CREU DE TERME D'ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ.

 

Joaquim Morelló i Nart (Esterri d'Àneu, Valls d'Àneu, Pallars Sobirà, 26 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 d'abril de 1926) recollia la tradició oral que la Creu de Terme d’Esterri d’Àneu fou construïda pels francesos que ocuparen Esterri l'any 1623.  Cal donar credibilitat al insigne patrici que l'any 1925 deixà un llegat testamentari , i es creà la Fundació Joaquim Morelló, institució benèfica que tenia com a funció donar asil als vells pobres i atenció als malalts pobres de la Vall d'Àneu, coneguda popularment com l’Asilo Morelló. Als anys trenta es construeix l'edifici que havia de tenir la funció d'hospital. La seua primera funció va ser refugiar els mateixos habitants d'Esterri d'Àneu durant el gran aiguat de 1937. Més tard va ser utilitzada pels refugiats del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

http://www.xtec.cat/cda-vallsdaneu/fundacio/index.html

La creu de pedra que  retratava l’Ester Gonzalez Vidal , descansa sobre una columna alta amb capitell. La columna té una base octogonal amb tres esglaons, que fa elevar encara més la creu. Aquesta base, la columna i el capitell són de pedra.

Dins d'un espai ovalat hi ha esculpit en alt relleu un Crist de factura tosca, clavat en una creu llatina. 

A l'anvers, també inscrita en un espai oval, hi ha una figura femenina (possiblement una Mare de Déu) amb les mans creuades sota el pit i una estranya faldilla.

La creu es troba en una placeta generada per la intersecció del carrer Major i del carrer Cap de la Vila.

Que les advocacions representades a la Creu de terme d’Esterri d’Àneu , elevin a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

CAPELLA DE CAN PAPIOL, ADVOCADA SANTA CONSTANÇA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

Llegia que la casa disposa d'una petita capella privada, d'estil neoclàssic i presidida per una urna amb la relíquia de Santa Constança, on s'oficiaven tot tipus de cerimònies religioses familiars, fet que denotava l'elevada posició social dels Papiol i la seva privilegiada relació amb l’Església.

Fotografia.  MARIA ROSA FERRE

El sostre és de volta seguida de llunetes laterals, com es feia durant el segle XVIII.

Les decoracions de les parets estan dedicades a la figura de la Marededéu.  

https://www.flickr.com/photos/angela_llop/14121648527

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Capella_de_Santa_Constan%C3%A7a,_Can_Papiol_-_1.jpg

Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, publica els goigs d’aquesta capella.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/06/goigs-santa-constanca-can-papiol-de.html

Que santa Constança , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

LA CASA DEL CARRER MAJOR DE LA POBLETA DE BELLVEÍ A LA TORRE DE CABDELLA ÉS OBRA DEL JACINT GOMÉZ PORTELLA “ EL CARLÍ”. EL PALLARS JUSSÀ.

L’Ester Gonzalez Vidal, publicava fotografies d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres, edificat a la plaça Major de la  Pobleta de Bellveí, al terme de la  Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars Jussà.

El comentari de Patrimoni Gencat, em semblava del tot inadequat, i àdhuc impropi d’un Organisme de la Generalitat de Catalunya.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25194

Està clar que dissortadament hi ha qui no fa  bé fa la seva feina, oi?.

En demanava més informació a ;

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/07/teniu-dades-de-ledifici-misterios-de-la.html

I, em sorprenia – relativament-  un dels comentaris – molt desafortunats – que em deixaven a la publicació “..algo bastante normal si fue construida en la época de Franco.. “.   Al Pallars, com per arreu, l'estultícia s'encomana més que la Covid

Sortosament el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME  i del  INVENTARI GENERAL DEL MODERNISME , entre altres excel·lents  publicacions, em confirmava que l'autor era el mestre d’obres, escultor i pintor, Jacint Gómez  Portella  ( Madrid, 1876 + la Pobla de Segur, 14.01.1960), del que en  tenim dades i imatges, gràcies al seu besnét Guillermo Berlanga Carlos.  

Ho farem saber a l’Ajuntament de la Torre de Cabdella, al que també en demanava informació, i del que no rebia resposta.

 

  

TENIU MÉS DADES DE L’ESCOLA MODEST SAYÓS / ESCOLA SALESIANA DE LA MAREDEDÉU DE RIPOLL?. EL RIPOLLÈS

 

Llegia que l’escola Salesiana  de  la Marededéu de  Ripoll té el seu origen en el col·legi que en Modest Sayós – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com, cal eradicar aquest mal costum castellà de citar, oi?. -  va fer construir en la seva finca, entre els anys 1932-1933, i que s’anomenà Mútua de Sant Hou.

 La intenció d’en Modest Sayós era que aquesta escola, destinada en principi a nens de la població i en especial a nens pobres, fos regida per una comunitat religiosa; però mentre això no va arribar la van regir els capellans diocesans que residien a Ripoll.

Aquesta situació va perllongar-se fins ben enllà d’acabat el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC  , temps en què els capellans van haver d’amagar-se i l’edifici fou destinat a altres usos.

 No sabem amb exactitud amb quins ordres religioses es va contactar. Sí sabem que ho feren amb la Congregació dels Salesians, a instàncies molt probablement dels membres ex alumnes de la institució, amb la qual es va arribar a un acord a primers del l’any 1953.

 La comunitat salesiana amb seu a Barcelona, accedí a venir a Ripoll, amb la convicció que era convenient i necessari instal·lar-se a Ripoll, ja que hi podien oferir un ensenyament de qualitat, el seu ideari seria molt ben acceptat i hi podien sembrar una bona llavor.

