dijous, 22 de juny del 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. COLLDERAT. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre que té una extensió de 175,9 km²

Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Miquel de Colldelrat que està davant del nucli més antic d’aquesta població.


Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple d'una sola nau, aïllat, amb una capella adossada a la paret nord, amb un petit jardí al costat de la paret sud.

La façana, que dóna just al carrer de l'Església, compta amb una gran porta amb arc de mig punt amb dovelles àmplies i regulars amb un escut en relleu a la clau, molt alterat i no se n'observa detalls ni figures o inscripcions. Per sobre hi ha una espitllera rematada amb arc de mig punt i, per sobre d'aquesta,una espadanya amb dues grans obertures, amb sengles campanes, amb una altra petita a sobre, entre aquestes, també amb arc de mig punt. A la part posterior de l'espadanya hi ha un cobert construït recentment.

La coberta, a dues vessants, està acabada amb teula àrab. L'aparell de l'edifici és irregular en sentit ampli. Per una banda, la façana descrita, compta amb una gran regularitat, de sòcol fins espadanya, format per grans carreus regulars. Per contra, la resta de murs presenten un aparell diferent i heterogeni, de petit a gran, col•locat de manera poc ordenada. Només els carreus cantoners situats acuradament trenquen aquesta imatge.

Ens agradarà rebre’n imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Claudia Guzman em feia arriba imatges del interior de l’església de Sant Miquel de Collderat, i m’explicava alhora que als anys 70/80 del segle XX es va ensorrar una de les capelles laterals que feia funcions de sagristia mentre se’n estava reparant la volta, causant la mort d’un dels treballadors. No s’ha refet, i actualment hi ha un mur de pedra.




Ens explica que continuarà fent recerca de la història de Collderat i l’església de Sant Miquel; li deixem un prec, que esbrini si hi havia estudi i/o escola abans de la dictadura franquista, i en cas afirmatiu que faci – si és possible - fotografies de la casa on es duia a terme.

Collderat té un nucli molt interessant, i alguns edificis molt notables dels que dissortadament no se’n troba cap dada. Com era allò?. «Spain is different» !!!!!



Quan al topònim COLLDERAT Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que descriu el pas estret que separa aquesta vall de la d’Artesa, de Vilves i de la ribera del Segre.
Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tots o la majoria dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, tenien almenys un personatge il•lustrat que exercia de ‘cronista oficial’, la fusió, absorció, integració de municipis, feta sempre més enllà de les explicacions ‘tècniques’ per motius espuris, feia desaparèixer alhora que aquesta figura, molt sovint la seva obra recollida en llibres d’escassa difusió.

El fair play ens obliga a reconèixer el triomf del feixisme i el cleptofeixisme en la seva lluita per anorrear la nostra història i la nostra cultura, alhora però, cal insistir a les ‘autoritats catalanes’ i a la ciutadania que la recuperació de la memòria històrica passa per fer passos POSITIUS en la bona direcció. O sia, investigar, investigar, investigar,... , abans de que els darrers testimonis vius lliurin la seva ànima al Senyor, i pugin al tros de cel que delimitat amb els colors de la senyera, ens separarà per tota l’eternitat dels nostres enemics seculars.

dimecres, 21 de juny del 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CONILL, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL ROSER. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Un document de 1151 diu que l'església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona.

L' actual església es va construir l’any 1702

L’any 1916 el Josep Salvany Blanch la retratava davant la mirada curiosa d’alguns veïns.


Conill es va abandonar definitivament l’any 1980

Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat; és datada per una façana construïda a base de carreus de pedra tallada disposada en filades regulars. La porta d'entrada és allindada i està coronada per un motiu escultòric triangular. El campanar que centra i corona la façana és d'espadanya amb dos ulls. Al capdamunt s'hi adossa una creu.


Fotografia Joan Gangolells i Feixas. 1982



Fotografia Joangabernetcastelar. 28 setembre 2012

L’oblit de Conill s’ha trencat aquest any 2015, esperem que sigui per a bé.

http://www.webcitation.org/6XgSHpqDg
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/un-particular-compra-el-poble-de-conill-per-instal%C2%B7lar-hi-un-centre-de-produccio-dartistes/video/5525333/
https://giliet.wordpress.com/tag/emili-vives/ç

No confondre amb la capella de la Mare de Déu del Roser de Cal Senyoret de Conill, al terme de Pujalt, a les terres de l’Anoia Sobirana.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/09/capella-de-la-marededeu-del-roser.html

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació original de l’església romànica de Conill, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 20 de juny del 2017

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT VELL I L’ESCOLA PÚBLICA DE CUBELLS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguim ‘exhumant’, o almenys ho intentem, la memòria històrica dels Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista.

