dissabte, 17 de juny de 2017

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANTA MARIA DE MONTARGULL. ARTESA DE SEGRE. CRÒNICA DEL ‘FORAT NEGRE’. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia una oferta impossible de rebutjar; documentar les esglésies del terme d’Artesa de Segre amb una superfície de 175,9 km² , i amb una població a darreries de l’any 2016 de 3.556 habitants), en la que es troben els següents nuclis de població : Alentorn -església de Sant Salvador-, Anya - església de l’Assumpció , Artesa de Segre – església de l’Assumpció Baldomar – església de l’Assumpció- La Clua de Meià – església de Sant Julià – Colldelrat – església de Sant Miquel – Collfred – església de Sant Martí - Comiols - església de Sant romà - Folquer - església de Sant Gil – Montargull – església de Santa Maria , 2 – Montmagastre – església de Sant Miquel – - església de Sant Marc i Sant Joan de Batlliu - Serò - església de Santa Maria - Tudela de Segre – església de Sant Pere - La Vall d'Ariet - església de Sant Bartomeu - Vall-llebrera – església de Sant Ponç- Vall-llebrerola – església de Sant Serni- La Vedrenya – església de la Mare de Déu de la Vedrenya –Vernet – església de Santa Maria- Vilves – església de Sant Climent -, i de ben segur que encara , n’hi ha algunes més en aquest indret de la Noguera, oi?.

Les condicions del contracte eren immillorables, 20.000000 de ‘gràcies catalanes’, que és el valor que ens atorga el Sr, Google. A dia d’avui el valor de canvi amb l’€ és igual a 0.

Retratava la ‘nova’ església de Montargull de Noguera, advocada con l’antiga – quines runes resisteixen – a Santa Maria encara , obra de l’arquitecte diocesà del Bisbat d'Urgell, Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), com ho és també l’església parroquial d’Artesa de Segre.


No trobava cap esser huma per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista; llegia que l'escola de Montargull estava a ple funcionament des d’ almenys mitjans del segle XIX. Es té notícia que a l'any 1866 hi havia una escola de nens i que estava dotada amb 160 escuts amb plaça vacant i del nomenament del mestre Josep Riart l'any 1867.

L'any 1907 es nomena per a l'escola el mestre Josep Berenguer Galán, i l'any 1912 Arturo Talón Carme, substituint el mestre Rafael Rubio que aconsegueix un trasllat a Guadalajara. Aquest mateix any se li adjudica la plaça al mestre Josep Riart Pascuet que l'havia demanada com a primera opció. Aquest mestre, que ja havia estat mestre interí durant molts anys abans del seu nomenament, roman diversos anys a la plaça, participant en moltes activitats relacionades amb l'establiment de l'Escola Superior de Cultura d'educació mixta a Artesa de Segre. L'any 1927 se'l menciona col•laborant amb la recepció de colònies escolars provinents de Barcelona. Després de l'establiment de la Segona República Espanyola, l'any 1932 l'escola de Montargull era també d'educació mixta.

A finals dels anys 1960 es produeix el tancament de l'escola a causa de la política de creació d'escoles comarcals o de concentració, que havia estat promulgada pel govern franquista el 9 de novembre de 1963.

Sobre l'origen del topònim Montargull -. Qjue trobem també a la comarca de la Segarra - , hom coincideix en que és un híbrid producte de l'aglutinació d'una primera part, «mont», que prové del mot llatí «mons, montis», és a dir muntanya, i una segona part sobre la qual hi ha diverses teories. Una primera teoria sosté que prové d'«argull», que deriva d'«Herculeus», i, per tant, «muntanya d'Hèracles». Una segona teoria proposta correspon a «ergull», és a dir «superba», amb la qual cosa voldria dir «muntanya superba». També es proposa que «argull» prové de la paraula aràbiga خخروف, «arhúl», que significa «ovelles», doncs significaria «muntanya de les ovelles», el mot però, designaria TOTS els indrets on els ramats transhumants trobaven pasturatge quan es dirigien cap als Pirineus. Per últim, com al cas d'alguns topònims de pobles pirinencs, pot provenir del basc «urgull» Monte Urgull, d'origen gascó, que significa «orgull». Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al gentilici era Montargullenc, montargullenca, fins al 16 de juny de 1965 en que Montargull s'incorpora al municipi d'Artesa de Segre. Anteriorment formava part d'un districte compost per Alentorn, Anya, Montmagastre, Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Folquer i Comiols, amb ajuntament a Anya; avui engolits per Artesa de Segre és Artesenc, artesenca

En la nostra recerca del edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ens cal la col•laboració ACTIVA de TOTS ELS CATALANS, us agrairem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista del lloc on veu néixer, vosaltres o el vostres pares, avis i família.

Catalunya us ho recompensarà.