va exercir com arquitecte provincial, i que va ser autor entre altres edificis de les antigues Escoles públiques Miquel Granell a Amposta ( actual Museu de les Terres de l'Ebre ), o les antigues escoles públiques de Xerta (actual casa de la Vila).


No disposa la Secuita d’un Catàleg de Patrimoni en línia, de fet en relació a la documentació del patrimoni Històric , la província de Tarragona sens dubte és la pitjor de Catalunya.

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar una fotografia que confirma l’absoluta igualtat – llevat de la pintura – de l’edifici de les Escoles Velles , ara Casal Jujol de Vistabella, i el de les Escoles Velles de les Gunyoles, que us penjo per comparar.


Vistabella.


Les Gunyoles.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/2015/02/la-secuita-vistabella-les-gunyoles.html?spref=fb , m'aclaria que l'autor va ser l'arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949)

Ens agradarà rebre si és possible una imatge de TOTA la façana del Casal Jujol a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 31 de maig del 2017

EL MAS I L’ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DELS ARQUELLS. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Oliola està a la comarca de la Noguera, una bona part dels catalans desconeixen l’existència d’aquest indret, i el més greu de tot, del riquíssim patrimoni històric i/o artístic que s’està perdent per la incúria de les administracions públiques catalanes.

Us deixo uns enllaços amb algunes imatges a tall d’exemple :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/04/in-memoriam-de-lesglesia-de-santa.html

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4761

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/oliola-un-mon-per-descobrir-la-noguera.html

https://fotomedieval.blogspot.com/2018/10/esglesia-de-santa-magdalena-dels.html


Seguia les indicacions de l’Enciclopèdia Catalana; a mig camí d’Agramunt a Coscó, al SW del poble, hi ha la masia, i antic poble, dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

Topava amb un senyal de prohibició per accedir fins a la finca, i malgrat que maldava per trobar algú per a demanar-li permís, els meus crits no tenien resposta.


Retratava l’edifici de la masia, i des de MOLT LLUNY la capella de Santa Magdalena, de la que ens explica patrimoni Gencat que ha estat molt modificada al llarg dels segles , XI - XII // XIV - XV // XVIII -,..Té una nau i un absis del que neix un altre de més petit utilitzat com a sagristia. A la façana sud hi ha la porta d'accés dovellada, al costat hi ha una finestra. Campanar d'espadanya d'un arc sobre el costat de llevant de la nau. Interiorment presenta un banc corregut al llarg de la nau i quatre arcs torals es troben deformats pel pes de volta de canó.





Actualment la finca és un allotjament rural : http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15

La  Montserrat Anguila Presas en publica una imatge.



Malgrat la descreença creixent és oportú recordar que la Biblia recull a Deuteronomi 27, 14-26 les malediccions de Déu, en les que trobareu dades de tristíssima actualitat :

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i/o assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Actualitzem-ne alguna :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de recuperar – si mes no – la memòria històrica del nostre patrimoni, fent-nos arribar imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Catalunya us ho agrairà.

El terratrèmol que sacsejava aquest estiu de l'any 2023 l’Atles,   és dissortadament una inesperada “ col·laboració “  per al genocida Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasa  (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963) de desfer-se de tants amazics com sigui possible, i  que no ho amagava amb  l’actuació clarament negligent  retardant l’ajuda internacional.

Malgrat que clarament Muḥammad as-Sādis ibn al-Ḥasan, no te la “ baraca “ ,  que  se li atribuïa al seu pare Hassan II ,  desprès del terratrèmol que va tenir lloc a l'Atles,   fa bona l’afirmació de l’Ermessenda de Valrà, “ les II parts mai foren bones “

https://www.vanitatis.elconfidencial.com/casas-reales/2022-08-24/mohamed-vi-dando-tumbos-calles-paris_3480149/

Que Santa Magdalena  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«El que pugui fer que faci»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  


Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern




dimarts, 30 de maig del 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÈSIA DE SANT URBÀ DE MONTSONÍS. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava a Montsonís , l’església de Sant Urbà advocada en algun temps a Sant Pere , i també a Santa Maria, situada al turó del cementiri, amb funcions – si ens creiem el que diuen els papers – de local social.



Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici aïllat que consisteix en una església d'una sola nau, capçada per un absis semicircular, amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent i l'accés a la façana nord. La orientació de l'edifici segueix la norma romànica de disposar la capçalera a llevant però, en haver d'adaptar-se a l'orografia difícil, l'orientació real és d'est-sud-est a oest-nord-oest. L'aparell constructiu és de carreuó de gres ben escairat però sense polir, disposat ordenadament en filades uniformes i regulars, característica que palesa les formes constructives característiques entre els segles XI i XII. Les façanes són totalment llises, la teulada a doble vessant amb el carener longitudinal i coberta amb lloses irregulars de pedra que deixen un ràfec senzill i sense ornamentació.

La façana nord conté l'únic accés a l'edifici, en forma de porta d'arc de mig punt de grans dovelles regulars. Al centre de l'absis s'obre una finestra senzilla d'arc de llinda i una sola esqueixada. A l'exterior, l'absis té un alt sòcol que recorda la solució similar de l'absis de Santa Maria del Salgar.

L'interior es resol amb una volta de canó, que enllaça amb l'absis mitjançant un deforme arc presbiteral, que no es reflecteix en planta.

La resta d'elements constructius hi van ser afegits tardanament: A l'esquerra de la porta es va afegir una capella lateral en què actualment s'hi obre un gran finestral d'arc de mig punt. A la façana de ponent es va adossar el campanar de torre, de planta quadra i amb quatre ulls d'arc rebaixat. L'aparell constructiu, més regular, de l'angle sud-oest delata una reconstrucció posterior. Els dos contraforts a la façana meridional també s'hi afegiren tardanament per tal d'intentar evitar la ruïna de l'edifici.

A finals del segle XVIII aquesta església fou abandonada i fou substituïda com a parròquia per l'església barroca de Santa Maria del Castell .


Una placa a l’església de Santa Maia del Castell, deixa constància de qui feia el temple, i traslladava el culte. Està fora de dubte que a Déu no se’l pot posar en nòmina , tant almenys com que al ‘personal mortal’ de l’església catòlica d’obediència romana , massa sovint es feia, i potser, potser, encara es fa, oi?.

A mitjans del segle XX la volta es trobava esfondrada i el campanar només conservava la cara nord.


Fotografía de Josep ÀngelCorbella i Garcia. 1985

A finals del segle XX, sota titularitat municipal, va ser restaurada, consolidada i rehabilitada per a fer la funció de local social del poble. Per descomptat cap dada de l’autor de la ‘restauració’ , una de més de les moltes ‘avantatges’ de la nostra obligada pertinença al REINO DE ESPAÑA, oi?

Foradada serà el dimecres 31.05.2017 la riota de Catalunya gràcies al inefable Joaquim Masferrer i Cabra, més conegut com a Quim Masferrer, (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971). Tv3 no és, o no hauria de ser, una cadena de televisió on càpiguen aquesta mena de programes.

Les persones de Foradada, de la Noguera, de TOTA LA CATALUNYA INTERIOR, son les que fan possible que fora de la conurbació barcelonina, sigui possible trobar – encara – alhora que vida intel•ligent, natura, paisatge, monuments,... ,
Ah!, i aquesta ‘feina’ la fan sense rebre cap retribució, ells menys que ningú es mereixen els ‘comentaris sardònics’ del ‘foraster’.