M’explicava l’alcalde de Cubells, el Josep Regué i Montserrat, que l’edifici de l’antic ajuntament situat prop de l’església parroquial de Sant Pere, havia acollit les escoles públiques. L’edifici es va desafectar del seu ús públic, i es va posar a la venda, el comprador volia aixecar un edifici de vivendes en aquest lloc.



Tenia ocasió de retratar-lo perquè la davallada econòmica que es generava amb la pèssima gestió dels governs del PP, que s’ha consolidat amb el coneixement de la intensa corrupció política i econòmica, que ha convertit el REINO DE ESPAÑA en un indret ‘poc aconsellable’ per fer-hi inversions, no ha permès endegar-ne la demolició i donar inici a la nova construcció.

El Pedro Poch que apareix a la finestra quina relació tenia amb l’edifici?. Va ser el promotor? L’autor?.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquest edifici, de com va arribar a ser la seu de l’ajuntament de Cubells, i fins la data en que acollia les escoles públiques, que funcionen ara, al nou ‘ajuntament, del que també ens agradarà tenir noticia de seu autor.

Rebia un email del Josep Regué i Montserrat, Alcalde de Cubells, en el que em deia ;

El Pedro Poch que apareix a la barana de ferro de l'antic Ajuntament , fa referència al ferrer que va forjar aquella barana.

No hem pogut trobar dades de l'antiguitat del antic ajuntament, i a més a més de les persones grans consultades ningú recorda ni ha sentit parlar mai de que hi hagués cap altra edifici, que hagués servit per ubicar l'ajuntament. De fet quan es va desallotjar definitivament es van trobar documents dels segles XIV i XV i posteriors.


Per descomptat, qualsevol persona i/o entitat, de Catalunya o de la resta del món que ens pugui ajudar en aquesta recerca pot adreçar-nos un email a coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans és sense cap dubte un imperatiu ètic.

dilluns, 19 de juny del 2017

LA TIANA DELS MALS RECORDS. EL MARESME.

El Josep Maria Toffoli i Carbonell publica una fotografia de la Bombonera, casa de finals dels anys 20, del arquitecte Ramon M. Riudor i Capella (1867-1938)


La casa havia estat dissortadament d’actualitat com podeu llegir a : http://lalocal.tianat.cat/5-histories-de-lladres-serenos-tiana/

Atracament violent a La Bombonera
.

Fa només set anys i mig un robatori amb força va sacsejar Tiana: L’assalt a la Bombonera. El matrimoni víctima de l’assalt va marxar de Tiana i la casa està en venda fa temps. El desenllaç del cas no ha transcendit mai. Els lladres que van entrar a La Bombonera podrien estar entre els detinguts en les diverses operacions que hi hagut de bandes violentes dedicades a entrar a robar a les cases del maresme, però també podrien estar lliures encara. Un dels investigadors que hi va estar treballant va ser el comissari Joan Miquel Capell, el mosso convidat al Tiana Negra d’aquest any.

Tiana, 16 de juny de 2006

Dos lladres violents lliguen i colpegen els propietaris de La Bombonera i s’emporten diners i joies.

Els lladres van entrar a la mitja nit mentre el matrimoni dormia. Van entrar per la finestra del lavabo i els van emmordassar. Van colpejar la dona a la cara i la van insultar:”hija de puta, zorra”. Li van demanar insistentment els diners. Van trobar una primera caixa forta i van seguir buscant la segona caixa on hi havia els objectes de més valor. Van donar cops al cap a la dona fins que els va dir la combinació. Els lladres es van endur entre 180.000 i 240.000€ (entre 30 i 40 milions de les antigues pessetes) entre diners i joies. La dona està a l’UCI de Can Ruti amb un fort cop al cap, el braç trencat i ferides a la cama. L’home, de 78 anys, està en xoc perquè va veure la brutal pallissa que li van donar a la seva dona. L’alcalde de Tiana, Ferran Vallespinós Riera ( Montcada i Reixac, ) , ha destacat que es tracta d’un cas atípic. els lladres duien la cara destapada i no portaven guants. el robatori amb força ha trasbalsat la població, ja que no es tracta d’una casa aïllada, sinó d’una casa senyorial en una de les vies més transitades del poble.

http://www.europapress.es/sociedad/sucesos-00649/noticia-mujer-herida-ser-asaltada-casa-tiana-barcelona-sera-traslada-hospital-badalona-20060619150451.html

http://noticias.interbusca.com/sociedad/sucesos/los-ladrones-del-asalto-violento-en-un-chalet-de-tiana-barcelona-llevaban-la-cara-descubierta-y-no-llevaban-guantes-20060617212652.html

"España va bien”, deia el José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953), aleshores i ara, per a ell i els seus, la frase és certa, per la resta de ciutadans, dissortadament son cada cop certes aquelles paraules que deia l’avia Matilde quan li preguntaves com es trobava, ‘ de cada vez, peor ‘.