Tot estava a punt per a la inauguració oficial de les “Escuelas Salesianas de Santa María de Ripoll, acte que se celebrà el dia 3 d’octubre de 1954.

Em confirmava el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME  i del  INVENTARI GENERAL DEL MODERNISME , entre altres excel·lents  publicacions, que als anys  1950 del segle XX  va actuar  a l’edifici  l'arquitecte Josep Riera de Reguer  ( Barcelona - 1927 + Sant Julià de Vilatorta , Osona  19.10.1994 )

Fotografia. Enric 

Ens  agradarà rebre imatges i dades de la capella  l’email castellardiari@gmail.com 

L’escola Salesians Ripoll, ha passat per diferents etapes al llarg dels més de cinquanta anys d’història, sobretot a conseqüència dels diferents plans d’ensenyament, de la davallada demogràfica de la comarca i del procés renovador en les institucions religioses.

https://ripoll.salesians.cat/historia/

https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/15988/salesians-oficialitzen-cessio-edifici-modest-sayos

Que la Marededéu de Ripoll ,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos, gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos,... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GARÒS, ADVOCADA A SANT JULIÀ. NAUT ARAN.

 

L’església parroquial de Garòs, advocada a  Sant Julià, centra el nucli antic,  es d’origen romànic, fou reformada  a fons  però, en el segle XV.

El campanar es del 1.619, i per les “seves dimensions” sembla una torre de defensa.

L’altar major és barroc (any 1.774), conserva un interessant crist detalla, una imatge de Maria gòtica i una creu processional d’argent.

El cementiri queda tancat per una reixa de forja renaixentista.

Celebra la festa major el 16 d’agost per Sant Roc i el 28 d’agost per Sant Julià.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20044

Que Sant Julià ,  elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís, palestins, gal·lesos, escocesos, ucraïnesos, hawaianesos, afganesos,  ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 

ESGLÉSIA DE SANT PAU DE FONTCLARA. PALAU-SATOR.L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

L’estiu d’aquest 2023 m’està costant de passar-lo,  i el meu costum de pouar en el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya m’ho fa més passador.  

https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp19spau.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-fontclara-palau-sator

Llegia que actualment  Sant Pau és l’església  parroquial del poble de Fontclara, situat 1quilometre al nord-est del seu cap de municipi, vora una petita serra, formada per turons poc enlairats sobre la plana al·luvial del Daró; el C.O.A.C de Girona, en diu;  Església romànica tardana, amb afegits de capelles laterals i portalada del XVII. Edifici d'una sola nau amb absis de planta semicircular, decorat externament amb lesenes i faixes llombardes. Hi ha tres finestrals de doble biaix. La coberta de la volta és apuntada i seguida, però l'arc triomfal és de mig punt i la coberta de l’absis és de volta de quart d'esfera.

Fotografia . Jordi Contijoch Boada

Al mur meridional hi ha la portada primitiva, d'arc de mig punt de dovelles curtes. La porta actual, en el frontis, és oberta en època tardana: pilastres i frontó amb boles ornamentals i la imatge del patró en baix relleu; a la llinda hi ha gravat l'any 1639. També són fruit de reformes la finestra d'aquesta façana i l'espadanya que la corona.

A la nau hi ha dues capelles laterals afegides a cada banda, dues estan cobertes per volta apuntada i dues més per volta de creueria, sobre una de les quals hi ha un escut i una inscripció datada el 1627.

El parament romànic és de carreus petits i rectangulars.

 Al presbiteri hi ha pintures murals (segle XIII): Pintures murals romàniques a la capçalera de l’església de Sant Pau de Fontclara. Decoració conservada parcialment, al fons de l'absis i a l'arc triomfal. A la part superior de la conca absidal hi ha la figura del Pantocràtor dins la mandorla i envoltat pels símbols del Tetramorf. A sota, el primer registre de l'hemicicle, hi ha una franja on es disposen els dotze apòstols assentats en un banc seguit. Pere i Pau es distingeixen al centre. En el segon registre, menys ben conservat, hi ha escenes de la vida pública de Crist. L'arc triomfal té a la part central, superior, la representació de l'Agnus Bei, dins un cercle. A l'intradós, sis rectangles a cada costat, emmarquen els vint-i quatre ancians de l'Apocalipsi, representats per parelles.

Fotografia . Jordi Contijoch Boada

Que l’apòstol  Sant Pau , que ens ha precedit en el retorn a la casa del Pare, elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, asturians, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, ucraïnesos  ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI DE DALT , DELS BRUCHS, O DEL PRAT. RIPOLL. EL RIPOLLÈS.

 

L’Enciclopèdia Catalana  ens diu a l’entrada

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-remei-13

Santuari ( la Mare de Déu del Remei ) del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970 del de la Parròquia de Ripoll.

És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat).

Esmentat al segle  XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947.

https://latira.cat/capella-del-remei/

 Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38406

Del Remei de Dalt, del que en publicava una imatge la Montserrat Anguila Presas,  en diuen a Patrimoni Gencat:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42096

Es protegeix la totalitat de l'edifici. No es permet cap ampliació de la volumetria, ni la supressió de cap element arquitectònic ni tampoc l'edificació de cap construcció a l'entorn més immediat.

Enviava un email a  comunicacio@enciclopedia.cat

Imatge errònia a :

 https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-remei-13

La fotografia és del Remei de Creixenturri

Afegia els següents enllaços :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/el-remei-de-creixenturri-camprodon-el.html

Aquí teniu la de la del Remei de Dalt, o dels BRUCHS

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-veinat.html

Que la Marededéu del Remei de Dalt, dels Bruchs o del Prat  , elevi a l’Altíssim la pregaria dels aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins ,hawaianesos, afganesos,    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.