diumenge, 18 de juny del 2017

ESCOLES CRISTIANES DE LA SALLE / GRUP ESCOLAR KARL MARX / COL•LEGI LA SALLE. GIRONA

Llegia ; L'any 1910 el governador civil de Girona demana i obté del bisbat una informació sobre les comunitats religioses establertes a la ciutat, i d'ella se'n desprèn que els germans de les Escoles Cristianes hi son des del 1905. En aquesta data havia arribat un reduït grup de religiosos que va sol•licitar autorització per obrir-hi un col•legi. De moment se'ls concedeix permís per a una residència, que al cap d’un any ja es converteix en el primer col•legi Sant Narcís, al carrer de la Rutlla, on troben acollida els nens i nois d'aquell barri aleshores extrem de la ciutat.

Després de vint anys, i ja amb quasi quatre-cents alumnes, el local resulta insuficient. L'any 1926 l’arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) construeix al carrer Migdia el nou edifici (projecte de febrer 1926) destinat a escola i residència, que rebrà el nom d'Escoles Cristianes de La Salle.

Entre el 7 de setembre de 1936 i el 30 de juny de 1937 l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús (Barcelona, 1884-1970 ) duu a terme algunes reformes per convertir-la en l'Escola Pública Karl Marx.

En el decurs dels anys, el col•legi conegut popularment com la Salle passa per successives fases de creixement, i no fa més que augmentar progressivament la seva influència en els àmbits educatiu, però també religiós. cultural, esportiu i associatiu de la ciutat.
L'any 1955 es duen a terme per l’arquitecte Mario Soler Pinadell ( Girona , 1929- 1983 ) unes primeres obres d'ampliació de l'edifici

El 1990 és completament reformat, ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor d’aquesta reformar a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Fotografia de G. Domènech

Edifici situat a l'encreuament entre el carrer Migdia i el carrer de La Salle, al qual ha donat nom. De la planta baixa i pis oiginals s'ha passat, després de successives ampliacions, als quatre pisos actuals. La façana principal, oberta a la cantonada, presenta composició simetrica d'obertures allindades; les reformes han fet desaparèixer l'òcul que coronava la porta d'entrada.

L'any 1936 en el marc de la política escolar endegada per la II República, tant de construcció de noves escoles com d'adaptació i municipalització de les existents, Ricard Giralt reforma l'edifici: "..se han aprovechado las clases de la planta baja y se han construido aulas en la planta piso, creando de nuevas para lo cual se derribaron los antiguos locales destinados a dormitorios de la comunidad religiosa. Se ha dotado de una gran sala destinada a conferencias, cinema y teatro, aparte de nuevas instalaciones sanitarias de que antes carecía .."

L'edifici original ha estat reformat i ampliat successivament per adaptar-se a les noves necessitats escolars.

Recuperar la memòria històrica per als catalans és un imperatiu ètic.

dissabte, 17 de juny del 2017

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANTA MARIA DE MONTARGULL. ARTESA DE SEGRE. CRÒNICA DEL ‘FORAT NEGRE’. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia una oferta impossible de rebutjar; documentar les esglésies del terme d’Artesa de Segre amb una superfície de 175,9 km² , i amb una població a darreries de l’any 2016 de 3.556 habitants), en la que es troben els següents nuclis de població : Alentorn -església de Sant Salvador-, Anya - església de l’Assumpció , Artesa de Segre – església de l’Assumpció Baldomar – església de l’Assumpció- La Clua de Meià – església de Sant Julià – Colldelrat – església de Sant Miquel – Collfred – església de Sant Martí - Comiols - església de Sant romà - Folquer - església de Sant Gil – Montargull – església de Santa Maria , 2 – Montmagastre – església de Sant Miquel – - església de Sant Marc i Sant Joan de Batlliu - Serò - església de Santa Maria - Tudela de Segre – església de Sant Pere - La Vall d'Ariet - església de Sant Bartomeu - Vall-llebrera – església de Sant Ponç- Vall-llebrerola – església de Sant Serni- La Vedrenya – església de la Mare de Déu de la Vedrenya –Vernet – església de Santa Maria- Vilves – església de Sant Climent -, i de ben segur que encara , n’hi ha algunes més en aquest indret de la Noguera, oi?.

Les condicions del contracte eren immillorables, 20.000000 de ‘gràcies catalanes’, que és el valor que ens atorga el Sr, Google. A dia d’avui el valor de canvi amb l’€ és igual a 0.

Retratava la ‘nova’ església de Montargull de Noguera, advocada con l’antiga – quines runes resisteixen – a Santa Maria encara , obra de l’arquitecte diocesà del Bisbat d'Urgell, Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), com ho és també l’església parroquial d’Artesa de Segre.


No trobava cap esser huma per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista; llegia que l'escola de Montargull estava a ple funcionament des d’ almenys mitjans del segle XIX. Es té notícia que a l'any 1866 hi havia una escola de nens i que estava dotada amb 160 escuts amb plaça vacant i del nomenament del mestre Josep Riart l'any 1867.

L'any 1907 es nomena per a l'escola el mestre Josep Berenguer Galán, i l'any 1912 Arturo Talón Carme, substituint el mestre Rafael Rubio que aconsegueix un trasllat a Guadalajara. Aquest mateix any se li adjudica la plaça al mestre Josep Riart Pascuet que l'havia demanada com a primera opció. Aquest mestre, que ja havia estat mestre interí durant molts anys abans del seu nomenament, roman diversos anys a la plaça, participant en moltes activitats relacionades amb l'establiment de l'Escola Superior de Cultura d'educació mixta a Artesa de Segre. L'any 1927 se'l menciona col•laborant amb la recepció de colònies escolars provinents de Barcelona. Després de l'establiment de la Segona República Espanyola, l'any 1932 l'escola de Montargull era també d'educació mixta.

A finals dels anys 1960 es produeix el tancament de l'escola a causa de la política de creació d'escoles comarcals o de concentració, que havia estat promulgada pel govern franquista el 9 de novembre de 1963.

Sobre l'origen del topònim Montargull -. Qjue trobem també a la comarca de la Segarra - , hom coincideix en que és un híbrid producte de l'aglutinació d'una primera part, «mont», que prové del mot llatí «mons, montis», és a dir muntanya, i una segona part sobre la qual hi ha diverses teories. Una primera teoria sosté que prové d'«argull», que deriva d'«Herculeus», i, per tant, «muntanya d'Hèracles». Una segona teoria proposta correspon a «ergull», és a dir «superba», amb la qual cosa voldria dir «muntanya superba». També es proposa que «argull» prové de la paraula aràbiga خخروف, «arhúl», que significa «ovelles», doncs significaria «muntanya de les ovelles», el mot però, designaria TOTS els indrets on els ramats transhumants trobaven pasturatge quan es dirigien cap als Pirineus. Per últim, com al cas d'alguns topònims de pobles pirinencs, pot provenir del basc «urgull» Monte Urgull, d'origen gascó, que significa «orgull». Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al gentilici era Montargullenc, montargullenca, fins al 16 de juny de 1965 en que Montargull s'incorpora al municipi d'Artesa de Segre. Anteriorment formava part d'un districte compost per Alentorn, Anya, Montmagastre, Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Folquer i Comiols, amb ajuntament a Anya; avui engolits per Artesa de Segre és Artesenc, artesenca

En la nostra recerca del edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ens cal la col•laboració ACTIVA de TOTS ELS CATALANS, us agrairem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista del lloc on veu néixer, vosaltres o el vostres pares, avis i família.

Catalunya us ho recompensarà.

divendres, 16 de juny del 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA D'ARTS I OFICIS / ESCOLA NORMAL DE MESTRES DE GIRONA.

Llegia; edifici construït al costat de l'emblemàtica Sala Athenea i destinat a Escola d'Arts i Oficis, tot i que mai va arribar a realitzar aquesta funció.

Com en d'altres obres, Rafael Masó i Valentí (1880–1935) relaciona la funció de l'edifici amb el disseny dels acabats. En aquest cas per a la façana d'Anselm Clavé, Masó realitza una composició ceràmica basada en rajoles decorades amb el tema dels oficis, inspirades en la tradició popular. Pel que fa a la façana de Jaume I, l'arquitecte projecta un acabat totalment diferent, amb un portal d'accés amb porxo i dos arcs de punt rodó sostinguts per columnes de pedra. La ceràmica utilitzada procedia de La Gavarra.

Edifici projectat per l'arquitecte Rafael Masó l'any 1916 en terrenys propietat del Dr. Modest Furest Roca ( Sant Pol de Mar, 20.02.1852 + Calella, 24.03.1939 ) . Les obres es varen realitzar entre abril i setembre de 1916, no va arribar a funcionar mai però , com a Escola d'Arts i Oficis ni es feren les escultures previstes.

L'any 1917 el Dr. Furest el va llogar a l'Ajuntament que el convertí en l'Escola de Mestres.

L'any 1956 Josep Maria Claret Rubira ( Girona, 1908 + 1988 ) intervé a l'edifici per fer reparacions urgents a la teulada reforma l'edifici, substitució de canonades de les estufes i pintat general.


Fotografia de Joan Tarrús

El curs 1964-65, l'Escola Normal de Girona deixa els locals de Gran Via per traslladar-se al nou edifici del carrer Emili Grahit.

L'any 1971 s'enderrocà la part que donava a l 'avinguda Jaume I i l'any 1975, la resta.